Als camells de l'Àfrica i els que també fan rutes turístiques a Canàries poden descansar una mica. Als camells d'aquí també els deu haver baixat el negoci?
Aquests darreres d'edificis són de Gràcia, concretament es veuen des del carrer Sèneca. Un efecte semblant es podria trobar a l'interior de qualsevol illa de l'Eixample.
La veritat és que la foto té molts anys. De quan jo encara no tenia càmera digital i treballava a un taller de fotografia de Gràcia. Per a mi és històrica ja que és la meva primera foto digital. Per provar una càmera vaig sortir al pati interior, la vaig inclinar... et voilà.
Acabo, ara mateix, de llegir l'últim post de la Carme que ens convida a volar amb la ment més enllà del confinament i veig que tu has anat fins a l'Egipte dels faraons. Genial!! :-)
El wifi és molt dèbil però amb paciència ho puc obrir quasi tot. Ara mateix he pogut descarregar, amb penes i treballs el ARA. Sort de la tecnologia sinó els dies tancat en aquest hotel serien interminables...
Xavier, aquí casa guardo joguets que havien sigut de la meva mare de quan era petita. Meus no n'hi ha cap (els meus en aquell temps ens els fèiem nosaltres mateixos) Dic tot això perquè entre altres coses hi ha un trencaclosques (en deien una Arquitectura). Són daus formats per quatre triangles, i has de construir una piràmide gran. Segur que actualment n'hi ha molts i més complicats, però parlo del 1915, més o menys. Com sempre et felicito per la foto. Avui també per la teva imaginació. I també memòria, els hi deixaré als nets aquests dies.
I si mires cap avall, fins i tot podràs veure algun camell... ;-)
ResponEliminaAls camells de l'Àfrica i els que també fan rutes turístiques a Canàries poden descansar una mica.
EliminaAls camells d'aquí també els deu haver baixat el negoci?
Haha, no sé, suposo. Però em sembla que les addiccions no entenen de virus ni confinaments...
EliminaImaginació al poder per crear noves realitats.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Un dia buscarem el Far, Jordi. A veure si també es pot veure.
EliminaI tant que es veuen i de ben a prop ! 😀
ResponEliminaNomés cal inclinar el cap i es poden veure des de qualsevol galeria, Joan.
EliminaUn efecte molt ben aconseguit !!...a veure si troben el faraó ;)
ResponEliminaSalut !!
Aquests darreres d'edificis són de Gràcia, concretament es veuen des del carrer Sèneca. Un efecte semblant es podria trobar a l'interior de qualsevol illa de l'Eixample.
EliminaCaram tu, després diuen que és avorrit això de quedar-se a casa, tu tens unes vistes molt exòtiques!
ResponEliminaLa veritat és que la foto té molts anys. De quan jo encara no tenia càmera digital i treballava a un taller de fotografia de Gràcia. Per a mi és històrica ja que és la meva primera foto digital. Per provar una càmera vaig sortir al pati interior, la vaig inclinar... et voilà.
EliminaQue xules t'han quedat!!!! Sí que les pots veure! I de ben a prop!
ResponEliminaLa teva creativitat és inesgotable i polifacètica.
Gràcies Carme... mira qui parla de creativitat!
EliminaAcabo, ara mateix, de llegir l'últim post de la Carme que ens convida a volar amb la ment més enllà del confinament i veig que tu has anat fins a l'Egipte dels faraons. Genial!! :-)
ResponEliminaVola sense perill de contagiar ni ser contagiat.
EliminaSort en tenim de la creativitat, la imaginació i la positivitat de gent com vosaltres, que ens feu els dies una mica més amables! Gràcies!
ResponEliminaGràcies a tu Montse. Cadascú fa el que pot des del seu lloc, i tu a la teva feina fas molt per la societat.
EliminaTal com diu Carme, volem, deixem volar el pensament.
ResponEliminaCuida't.
Ens hem de cuidar tots plegats, Novesflors. Gràcies.
EliminaLes coincidències fan poesia! És màgic.
ResponEliminaMàgia seria una paraula exagerada? Deixem'ho en il·lusió, Helena. Però gràcies.
EliminaAlgunes mirades són molt limitades però les teves tenen limit a l'infinit, com les quan feina matemàtiques que tant m'agradaven!
ResponEliminaMirades matemàtiques... Tot es pot mesurar Laura, gràcies
EliminaDescobrim coses que podem veure a través de les nostres finestres, després de tants anys. La perspectiva ens canvia.
ResponEliminaCom que no tinc ni eixida ni balcó només em queda el recurs de la finestra
EliminaÉ só uma questão de imaginação amigo Xavier.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
És el reucrs que ens queda F. Manuel: la imaginació.
EliminaMolt original Xavier!!!!
ResponEliminaQuin miracle la tecnologia Antoni. Traspassa milers de quilòmetres per anar d'un continent a l'altre. D'Europa a l'Àfrica.
EliminaEl wifi és molt dèbil però amb paciència ho puc obrir quasi tot.
ResponEliminaAra mateix he pogut descarregar, amb penes i treballs el ARA.
Sort de la tecnologia sinó els dies tancat en aquest hotel serien interminables...
Paciència i esperança.
EliminaEts genial, Xavier...
ResponEliminaGràcies Olga. Espero que portis bé el confinament.
EliminaXavier, aquí casa guardo joguets que havien sigut de la meva mare de quan era petita. Meus no n'hi ha cap (els meus en aquell temps ens els fèiem nosaltres mateixos) Dic tot això perquè entre altres coses hi ha un trencaclosques (en deien una Arquitectura). Són daus formats per quatre triangles, i has de construir una piràmide gran. Segur que actualment n'hi ha molts i més complicats, però parlo del 1915, més o menys. Com sempre et felicito per la foto. Avui també per la teva imaginació. I també memòria, els hi deixaré als nets aquests dies.
ResponEliminaUna abraçada (amb mascareta) per a tu Josep i també per als teus nets.
Elimina