- Vens?
- Vaig
- T’acostes?
- No gaire.
- Què fem?
- Ens quedem a casa 14 dies.
- Tancats a casa?
- A fora hi ha la vida.
- I a dins també.
- Oberts a la imaginació.
- Viatgem amb la ment.
- Fins a on?
- A l’infinit.
Felicitats i refelicitats per aquestes fotografies que es fan contemplar amb tanta satisfacció.
ResponEliminaEls cormorans, o corbs marins, són un dels ocells pels que sento molta curiositat. Tenen un ulls preciosos verd maragda, i són excel·lents pescadors. Per molts anys de traça i esperit.
Gràcies per aquest comentari, Olga.
EliminaSí que són uns ocells molt interessants el corbs marins. Fa uns anys era més difícils de veure a prop de Barcelona. Els de les fotos són del Besòs, però n'he vist al Moll de la Fusta de Barcelona.
Aquell poll que pica l'aigua, a la foto num. 10, és al Llobregat prop del Prat.
Com ens costa fer una mica cas a les recomanacions !...desprès si, criticar en sabem molt ;).
ResponEliminaAmb imaginació i altres moltes coses més, ens podem distreure tant com volguem...encara que sigui dins a casa, no costa tant !. Fen entrades al blog, amb tant bones fotografies com aquestes, son un bon exemple !
Salut ! ;)
El teu comentari també és exemplar Artur, gràcies.
EliminaDifícil tomar uma decisão meu amigo, a situação não está nada fácil.
ResponEliminaUm abraço e bom fim-de-semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Sí Francisco Manuel. És una situació greu, a nivell europeu i mundial.
EliminaAra mateix, en un moment, mirant el teu blog i sense sortir de casa, ja he estat al Besós, al moll de la fusta, al LLobregat, he anat amb avió, he vist uns cels preciosos... Gràcies, Xavier! Ens quedem a casa: tenim llibres, tenim música, tenim blogs, tenim moltes coses per fer, tenim somnis, tenim imaginació...
ResponEliminaBona estada a casa vostra, a tothom!!!
I la cabana de pedra seca i la masia són a la serra del Garraf.
EliminaQue tu també tinguis una feliç i saludable estada a casa, Carme.
Vivim permanentment en la incertesa, però això no ens ha de fer rendir. La situació és complicada però pot ser-ho més si no apliquem el sentit comú i no fem cas de les recomanacions. És lògic que s'evitaran contagis si procurem defugir els llocs amb molta gent i ens quedem a casa? doncs quedem-nos a casa.
ResponEliminaSí Mc. Hem de ser rigorosos.
EliminaDe la majoria de polítics no ens podem fiar sovint, pero en aquest cas m'han donat confiança, més després de veure com s'emocionava la Consellera. hem de fer cas del que ens recomanen o exigeixen.
ResponEliminaSalut.
Quan vaig veure la consellera que s'emocionava, jo també em vaig emocionar una mica.
EliminaSalut Francesc, a l'Empordà i a tothom.
Xavier, se'ns presenta una oportunitat magnífica per dedicar-li més temps als nostres blocs...
ResponEliminaCal cercar les coses positives de les situacions més dramàtiques.
Tot i que m'agrada molt la muntanya, el mar i la natura en general, a casa no m'hi he avorrit mai, Risto.
EliminaJo ja voldria tenir temps per les meves coses, però faré teletreball.
ResponEliminaAlmenys t'estalviaràs els transports, i el temps que s'hi dedica, Helena.
EliminaS'han acabat els passejos de plaer encara que ens sembli que no fem mal a ningú. Aviat tot haurà passat i podrem tornar a la normalitat, però ara per ara, a quedem-nos a casa retocant fotos antigues, si de cas.
ResponEliminaHo has encertat Xexu. Tenim centenars de fotos (i altres feines) per revisar a casa.
EliminaSalut!!
Que la immobilitat física no ens bloquegi l'altra: la imaginativa, la de pensament i la d'esperit. Aquests dies ens adonarem que no tot es redueix a desplaçar-nos i deixar el món enrere.
ResponEliminaA un paràgraf es parla de 14 dies de confinament... Potser seran més Teresa.
EliminaVolem i confiem en tornar ben aviat a poder sortir i passejar.
ResponEliminaEsperar i confiar en els que en saben Rits, gràcies.
Elimina
ResponEliminaPoètica la relació entre les fotografies i els peus de pàgina. La poesia ens salva en el suggeriment i la bellesa.
Abraçades, des de El Far.
Demà farà una setmana que hi ha aquest post penjat. Quantes coses han passat en aquests dies de mort i confinament.
EliminaGràcies Jordi.
Agafant el fil de la teva darrera resposta a un comentari, tinc la impressió que aquesta setmana que ja ha passat ha durat molt més de set dies; tants que em costa situar cada cosa en el seu moment cronològic. En el meu cas, he de combinar els dies de treball presencial amb els de teletreball, i la veritat és que destarota bona cosa...
ResponEliminaQuanta poesia conté aquest teu post, Xavier, amb aquestes imatges tan belles! Salut, i endavant!
Gràcies Montse. Dies molt estranys.
EliminaEl riu com a símbol del dins, el mar com a símbol del fora. M'encanta aquesta entrada!
ResponEliminaUn punt de vista molt original Helena, gràcies.
Elimina