divendres, 13 de març del 2020

Incertesa

- Vens?
- Vaig
- T’acostes?
- No gaire.
- Què fem?
- Ens quedem a casa 14 dies.
- Tancats a casa?
- A fora hi ha la vida.
- I a dins també.
- Oberts a la imaginació.
- Viatgem amb la ment.
- Fins a on?
- A l’infinit.

28 comentaris:

  1. Felicitats i refelicitats per aquestes fotografies que es fan contemplar amb tanta satisfacció.
    Els cormorans, o corbs marins, són un dels ocells pels que sento molta curiositat. Tenen un ulls preciosos verd maragda, i són excel·lents pescadors. Per molts anys de traça i esperit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquest comentari, Olga.
      Sí que són uns ocells molt interessants el corbs marins. Fa uns anys era més difícils de veure a prop de Barcelona. Els de les fotos són del Besòs, però n'he vist al Moll de la Fusta de Barcelona.
      Aquell poll que pica l'aigua, a la foto num. 10, és al Llobregat prop del Prat.

      Elimina
  2. Com ens costa fer una mica cas a les recomanacions !...desprès si, criticar en sabem molt ;).
    Amb imaginació i altres moltes coses més, ens podem distreure tant com volguem...encara que sigui dins a casa, no costa tant !. Fen entrades al blog, amb tant bones fotografies com aquestes, son un bon exemple !
    Salut ! ;)

    ResponElimina
  3. Difícil tomar uma decisão meu amigo, a situação não está nada fácil.
    Um abraço e bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Francisco Manuel. És una situació greu, a nivell europeu i mundial.

      Elimina
  4. Ara mateix, en un moment, mirant el teu blog i sense sortir de casa, ja he estat al Besós, al moll de la fusta, al LLobregat, he anat amb avió, he vist uns cels preciosos... Gràcies, Xavier! Ens quedem a casa: tenim llibres, tenim música, tenim blogs, tenim moltes coses per fer, tenim somnis, tenim imaginació...

    Bona estada a casa vostra, a tothom!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la cabana de pedra seca i la masia són a la serra del Garraf.
      Que tu també tinguis una feliç i saludable estada a casa, Carme.

      Elimina
  5. Vivim permanentment en la incertesa, però això no ens ha de fer rendir. La situació és complicada però pot ser-ho més si no apliquem el sentit comú i no fem cas de les recomanacions. És lògic que s'evitaran contagis si procurem defugir els llocs amb molta gent i ens quedem a casa? doncs quedem-nos a casa.

    ResponElimina
  6. De la majoria de polítics no ens podem fiar sovint, pero en aquest cas m'han donat confiança, més després de veure com s'emocionava la Consellera. hem de fer cas del que ens recomanen o exigeixen.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig veure la consellera que s'emocionava, jo també em vaig emocionar una mica.
      Salut Francesc, a l'Empordà i a tothom.

      Elimina
  7. Xavier, se'ns presenta una oportunitat magnífica per dedicar-li més temps als nostres blocs...
    Cal cercar les coses positives de les situacions més dramàtiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que m'agrada molt la muntanya, el mar i la natura en general, a casa no m'hi he avorrit mai, Risto.

      Elimina
  8. Jo ja voldria tenir temps per les meves coses, però faré teletreball.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys t'estalviaràs els transports, i el temps que s'hi dedica, Helena.

      Elimina
  9. S'han acabat els passejos de plaer encara que ens sembli que no fem mal a ningú. Aviat tot haurà passat i podrem tornar a la normalitat, però ara per ara, a quedem-nos a casa retocant fotos antigues, si de cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has encertat Xexu. Tenim centenars de fotos (i altres feines) per revisar a casa.
      Salut!!

      Elimina
  10. Que la immobilitat física no ens bloquegi l'altra: la imaginativa, la de pensament i la d'esperit. Aquests dies ens adonarem que no tot es redueix a desplaçar-nos i deixar el món enrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A un paràgraf es parla de 14 dies de confinament... Potser seran més Teresa.

      Elimina
  11. Volem i confiem en tornar ben aviat a poder sortir i passejar.

    ResponElimina

  12. Poètica la relació entre les fotografies i els peus de pàgina. La poesia ens salva en el suggeriment i la bellesa.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demà farà una setmana que hi ha aquest post penjat. Quantes coses han passat en aquests dies de mort i confinament.
      Gràcies Jordi.

      Elimina
  13. Agafant el fil de la teva darrera resposta a un comentari, tinc la impressió que aquesta setmana que ja ha passat ha durat molt més de set dies; tants que em costa situar cada cosa en el seu moment cronològic. En el meu cas, he de combinar els dies de treball presencial amb els de teletreball, i la veritat és que destarota bona cosa...
    Quanta poesia conté aquest teu post, Xavier, amb aquestes imatges tan belles! Salut, i endavant!

    ResponElimina
  14. El riu com a símbol del dins, el mar com a símbol del fora. M'encanta aquesta entrada!

    ResponElimina