Aquesta nit he somniat
que viatjava per l’espai
i sentia a Montserrat
la Salve i el Virolai.
I menjàvem a les cel·les
mel i mató de les pageses
a la plaça, les campanes
que els ocells tenen apreses.
Alguns vénen del Matagalls
Pels camins que fan drecera
he pujat a Montserrat
de l’antic tren cremallera
al túnel m’hi he aturat.
M’he trobat amb un pit roig.
hem compartit l’esmorzar
per l’ocell ha estat un goig
una molla de l’entrepà.
A
l’Abat Marcet
ens abrigarem del fred.
Dalt del cim de Sant Jeroni
l’atmosfera és més neta
no hi pot arribar el dimoni
l’atura la Moreneta.
Veiem uns escaladors
a dalt del Carall Bernat
enfilat a eixos turons
trobo l’esperit de Montserrat.
és que som a Montserrat.
La trobes a faltar, eh? És una mica teva aquesta muntanya tan peculiar.
ResponEliminaMeva i de 7 milions més de persones.
ResponEliminaMolt maques aquestes fotos en blanc i negre (i una mica de roig del pit-roig)... i quines ganes de tornar a veure Montserrat en directe i a tot color.
ResponEliminaSí que tenim ganes de tornar a trepitjar i respirar Montserrat, Mc.
EliminaFotografias espectaculares deste belo lugar que é Montserrat.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Amb ganes de que s'acabi el confinament.
EliminaFelicitats pel bé que ho esteu fent a Portugal, F. Manuel.
Hi tornarem, Xavier, i gaudirem més que mai de tot el que esmentes en aquest post, i compartirem l'esmorzar amb pit-roigs tan bollets com aquest. Quan acabi tot això...
ResponEliminaGràcies per apropar-nos a Montserrat en un dia tan assenyalat!
Gràcies a tu Montse. I per molts anys hi puguis seguir pujant.
EliminaCom deien de París....sempre ens quedarà Montserrat !
ResponEliminaSalut :)
Ben trobat Artur.
EliminaEntre naltros i Montserrat
ha nascut una bona amistat.
Molt bonic aquest post tan Montserratí...A mi sempre m'han agradat les fotos en blanc i negre.
ResponEliminaA veure si aviat i podràs tornar a pujar per eixos penyals coberts de romaní!!!
Em sembla que a partir de dissabte podrem sortir a passeja els/les iaios/es, sense necessitat d'haver d'anar a comprar res; em fa il·lusió, que aquí ho tinc molt bé per fer petites passejades
Bon vespre Xavier.
La meva mare diu:
Elimina"Qui va a la muntanya i no cull romaní
ni té amor ni en pot tenir"
Jo afegiria
L'amor és etern si el romaní
és d'un penyal montserratí.
Molta salut, M. Roser.
Has fet una bona celebració de la festa de la Mare de Déubde de Montserrat.
ResponEliminaUn post molt bonic i adient a la festa.
En l'estat de confinament, aquesta escapada virtual a Montserrat, ens ha anat molt bé.
En el confinament som més conscients del que ens perdem "allà a fora".
EliminaA totes les famílies tenim una, o més d'una Montserrat. Sempre hem tingut molt present aquesta diada, tant a nivell familiar com sentimental pel que representa aquesta muntanya per a Catalunya.
Salut, Carme.
Què fotos més boniques i que il·lusió veure la natura, recordo quan la vaig veure per primera vegada que em va impressionar. És una meravella.
ResponEliminaSalut Alfonso. Sempre fa goig tornar a veure Montserrat. Quan puguis tornar per aquí, la podràs visitar de nou.
EliminaSempre és un bon moment per tornar a Montserrat. I pel dia de les Montserrats encara més...
ResponEliminaEl temps no s'ha aturat però ho sembla.
EliminaRecordes les llums per la llibertat? Montserrat és més que una muntanya, com el Barça és més que un club.
ResponEliminaEl blanc i negre, molt ben trobat, per la grisor d'aquests dies. A banda que el llaç hi destaca més.
I tant que recordo els llums, jo era al Bruc!
EliminaSí que és més que una muntanya Helena.
Fantásticas, soberbias, Todas la fotografias, como siempre.
EliminaLas de Montserrat, muy buenos recuerdos..... Gracias.-
Ara vivim de records J. Antonio. I d'esperança en el futur.
EliminaSalut, J. Antonio.
Enyorat de Montserrat.
ResponEliminaCoincidim en el nom i en els enyors, Francesc. Salut!
EliminaXavier, aquests reportatges tan guapos segur que aquests dies que no pots sortir de casa et transporten al lloc que has estat, tal com ho vas viure. Jo no hi era, però també m'hi has transportat.
ResponEliminaDoncs gràcies per acompanyar-me Tresa. Salut!
Elimina