dimarts, 17 de novembre del 2020

Un santsenc a Torroella

      De Montgrí. 
       El santsenc hi arriba en un plujós dia de mercat.
       Els paradistes han hagut de posar plàstics per a que no es mulli el gènere.
       Però no tothom té aixopluc. Per sort para de ploure.
      Torroella de Montgrí és la vila on va néixer l’Honorable Consellera de Treball, Afers Socials i Família, la Senyora Dolors Bassa, que actualment és a la presó per defensar pacíficament les seves idees polítiques.
       Molts carrers i places reclamen el seu alliberament.
       També els balcons de les cases particulars.
       Les aules musicals avui són en silenci.
       També altres espais de cultura.
       La plaça de la Vila avui també és plaça de mercat. 
       Sant Antoni del Porquet va ben abrigat.
      Els amants de la sardana són deutors de Torroella (Tarroella que en diuen els intics). 
   En Vicenç Bou també és fill d’aquesta ciutat. Al safareig públic ressonen les seves músiques.
      Els que ja tenim una edat coneixem moltes de les seves sardanes. Qui no ha cantat “
El saltiró de la cardina”? “Pageseta moreneta, vull cantar-te una cançó...” 
      I moltes altres sardanes que duem impregnades a les venes, com la “Llevantina” o “Girona  Aimada”.
       A la plaça del Palau de lo Mirador també han escoltat les seves sardanes.
       Les parets de l'Església de Sant Genís són imponents. 
És hora de marxar: es pot sortir de la ciutat pel Portal de Santa Caterina.
      Si la consellera fos a casa, Torroella de Montgrí encara seria més lluminosa.




20 comentaris:

  1. Ara que no puc viatjar, he passejat de la mà amb tu per Torruella. Ha estat un passeig molt aclaridor, des dels seus carrers, els espais culturals, els edificis històrics i el sentir de la seva gent.
    Moltes gràcies, Xavier! 🍁🍃

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat un plaer la teva companyia en el passeig, Paula.

      Elimina
  2. Torroella és casa... hi anem ben sovint, a comprar, al mercat o simplement a passejar pels carrers o vora el riu. La Dolors Bassa hi és sempre present. Tant de bo puguin ser tots ben aviat a casa,..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies al teu comentari m'he adonat que escrivia el topònim tal com ho pronunciem al Pla de Barcelona.
      Ja està corregit.

      Elimina
  3. Cada dia que la Dolors, i els demés pres@s polítics, passen a la presó creix el meu odi a l'estat espanyol. No ho puc evitar...

    ResponElimina
  4. L'Estat espanyol està massa implicat en la repressió. És al seu ADN

    ResponElimina
  5. Ves per on , no hi he estat mai a Torroella de Montgri, només he vist al castell passant per la carretera...Gràcies a aquest sansenc he conegut indrets de Catalunya que només en sabia el nom! Per cret , jo també dic Tarruella!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'ha fet gràcia escoltar Tarroella.
      Ja que ho coneixes, et diré que els de la Pera, anomenen Púgul al poblet veí de Púbol.

      Elimina
  6. Jo tampoc conec Torruella però de la teva mà és un plaer veure coses i viatjar per tot arreu.

    ResponElimina
  7. La meva millor amiga té una casa entre Torroella i l'Estartit, hi he estat moltes vegades, però no havia vist tot el que ens mostres mai. És tot molt bonic en les teves imatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon lloc, prop de les Medes. La propera vegada que vagis a visitar la teva amiga, fes una volta per Torroella, segur que t'agradarà.

      Elimina
  8. Tampoc conec el poble, però amb el teu reportatge, donen ganes de visitar-lo (en quan si pugui anar ! ) i bó és, recordar les sardanes (una mica oblidades...) i que val la pena reivindicar , tant com la tornada dels injustament empresonats, així tindrem més llum i més alegria !.
    Salut !!

    ResponElimina
  9. Sí, Artur, ens falten totes dues coses: llum i alegria.

    ResponElimina
  10. Para mí, a veces, la atmósfera que creas con los recorridos y las fotos, roza la excelencia. ¿Dónde hay que firmar para seguir viajando en primera?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Chiloé. La propera vegada pots venir de franc.

      Elimina
  11. Com saps, he estat per allà dalt aquests dies, no vaig passar per Torroella, però sí que veia el Montgrí molts cops en la distància. En el poble de la Dolors només recordo haver-hi estat per un concert, fa molts anys. Però va ser molt mític, això sí. Difícilment l'oblidaré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sé. Torroella és inoblidable en molts aspectes, Xexu.

      Elimina