divendres, 4 de desembre del 2020

Un santsenc a Sants

      El santsenc passeja pels “seus” carrers.
      El Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau a les preses i presos polítics. 
       I també els denega l’article 100,2 que els faria una mica més flexibles les injustes penes a que la (in)justícia els va condemnar.
       Jordi Sànchez ha viscut i treballat molts anys a Sants i és un d’aquests presos polítics.
      I encara sort que no els afusellen, com ha reclamat de fer recentment un general retirat de l’exèrcit espanyol i uns quants híper-ventilats més. 
      A més de 26 milions de persones.
       El santsenc pensa que possiblement a ell li tocaria anar al paredó. 
      El feixisme a l’Estat espanyol està més desbocat que un camió sense frens baixant de la muntanya de Collserola. 
       Sants parla clar.
      Bé... no sempre.
      Els gegants de Sants: la Núria Feliu, la Xinxa, el Pol i el Xava fa mesos que no poden sortir a ballar als carrers. 
       Els Borinots també fa molt que no poden aixecar castells a la placeta.
       Encara hauran de passar uns quants mesos.
      A Canpedró, la fundació on en Jordi Sànchez fa de voluntari l'esperen.
      “Llum als ulls i força al braç”. 
      És el vers maragallià que en Jordi Sànchez sempre empra en els seus parlaments i escrits.
      Nosaltres també tenim ganes d’abraçar-lo de nou. 
      A Sants i a tot arreu.

28 comentaris:

  1. Gràcies Xavier. També sóc Sancenca de tota la vida.

    ResponElimina
  2. Com tocava, avui ens fas passejar pel teu barri, encara que el motiu no ens agradi, què hi farem...He vist una foto que sembla feta d'Esplugues,la de la posta de sol,( bé, suposo) molt bonica!!!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és una posta de sol. No m'estranya que et faci pensar en Esplugues M. Roser. És Sant Pere Màrtir i la xemeneia de primer terme és la del Vapor Vell de Sants, que actualment és la biblioteca.
      I com a habitant que ets d'Esplugues et diré una altra curiositat: Canpedró (la foto num. 14) és al carrer Sant Crist, i antigament era i es deia Carretera d'Esplugues.

      Elimina
  3. Quin barri, Sants. Té moltes coses i molts espais per passejar-s'hi. La veritat és que quan hi vaig m'hi sento còmode, i és relativament sovint perquè hi tinc part de la família política. Em sembla que aquest Nadal, però, per tema de responsabilitat, em tocarà no anar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser conec (sense saber-ho) part de la teva família, Xexu.

      Elimina
  4. M'agrada que em portis a conèixer els carrers de Sants, encara que sigui virtualment. En viu i en directe seria millor. Quin temporal d'infusticies i patiments que ens va caient a sobre implacable! I nosaltres estem totalment desactivats, malgrat els sentiments, malgrat les pancartes, malgrat que fem tot el que podem, per tants motius de tota mena, estem desactivats... i no anem gens bé.

    Gràcies per mantenir sempre la flama encesa de la protesta i la reivindicació. En aquest país, però, sembla que res no serveix de res....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem en hores baixes Carme, és indubtable. Justament per això no podem defallir.

      Elimina
  5. El teu poble és molt bonic, Xavier. Aquesta vegada hem coincidit en indignació, i suposo que passejar-te pels carrers on saps que s'ha passejat Jordi Sánchez, tan injustament empresonat, encara et deu indignar més. Jo també penso que seré dels que la Inquisició espanyola cremarà a la foguera. Perdó, volia dir dels que afusellarà el militar retirat. Potser ens hi veiem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tresa, crec que amb els blogs que fem ja tenim escamot d'afusellament i bales reservades.

      Elimina
  6. Si n'hi ha que per un Whatsapp els han empresonat... suposo que nosaltres anem fent punts.
    Les fotos del teu poble, que es nota que el coneixes, són especialment boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa molts anys que els carrers i cases d'aquest poble ens fan companyia.
      Em van fer adonar del que diu Cuixart al "Polsim màgic": "A la vida no hi ha res per témer, sinó per comprendre."

      Elimina
  7. Aquesta vegada ens ha fet un "tour" per casa vostre... Genial ! Tot i que aquestes abraçades anhelades es fan pregar de valent.... i no és per culpa seva !
    Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les reixes són de ferro. El jutges-carcellers també. Les abraçades arribaran.

      Elimina
  8. Molt maques les fotos, com les teves paraules. Ja sabem tots que les abraçades arribaran, com més persones ho creiem més força fem.
    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves de paraules... Pau, Paula. I per les aferradetes.

      Elimina
  9. Un santsenc passeja lliure
    en el temps que té per viure
    i recorda aquells absents
    que tothom tenim present.
    Caminem, que els esperem,
    els rebrem i abraçarem.
    OX

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquest comentari tan poètic Olga.
      Les teves paraules sempre ens enriqueixen.

      Elimina
  10. No has hagut de gastar-te massa en transport aquesta vegada

    ResponElimina