dilluns, 25 de gener del 2021

Can Poca-solta

Eixa setmana la lluna té el cicle
intensifica dels pins el perfum.
Ella i nosaltres tenim més que un vincle
en el capvespre encén la seva llum.
Quin mal record deixa l’any dos mil vint
és viu encara aquest virus terrible
tot el planeta segueix afeblint
ha posat nom per davant de l’article.
L’últim dinar fet a Can Culleretes
amb poca gana menjant per instint
sobre la taula un plat de mongetes
i ara amb engrunes anem resistint.
De bon matí a Can Penja i despenja
entre sifons, urnes i cassoles
les males arts planegen la revenja
mots incessants de reixes i garjoles.
Una altra volta a Can Poca-solta
una revolta amb olor de jacint.
Com el Travolta tothom giravolta
un cop dissolta es va afavorint.
Quan el sol mor, un instant diví
quan part del cel és rosa encarnada.
S’adorm la boira, i neix un jardí.
Tots dos es fonen en una abraçada.
Colors de posta, colors de tardor
la lluna clara, dalt del cel ben alta.
Imatges belles que fan bona olor
i un gran somriure que mai no ens falta.  
                                                                                                 (Carme Rosanas)



Publicat per a

22 comentaris:

  1. Carme Rosanas25 de gener del 2021, a les 12:42

    Colors de posta, colors de tardor
    la lluna clara, dalt del cel ben alta.
    Imatges belles que fan bona olor
    i un gran somriure que mai no ens falta.

    ResponElimina
  2. Chiloé25 de gener del 2021, a les 17:41

    El hilo está lleno de emotiva complicidad. Vuestras palabras rompen las estaciones y dejan en el ánimo el aroma y la estación propicias. Me gusta.

    ResponElimina
  3. sa lluna25 de gener del 2021, a les 18:05

    Estones que encara hi són, tan properes i tan llunyanes alhora. I la lluna que ens dóna la seva llum, tan bella, de nit i de dia.
    He quedat embelesada amb els teus moments.
    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
  4. xavier pujol25 de gener del 2021, a les 19:17

    La lluna no falla mai. Gracis per ser-hi.

    ResponElimina
  5. M. Roser25 de gener del 2021, a les 21:25

    " s'adorm la boira i neix un jardí.
    Tots dos es fonen en una abraçada"
    Preciosos versos! Un post molt original, existeix de veritat Can Poca Solta o és fruit de la teva creativitat?
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol25 de gener del 2021, a les 22:00

      Gràcies per llegir amb bons ulls els versos M. Roser.
      Diria que can Poca-solta si existeix està molt amagat. L'he buscat al Google i no l'he trobat.

      Elimina
  6. Alfonso Robles Motos25 de gener del 2021, a les 23:52

    Xavier, comences l'any molt fort. Algunes fotografies són molt bones. A més li afegeixes un bon toc de poeta i així el conjunt resulta extraordinari. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de gener del 2021, a les 10:04

      Gràcies Alfonso.
      Un post de "can penja i despenja". Tot es barreja: fotografia i poesia.

      Elimina
  7. Sergi26 de gener del 2021, a les 11:17

    Quines fotos més xules, com sempre. Aquesta lluna m'hipnotitza. Però com has trobat el rètol de casa meva??

    ResponElimina
  8. artur26 de gener del 2021, a les 18:36

    En aquest lloc tant bonic i poca-solta, si val la pena passejar-hi! (Primer havia pensat que era una altre lloc de "poca-soltes"! ;)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de gener del 2021, a les 23:37

      Gràcies i que tu també tinguis molta salut, Artur.
      Hi ha poca-soltes simpàtics i hi ha poca-soltes no simpàtics. I així amb tot.

      Elimina
  9. AlfredRussel26 de gener del 2021, a les 19:32

    Com les fulles del roure, aferrades a l'arbre fins que passe l'hivern i torne la primavera. Que tornarà, segur. I les fotos, i els versos, fan més curta l'espera

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de gener del 2021, a les 23:38

      Esperem que el roure no perdi la fortalesa mentre esperem, Alfred.

      Elimina
  10. Risto27 de gener del 2021, a les 20:01

    Quan he llegit el títol de l'entrada em pensava que aniria sobre el PSC.

    Ha dimitit el Ministre Illa,
    per poder ser candidat.
    Voldria ser el nou Montilla,
    però quedarà ben escaldat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol27 de gener del 2021, a les 20:57

      Molt divertit aquest poema satíric, Risto. Digne del "Be negre" o de l'Esquella de la Torratxa.
      Les urnes decidiran on s'ha d'enviar a l'Illa.

      Elimina
  11. Joan Rodó i Galiana27 de gener del 2021, a les 21:09

    Molt interessants els teus camins Xavier 👍
    La imatge dels arbres i la posta de sol la trobo preciosa! 🙂

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol27 de gener del 2021, a les 23:26

      Es a prop de la Febró, al Baix Camp. La sort de ser allà en aquell instant.

      Elimina
  12. Helena Bonals28 de gener del 2021, a les 13:37

    Entre totes aquestes andròmines, una urna del 1er d'octubre! Quina troballa!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)