Què m’expliques Filomena?
Que l’última llum del 2020 va marxar plorant, Glòria. Doncs sembla que la primera llum del 2021 per a
molts també ha arribat amb llàgrimes.
Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança. Anem a fer un vol tu i jo? Tu (que podria ser jo) i jo (que podries ser tu). Com passa el
temps. No fa res que els reixos representa que arribaven amb el pailebot... ...i ara el pailebot ja torna a estar amarrat
al moll. Quan comencem a conèixer el temps és
quan ens en queda poc. El Circ Raluy ha tornat com cada any. Va
aguantar les ventades del Glòria. I enguany resisteix les del Filomena...
i les de la Covid! I diuen que demà tornarà a sortir el sol.
Quanta raó tens quan dius: Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança. I a mi que, la nostàlgia, em ronda un dia sí i un altre també... doncs això.
ResponEliminaM'encanten les fotos de la mar i dels cels blaus, que el sol es vegi ben clar tots els dies.
Aferradetes càlides, Xavier.
Ho dius molt bé Lluna:"que el sol es vegi ben clar tots els dies."
EliminaI jo afegeixo: i que la lluna es vegi (i ens infongui esperança) de nit.
Segur que el sol tornarà a sortir, però la nostàlgia de tantes coses també surt cada dia... l'esperança, a vegades s'adorm, com a ca sa lluna, però es torna a despertar.
ResponEliminaM'agraden les teves fotos... són molt boniques i reparteixen claror i colors i llibertat...
Com vas dir tu Carme fa temps: "el sol inunda". Inunda de colors.
EliminaDesprés de les tempestes, sempre torna a sortir el sol ! I una llàstima que a noms tant bonics, se'ls emparenta amb fets tant tristos.... que facin com el covid-19, que els hi diguin la tempesta del 01-21 i tant amples :)
ResponEliminaSalut !
2020, 2021... quin nom s'empescaran per a les (previsibles) properes destrosses del 2022?
EliminaEl Circ Raluy va acabar l'any a Terrassa, a la Plaça Nova. Em penso que van haver d'allargar l'estada per la Covid.
ResponEliminaÉs un circ entranyable.
EliminaGlòria i Filomena, dues demostracions que alguna cosa no va bé en el clima. Abans no teníem aquests temporals per aquí, tot el sistema està desajustat. Que la pandèmia, que també és consecuència del canvi climàtic, en part, no ens faci oblidar que cal lluitar contra el mal que li estem fent al planeta.
ResponEliminaEl planeta passa comptes amb els seus depredadors.
EliminaLa llàstima és que paguen justos per pecadors.
(Para Xavier Pujol, siempre en movimiento)
ResponEliminaCANÇÓ EXPLÍCITA
Tant el llibre com la rosa,
tant la lluna com el sol.
Les albades amb alosa
o les nits amb rossinyol.
Tant l'amada, que no gosa,
com l'amant, que tot ho vol.
Tant la casa com la llosa
per' tu sol...
Vindrà temps que et farà nosa
o et serà de poc consol
qualsevol, qualsevol cosa,
qualsevol.
Joan Oliver/ Pere Quart
Moltes gràcies Chiloé. Quin gran poeta Pere Quart.
EliminaUn post de fotos boniques , com sempre...M'ha agradat molt la de la sortida del sol darrera l'arbre i la del circ, que fa molt de temps que no n'he vist cap...
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
El circ Raluy fa una colla d'anys que s'instal·la per aquestes dates a lextrem del Moll de la Fusta de Barcelona.
EliminaGràcies per mirar les fotos amb aquesta generositat.
"Quan comencem a conèixer el temps és quan ens en queda poc", i "Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança": com m'arriben les teves paraules! Com explicava Margarit, dius el que vull sentir.
ResponEliminaExplicar el temps amb paraules és molt difícil, Helena.
EliminaEl Raluy pot amb tot. Diríem que els riures guanyen als plors? Seria molt dir, deixem-ho a estones!
ResponEliminaFa uns quants anys vaig assistir a una funció del Circ Raluy. Tot hi és entranyable: els artistes, els antics carros, els camions, el cafè, etc.
EliminaEl pallasso blanc i assenyat alliçonava el de pèl roig, esvalotat. De fet eren pallassos transvestits: el Glòria i el Filomena. Quan parlaven, guardaven les degudes distàncies, com es pot veure al post del Xavier.
ResponEliminaCom el circ, el Glòria i el Filomena de les nostres infanteses tornaran algun dia, ens despentinaran i ens rebatran per terra. Els Filomenes diran: ets un desastre, Glòria. Però el Xavier, que sap fer parlar els animalons, ens eixugarà les llàgrimes.
Una abraçada.
Moltes gràcies Olga. No sé si sé fer parlar, figurativament, els animalons. Tu saps fer parlar els cors.
EliminaExcelentes fotografias, gostei bastante da primeira.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel. Que tinguis un bon any 2021.
EliminaEns ho hem de creure, Xavier, si la Glòria i la Filomena, que s'ho miren des de dalt ho diuen. "Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança" Quina frase més bonica i profunda!
ResponEliminaL'estiu passat, que el Circ Raluy estava a Reus -crec que aparcat des del març per la pandèmia- vam anar a una sessió amb l'Elna i la meva mare. Fantàstic! Tal com el recordava de quan els meus fills eren petits. Per l'Elna va ser el primer circ.
L'esperança ha de ser superior a la tristesa, Tresa.
EliminaTinc un cosí germà, en Ramon Pujol Boira que va il·lustrar amb els seus dibuixos i pintures el llibre "Circus" amb el Circ Raluy.
Boniques imatges i en especial les llàgrimes de llum !
ResponEliminaGràcies Joan.
Elimina