dimarts, 12 de gener del 2021

Glòria i Filomena (2020 vs 2021)

      Què m’expliques Filomena?
      Que l’última llum del 2020 va marxar plorant, Glòria.
      Doncs sembla que la primera llum del 2021 per a molts també ha arribat amb llàgrimes.
      Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança.
      Anem a fer un vol tu i jo?
Tu (que podria ser jo) i jo (que podries ser tu).
      Com passa el temps. No fa res que els reixos representa que arribaven amb el pailebot...
      ...i ara el pailebot ja torna a estar amarrat al moll.
      Quan comencem a conèixer el temps és quan ens en queda poc.
      El Circ Raluy ha tornat com cada any. Va aguantar les ventades del Glòria.
      I enguany resisteix les del Filomena... i les de la Covid!
      I diuen que demà tornarà a sortir el sol.
      Això diuen.


26 comentaris:

  1. Quanta raó tens quan dius: Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança. I a mi que, la nostàlgia, em ronda un dia sí i un altre també... doncs això.
    M'encanten les fotos de la mar i dels cels blaus, que el sol es vegi ben clar tots els dies.

    Aferradetes càlides, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius molt bé Lluna:"que el sol es vegi ben clar tots els dies."
      I jo afegeixo: i que la lluna es vegi (i ens infongui esperança) de nit.

      Elimina
  2. Segur que el sol tornarà a sortir, però la nostàlgia de tantes coses també surt cada dia... l'esperança, a vegades s'adorm, com a ca sa lluna, però es torna a despertar.

    M'agraden les teves fotos... són molt boniques i reparteixen claror i colors i llibertat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com vas dir tu Carme fa temps: "el sol inunda". Inunda de colors.

      Elimina
  3. Després de les tempestes, sempre torna a sortir el sol ! I una llàstima que a noms tant bonics, se'ls emparenta amb fets tant tristos.... que facin com el covid-19, que els hi diguin la tempesta del 01-21 i tant amples :)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. 2020, 2021... quin nom s'empescaran per a les (previsibles) properes destrosses del 2022?

      Elimina
  4. El Circ Raluy va acabar l'any a Terrassa, a la Plaça Nova. Em penso que van haver d'allargar l'estada per la Covid.

    ResponElimina
  5. Glòria i Filomena, dues demostracions que alguna cosa no va bé en el clima. Abans no teníem aquests temporals per aquí, tot el sistema està desajustat. Que la pandèmia, que també és consecuència del canvi climàtic, en part, no ens faci oblidar que cal lluitar contra el mal que li estem fent al planeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El planeta passa comptes amb els seus depredadors.
      La llàstima és que paguen justos per pecadors.

      Elimina
  6. (Para Xavier Pujol, siempre en movimiento)

    CANÇÓ EXPLÍCITA

    Tant el llibre com la rosa,
    tant la lluna com el sol.
    Les albades amb alosa
    o les nits amb rossinyol.

    Tant l'amada, que no gosa,
    com l'amant, que tot ho vol.
    Tant la casa com la llosa
    per' tu sol...

    Vindrà temps que et farà nosa
    o et serà de poc consol
    qualsevol, qualsevol cosa,
    qualsevol.


    Joan Oliver/ Pere Quart

    ResponElimina
  7. Un post de fotos boniques , com sempre...M'ha agradat molt la de la sortida del sol darrera l'arbre i la del circ, que fa molt de temps que no n'he vist cap...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El circ Raluy fa una colla d'anys que s'instal·la per aquestes dates a lextrem del Moll de la Fusta de Barcelona.
      Gràcies per mirar les fotos amb aquesta generositat.

      Elimina
  8. "Quan comencem a conèixer el temps és quan ens en queda poc", i "Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança": com m'arriben les teves paraules! Com explicava Margarit, dius el que vull sentir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Explicar el temps amb paraules és molt difícil, Helena.

      Elimina
  9. El Raluy pot amb tot. Diríem que els riures guanyen als plors? Seria molt dir, deixem-ho a estones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa uns quants anys vaig assistir a una funció del Circ Raluy. Tot hi és entranyable: els artistes, els antics carros, els camions, el cafè, etc.

      Elimina
  10. El pallasso blanc i assenyat alliçonava el de pèl roig, esvalotat. De fet eren pallassos transvestits: el Glòria i el Filomena. Quan parlaven, guardaven les degudes distàncies, com es pot veure al post del Xavier.
    Com el circ, el Glòria i el Filomena de les nostres infanteses tornaran algun dia, ens despentinaran i ens rebatran per terra. Els Filomenes diran: ets un desastre, Glòria. Però el Xavier, que sap fer parlar els animalons, ens eixugarà les llàgrimes.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Olga. No sé si sé fer parlar, figurativament, els animalons. Tu saps fer parlar els cors.

      Elimina
  11. Ens ho hem de creure, Xavier, si la Glòria i la Filomena, que s'ho miren des de dalt ho diuen. "Si no existís la tristesa, no caldria l'esperança" Quina frase més bonica i profunda!
    L'estiu passat, que el Circ Raluy estava a Reus -crec que aparcat des del març per la pandèmia- vam anar a una sessió amb l'Elna i la meva mare. Fantàstic! Tal com el recordava de quan els meus fills eren petits. Per l'Elna va ser el primer circ.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança ha de ser superior a la tristesa, Tresa.
      Tinc un cosí germà, en Ramon Pujol Boira que va il·lustrar amb els seus dibuixos i pintures el llibre "Circus" amb el Circ Raluy.

      Elimina
  12. Boniques imatges i en especial les llàgrimes de llum !

    ResponElimina