dissabte, 1 de maig de 2021

Primer de maig

Bandera roja.
Sola enmig de la prada
una rosella.

Vermell ben intens.
Dóna a qui la copsa
                                    immensa pau.               
(Sa Lluna) 


Passió contra
el groc del patiment,
                                              l'inabastable.                   (Helena Bonals)


S'alça ben sola.
En tant que tingui força
                                               fregarà el cel.                 (Carme Rosanas)


Roja i rebel
s'alça ben orgullosa
                                  mirant el cel.                       (Risto)


Danses, rosella
ufanosa i valenta
                                              entre la colza.                  (Núria Lorente)


Parar, pensar...
s'encén de nou la flama,
                                           roig sobre groc, viu!                 (Laura T. Marcel)

 

Depositaste

amapola solitaria.

Sin pedir nada

brotan flores silvestres.

                               Beben la misma agua.              (. Chiloé)



30 comentaris:

  1. Vermell ben intens.
    Dóna a qui la copsa
    inmensa pau.

    Una magnífica foto, Xavier.
    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
  2. Una foto molt encertda, però potser és un muntatge, he, he!!!
    Petonets, Javier.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No és un muntatge M. Roser. Simplement vaig alçar la rosella.

      Suprimeix
  3. Passió contra
    el groc del patiment,
    l'inabastable.

    ResponSuprimeix
  4. Molt bonica Rosella amb una prada ben groga ! 🌼🌼🌺🌼🌼

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La foto va ser feta a un racó de l'Empordà, entre la Pera i Púbol.

      Suprimeix
  5. Depositaste una amapola solitaria a la entrada, sin pedir nada. Inmediatamente brotaron dos flores silvestres. Beben la misma agua.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb algunes de les teves paraules intentaré seguir el fil. Gràcies per endavant . Chiloé, espero que no et molesti.

      Suprimeix
    2. ¿Cómo iba a molestarme? Gracias a ti siempre, Xavier.

      Suprimeix
  6. Quina imatge més potent, Xavier!

    S'alça ben sola.
    En tant que tingui força
    fregarà el cel.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les teves aportacions sempre són benvingudes Carme, gràcies.

      Suprimeix
  7. Una imatge potent i uns versos que no hi desentonen gens !.
    Bon diumenge :)

    ResponSuprimeix
  8. Roja rebel
    s'alça orgullosa
    mirant al cel.

    ResponSuprimeix
  9. Aquest 1 de maig ha estat una mica descafeïnat, i a més passat per aigua...

    ResponSuprimeix
  10. Danses, rosella
    ufanosa i valenta
    entre la colza.

    Bonica imatge ben típica d'aquesta època.

    ResponSuprimeix
  11. Com diu XeXu aquest primer de maig ha passat de reüll. A veure si passem d'una vegada aquest mal son i floreixen novament les idees i les il·lusions. Com sempre magnífica foto i excel·lents versos.

    ResponSuprimeix
  12. M'ENCANTA!!
    O, com diria un jove de debò, em putuencanta.

    ResponSuprimeix
  13. Qui ho diu que només es poden fer poemes el Dia de la Poesia? Seguiu que jo us llegeixo amb goig. Els que no visiten els blogs no saben el que es perden.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Tresa, hem tingut la sort de que bones poetes hagin seguit el fil.

      Suprimeix
  14. Avui, no se quin aire m'ha fet pensar en els blogs... i mira no me'n puc estar d'afegir-hi la meva. El cuquet segueix viu!
    Parar, pensar...
    s'enèn de nou la flama,
    roig sobre groc, viu!

    ResponSuprimeix