dijous, 17 de juny de 2021

Serra d’Ensija

     En Sija i l’avi Llitzet s’han aturat a contemplar el Pedraforca i una part de la Serra del Cadí abans de començar l’ascensió a la Serra veïna.
        -
Goita quina meravella de primavera - s'admira en Sija.
        -
El que veig són els núgols que s’acosten al Pedra - es queixa l’avi Llitzet - Ja voràs com mos fotran la punyeta!
     La visió del Refugi de la Serra d’Ensija els fa oblidar la pujada que han fet per arribar-hi.
        - Deixa’m resar un parenostro per aquest animal. Si diem animal vol dir que té ànima com naltros, oi?
 Se li ha aturat el cor en un llit de solitud pobrica, gronxada pels gemecs del vent... - L’avi Llitzet es torna a posar la gorra i segueix endavant.
        - Vagila que no mos etivocam de camí -
adverteix en Sija.
         - Ja som al Cap de la Serra -
diu en Sija quan arriba al cim.
       - El Pic de la Gallina Pelada! -
crida content l’avi Llitzet. I afegeix - Amb això dels indults ara volen jugar a allò del poli bo i el poli dolent. Pas que m’enreden a mi!
        - Només ens val l’Amnistia - respon en Sija.
       - Seguirem la nostra Fita... “si tu l’estires fort per aquí i jo l’estirot fort per ‘llâ -
entona l’avi Llitzet.
        - Qui canta els seus mals espanta -
somriu en Sija.
        - “L’única filla que tenen no me la volen deixar”-
l’avi Llitzet ha canviat de cançó.     
        - Laironfà, laironfà... - s’hi afegeix en Sija.
         - No ens n’hem adonat i ja som a la Creu de Ferro. -
crida l’avi Llitzet.
        -
Home! jo sí que me n’he adonat - protesta en Sija - la carena és llarga amb tant de puja i baixa!
         - I encara falta pujar la Pleta de l’Ós.
        - “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei de la muntanya”.
        - Deus voler dir d’aquest poble, oi?



22 comentaris:

  1. Com pot canviar el temps a mida que vas pujant. Són uns paisatges preciosos, on un s'ha d'oblidar fins i tot de la raça humana.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un dia on va haver-hi una mica de tot: sol, núvols, boira, i fins i tot algunes gotes de pluja.
      La Serra d'Ensija és petita comparada amb els Pirineus, però la carena es fa llarga.

      Elimina
  2. M'agrada molt aquesta conversa i com parla l'avi Llitzet. Ha estat un plaer retrobar una de les teves converses. Són molt autèntiques i emocionants.
    I té raó Sa lluna, impressiona veure a les fotos els canvis de temps.
    Un altre post cent per cent Fita i preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "L'avi Llitzet em parlava
      de bon matí al portal..."
      El nom de Llitzet es deu a que el nom del cim més alt de la serra d'Ensija i que popularment es coneix com "Gallina Pelada" és "Cap Llitzet".
      La "Gallina Pelada" és el nom la roca que hi ha a la seva cara oest i que és per als escaladors.
      El llenguatge de l'avi Llitzet s'assembla al de l'avi Siset: tots dos són empordanesos.
      Gràcies per aquest 100% que concedeixes a Fita.

      Elimina
  3. Quines fotos més precioses que ens regala la natura per mitjà de la teva càmera...
    Les que estan emboirades m'han fet pensar en aquells pobres que els va agafar de ple aquella turbonada de muntanya...Ens fa feliços grimpar camins amunt, però li hem de tenir respecta, que té cops amagats...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que fa respecte M. Roser. Per sort la boira, tot i que en algunes estones tapava bastant la visibilitat, tot sovint s'aclaria suficient per no desorientar-se.
      A més a més aquesta carena de la serra d'Ensija fa uns 30 anys la vam fer 3 vegades i una d'elles des de la Creu de Ferro fins el Serrat Voltor.

      Elimina
  4. Magnificas as fotografias deste passeio pela bela Serra d'Ensija
    Um abraço e bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies F. Manuel. En dies de calor s'agraeix la fresca.

      Elimina
  5. No hem d'oblidar mai la nostra fita... com fas tu a cada entrada.

    ResponElimina
  6. Una conversa ben distreta , per fer camí per aquestes muntanyes. Molt ben trobat :)

    ResponElimina
  7. Vam fer la Gallina Pelada uns anys enrere, recordo que va ser un dia de molta calor, ens vam perdre una mica a la tornada i ens vam cremar força amb el sol. No sembla que vosaltres tinguéssiu aquest problema.

    Aquest any pinta malament per fer muntanya, amic. No sé què podré fer al final, no ens veiem gaire en forma i les sortides que hem anat fent, de moment de baixa intensitat, ens han evidenciat alguns problemes físics que no entenem. Així que veurem què ens porta l'estiu, una mica ho intentarem... Sort que tu segueixes professant aquest amor per les muntanyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és posar-s'hi Xexu. Reconec que quan vaig baixar de la serra d'Ensija estàvem molt cansat. Amb l'edat els genolls pateixen molt a les baixades.
      Aquesta excursió, i alguna més que anem fent, ens va servir de pre-calentament per fer una travessa aquest estiu pels Pirineus, a l'estil dels Carros de Foc però amb variacions de rutes, ordre de refugis, etc.
      Anima't. Carros de Foc o Cavalls del Vent no deceben mai i són a prop.

      Elimina
  8. Bona capacitat relacional té el Sija amb l'ànima i l'animal, i bon domini de la llengua de la zona. Però he vist que és al Berguedà, no? És la llengua dels pastors, Xavier, o és de collita pròpia? Perquè si és així, està molt aconseguida.
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és llengua de pastors. Fa anys, perquè ja és mort, vaig fer amistat amb el pastor de la Pera, a l'Empordà, que era fill de Toses, al Ripollès. I parlava més o menys com en Sija i l'avi Llitzet.
      Quan el Joan-el-pastor cridava: "xoromé, xoromé" venien corrent els xais petits del ramat i els buscava qualsevol ovella, encara que no fos sa mare i els amorrava a beure llet.
      "Són bones mares, pobrotes" deia...

      Elimina
  9. He leído esto varias veces con los ojos como platos. Como siempre, lleno de sabiduría y amor por las cosas importantes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Cadascú té unes "coses importants".
      Després hi ha uns valors que són, o haurien de ser, universals.

      Elimina
  10. Unes imatges que no cansen de mirar, precioses muntanyes, espectacular la natura. I la conversa molt ben aconseguida, continuem fent camí cap a la nostra fita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens nom de vall entre muntanyes. Dia a dia i pas a pas.

      Elimina