Pugem a Montserrat
un dia de boira. Conec moltes ermites però n’hi ha dues molt amagades on encara
no hi he estat mai.
Per arribar-hi cal passar
per llocs on hi ha qui s’hi belluga millor que nosaltres.
La boira dificulta
trobar l’entrada del camí.
Tot i que l’hàbit no
fa el monjo, sort tenim d'un ermità, el germà Jepri, que ens fa de guia i
troba els racons més recòndits.
Montserrat vessa
espiritualitat: pel camí trobo un rosari
efímer.
De sobte, entre la
boira apareix l’ermita de Sant Martí, encofurnada sota una cova natural.
L’exterior també està
ben condicionat. Al costat d’una cisterna d’aigua pura de la muntanya, hi han instal·lat
l’aigüera.
Per anar a buscar l’altra
ermita que volem visitar, com que és a una vessant diferent, hem de tornar a pujar per després tornar a baixar .
Un boc de muntanya s’ha
refugiat al bosc per aixoplugar-se de la pluja fina que cau. El germà Jepri no
acaba de trobar l’ermita: “Aquesta està
molt escondida” diu. "Però ara que no hi ha boira trobarem el camí". Assegura.
Dissimulada entre
uns arbres, la veiem i hi baixem.
L’ermita de Santa
Caterina és a 970 metres d’altitud.
També aprofita una
bauma natural.
Quan retornem, la
boira ha escampat i la pluja també.
Al cel de Montserrat, de penyora, els núvols hi han deixat una inicial.
Quina excursió més emocionant... la boira, les cabres, les ermites...
ResponEliminaLa inicial de Xavier i també de Xirinacs... són els dos noms que m'han vingut al cap en veure la lletra als núvols.
La boira sempre infon misteri als paisatges. I tractant-se de Montserrat el misteri és garantit.
EliminaLes esteles que deixen els avions també formen part del paisatge del cel.
Quina preciositat de camins i paisatges!.
ResponEliminaSembla que els bocs volien sortir a la foto, malgrat la boira. Tot un bon ventall, des d'aquest preciós rosari, les ermites tan ben amagades i aquesta penyora que t'han deixat.😉
Aferradetes, Xavier.
Gràcies Lluna per aquest comentari tan bonic que havia quedat als llimbs del blog, més amagat que les ermites.
EliminaHi havia tot un ramat de cabres salvatges, però unes per la boira i les altres perquè es van amagar dins del bosc, no van sortir a les fotografies.
No sabia que a aquestes casetes també se les anomenés "ermites", jo em pensava que aquest nom es referia a les petites esglésies o capelles situades fora dels pobles, és a dir que tenia una connotació religiosa que aquestes que ens ensenyes avui (a diferència de les del teu post anterior, per exemple) no semblen tenir. Sempre s'aprenen coses noves.
ResponEliminaEstic d'acord amb la Carme, la X dels núvols és la teva inicial o potser la de Xirinacs. La de XAREL-10 segur que no. ;-))
Hi ha moltes ermites de les que actualment només resten aquestes edificacions,però que a l'edat mitja tenien veritables construccions al costat. Com la de Sant Antoni, Sant Onofre, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Salvador...
EliminaDesprés hi ha el que s'anomenen "falses ermites" on probablement també hi vivien ermitans però que no van tenir la construcció d'una esglesieta al costat. A la de Sant Martí no fa gaire hi va viure una temporada una ermitana.
No eliminis cap possibilitat de la X, Mc.
Et vaig deixar un comentari que segurament tens a correu brossa.😤
ResponEliminaJa l'he trobat i ell sol s'ha posat allà on havia d'anar. No recordo mai de mirar el correu brossa. Ho hauré de fer més sovint.
EliminaDe la teva mà , sempre descobrim coses noves i precioses !! (El rosari efímer n'és una bona mostra! ).
ResponEliminaSalut ;)
La boira pixanera és qui va passar una part del rosari. ;és tard amb la pluja, es devien fer la resta de misteris.
EliminaInteressante esta ermida.
ResponEliminaGostei de ver estas belas fotografias.
Um abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Interessants i amagades. Obrigado.
EliminaA la primera ermita vaig ser-hi fa prop de 25 anys. No sabria tornar-hi perquè m'hi van dur uns amics escaladors. Encara guardo alguna foto d'aquell dia.
ResponEliminaSón camins molt difícils de trobar, sobretot la de la primera. La segona amb boira és impossible. Ho vam intentar però fins que no va escampar no la vam trobar.
EliminaDius que fa 25 anys i ja no hi sabries tornar. Jo fa un parell de setmanes i tindria dificultats.
Una bona excursió plena de vistes fantàstiques, d'ermites ben amagades, els bocs... i el regal final amb la inicial sobre la muntanya màgica. Quin goig contemplar tanta bellesa.
ResponEliminaPer cert, aquesta setmana he anat a buscar 'Les hores isardes' a l'Altair. Ja estic immersa en la seva lectura. El teu relat, acompanyat de les fotografies i les aquarel·les em tenen atrapada (en el bon sentit de la paraula, per descomptat). Ganes d'avançar i conèixer tot el que vau trobar durant el camí.
Una abraçada!
Moltes gràcies Núria, ets molt amable i molt generosa.
EliminaMontserrat sota la boira, quina bellesa d'imatges, i quina sensació caminar per la muntanya embolcallat amb mantell de núvol! En alguna ocasió he cercat l'ermita de Santa Caterina, però mai l'he trobada tot i les indicacions. A veure si un altre any em topo amb aquest ermità i m'ajuda una mica.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier!
Amb tu Montse compartim l'amor per les muntanyes, i per Montserrat particularent. I per les seves ermites, moltes de les quals coneixes bé.
EliminaJa t'asseguro que sense guia no les hauria trobades mai.
La primera foto és preciosa. Les de les ermites són curioses, no n'havia vist mai cap.
ResponEliminaDoncs n'hi ha moltes per visitar. Millor amb algú que conegui el terreny i si pot ser sense boira... tot i que el secret de la primera foto, que dius que t'agrada, és la boira.
Elimina