diumenge, 21 de maig del 2023

Abans d'ahir a la Vall de Boí

          Sembla com si fos ahir que vam entrar a la Vall de Boí per primera vegada.                 I aviat farà 50 anys.           No sabem quantes vegades hi hem tornat, ens hem oblidat de comptar-les.           Ara hi pasturem com qualsevol dels seus habitants.             Pels matins lluminosos.                I els vespres primaverals.                  Em venen a la memòria cançons que fa anys que cantem.      Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels...

...En els meandres grocs de lliris, verds de pau, 

sento, com si em seguís, el teu batec suau...

(Màrius Torres/Lluís Llach)

      Admirar tanta aigua en estat lliure assedega l’esperit.       Necessitem l'aigua, com la poesia.        Cada gota compta.           Com cada sospir.         Com una mà amiga.                                                         Recordo que al Salencar 
fa temps em vas estimar.             Saps que a la Vall de Boí 
un dia jo t’estimí.

20 comentaris:

  1. Bonics campanars. Ens mostres una vall molt maca en blanc i negre, com a color.
    Tenint la neu tan a prop, no m'estranya gens que hi hagi tanta aigua.

    Con sempre, unes fotografies que parlen soles.
    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Paula, com deien els antics: "any de neu, any de Déu".
      Enguany ha nevat menys del que voldríem, per això valorem tant la que encara hi ha a les muntanyes..

      Elimina
  2. Aquest setembre vinent farà nou anys (com passa el temps) que vam visitar la Vall de Boí durant les vacances d'estiu. Ens ho vam passar força bé i el teu post amb aquestes magnífiques fotografies m'ho ha recordat. A veure si algun dia tinc l'oportunitat de tornar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si teniu l'oportunitat de tornar a la Vall de Boí, a més de gaudir de la natura a les Aigües Tortes i a tota la vall, podreu revisitar el romànic, amb l'afegit del "mapping" de Sant Climent de Taüll.

      Elimina
  3. Un lloc a on no et resisteixes mai a tornar-hi ! :)
    Gràcies per portar-nos, Xavier !!.

    ResponElimina
  4. Gràcies per la passejada, darrerament només viatjo amb els documentals de la 2 i amb les fotos que ens regales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un plaer la teva companyia, Francesc. Tornar a fer excursions plegats, encara que sigui virtualment.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Quan els paisatges són bons, les fotografies són més fàcils de fer. Gràcies F. Manuel.

      Elimina
  6. Preciosa la Vall de Boí, Xavier! Amb ganes de tornar-hi. I sembla que l'aigua també va tornant.
    Abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tresa, sé que tu també ets una incondicional d'aquesta vall. Si ve més aigua, serà benvinguda.

      Elimina
  7. Una passejada preciosa, Xavier! És un plaer acompanyar-te.

    ResponElimina
  8. Primer sento enveja de trepitjar per aquests llocs, després m'encanten les fotografies i al final gaudeixo els textos.
    Resumint m'encanten les entrades Xavier

    ResponElimina
  9. Precioses imatges. Afortunadament, encara queden llocs que no canvien (gaire).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Risto. No és difícil trobar llocs (gairebé) verges.

      Elimina
  10. Que lírica aquesta aigua metàfora de la poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "és blau verdós i flexible com l'aigua."
      Helena, a tu que t'agraden les cites, aquest vers de J. M. de Sagarra, també el va musicar i interpretar en Llach.

      Elimina