Juliol: temps de muntanya
Quan plou
al juriol surt el
cargol.
Serà el cinquè any consecutiu
que a principis de juliol, aprofitem uns dies que (meteorològicament) acostumen
a ser bons.
Tenim previst fer dues travesses seguides.
La primera és una variant dels “3 Refugis” Hem afegit l’Alberg
del Pic de l’Àliga de Núria i l’Enric ha redissenyat el logo i l’ha reconvertit
en “els 4 Refugis”
Amb inici de la caminada a Queralbs.
L’amic Francesc s’estrenarà, amb
nosaltres en aquesta travessa. Esperem que el “Salt del Grill”, amb les darreres pluges el trobarem més ufanós.
Enguany amenacen pluges? Si plou que l'aiguat ens enganxi al refugi Manelic, de Coma de Vaca,
aixoplugats. Ja el coneixem. L’Enric en va fer una aquarel·la.
La segona nit toca el refugi d’Ulldeter, que és previsible que trobem
sense neu. L'Enric haurà de portar molt verd a la paleta d'aquarel·les.
Com que és una travessa circular, si tot va bé a Carançà, la Fosa del Gegant, etc. el final coincidirà amb l'inici: a Queralbs. Immediatament empalmarem amb la segona travessa: una variant escurçada dels “Cavalls del Vent”. Com
que s’hi afegiran el gendre i la neta de l’Enric, que té 8 anys, l’hem anomenada:
Farem camí
pel Moixeró-Cadí.
La darrera nit la passarem al refugi del Serrat de les Esposes. Quan,
fa 3 anys vam fer els “Cavalls del Vent” l’Enric va pintar una aquarel·la.
El que hi podem trobar és una incògnita.
Quan plou
al juriol
Amb inici de la caminada a Queralbs.
Ah! Ja no en teniu prou amb una... he, he, he... golafres de muntanya que sou!
ResponEliminaTotes dues pinten molt bé i segur que les gaudireu molt malgrat les possibles pluges.
A la tornada, les volem veure aquí, eh? No ens les escatimis que ja les esperem.
Bones travesses, bona muntanya i que ho gaudiu molt.
Gràcies Carme. Poder fer aquesta travessa enguany ha estat una cursa d'obstacles. Fa 10 dies no les tenia totes de poder-la fer.
EliminaM'encomano a la sort.
Això pinta molt bé!.
ResponEliminaEspero que les pluges vos deixin fer-ho d'allò més bé i que ens ho mostris amb tota la seva intensitat, com sempre ho fas.
Bones travesses!.
Aferradetes, Xavier.
Cada any que passa les cames i les motxilles pesen més. Ho intentarem de nou.
EliminaAferradetes, Paula.
És, sens dubte, un bon pla per aquests dies. Espero que us ho passeu molt bé i també tinc ganes de veure'n els reportatges que segur en faràs. Fins a la tornada!!
ResponEliminaD'aquí a una setmana i mitja sabrem si ha valgut la pena, Gràcies Mc.
EliminaQue ben planejat que ho teniu !, m'agrada el títol de la segona travessa ! hehehe.... que vagi molt bé i a vigilar amb el temps, que està molt revolucionat !!.
ResponEliminaSalut i bona ruta !!
Gràcies Artur. La possibilitat de tempestes és el que més amoïna. Com que el nostre país necessita aigua, si cau no ens podrem queixar.
EliminaA mi em fan tanta por els llamps que no m'hi atreviria! Espero que vagi molt bé i també espero el vostre nou llibre!
ResponEliminaJa som a casa Helena. Per sort la pluja va respectar-nos els matins. A base de matinar molt, quan començaven les tempestes ja érem al refugi.
EliminaEl pitjor dia, l'arribada a Ulldeter que va començar a ploure uns quinze minuts abans d'estar aixoplugats i ens vam haver de protegir amb la capelina per no mullar-nos. A la tarda va caure una pedregada de grans grossos com cigrons, però ja érem a cobert.
Ja friso per veure el reportatge fotogràfic de l'aventura. A veure si em pots donar dades de distàncies, durades de les caminades i desnivells.
ResponEliminaEls desnivells vairien segons els dies, Risto. L'etapa més llarga, tant de distànca com de desnivell va ser la que va del refugi de Ras de Carançà, a la Catalunya Nord a Núria, passant pel Nou Creus.
EliminaMés de 1.000 metres de desnivell de pujada i uns 800 de baixada. Hi vam invertir unes 8 hores amb boira al Nou Creus i alguna gota d'aigua dispersa a la baixada. Vam estar hores amb l'ai al cor però finalment el temps va aguantar. I com sempre, quan ja érem al refugi va venir el xàfec.
Que bé que t'ho passés, Xavier! I deus estar en molt bona forma! Per les caminades i per les visions que gaudeixes amb aquests paisatges tan fantàstics, que després ens comparteixes en els teus llibres. Espero que hagi anat bé i que la neta de l'Enric hagi aguantat fort. Penso que té dos anys més que l'Elna i no sé si ella ho aguantaria. Però bé, segur que entre unes espatlles i altres no tindreu cap problema. Una abraçada i no deixis d'explicar com ha anat.
ResponEliminaAixò de la bona forma, Tresa... la motxilla pesa molt, gairebé tant com els 68 anys.
EliminaLa neta de l'Enric va aguantar prou bé. El seu pare li portava el pes i ella només duia una motxilla petita amb la cantimplora i poca cosa més.
És molt diferent tenir 8 anys com té ella, que 6 com l'Elna.
L'etapa més reeixida que vam fer amb ella va ser la pujada amb motxilles al cim del Moixeró des del refugi de Sant Jordi de la Font del Faig, del Berguedà, i la llarga baixada des del Moixeró fins al refugi del Serrat de les Esposes, a la Cerdanya.