4a Etapa:
Divendres, 4 de juliol: Salardú - Refugi Conangles
El primer tram d’avui és per carretera i pista forestal i,
després de l’esforç d’ahir, el Francesc, l’Enric i jo mateix decidim estalviar-nos
dues hores de caminar per carretera i anem amb taxi fins al Pont deth Ressèc. El
Jordi, que és el més jove del grup, es lleva més d’hora, ho fa a peu i ens
trobem al final de la carretera, just on comença el camí.
En aquestes valls,
no és fàcil de veure-les, i menys encara fotografiar-les, però, en un instant
de sort, podem admirar la papallona Apol·lo.
Si ahir vam trobar unes quantes mates de marcòlics grocs...
... avui en trobem una de vermells.
Fa alguns dies que tinc símptomes amenaçadors de lumbàlgia, i
quan fa una mitja hora que caminem, les
amenaces es converteixen en realitat. M’he d’aturar i prendre’m un ibuprofè. El
Jordi s’ofereix a dur la major part de pes de la meva motxilla. Li accepto aquest
gest tan generós que em permetrà seguir.
Els paisatges de la Ribera de Rius, són esplèndids. Amb menys càrrega i, a mesura que la pastilla em fa efecte, puc anar pujant.
En una aturada per reposar i beure aigua, admirem la cara nord del Montardo.
Quan passem pel llac de Rius, uns núvols comencen a tapar el cel. Les previsions són de pluja a primera hora de la tarda, i no fallen. Encara no hem dinat i ens cau un aiguat.
Passat el Port de Rius, s’atura la pluja però el cel segueix amenaçant. I encara falta molt per arribar al refugi. L’aiguat que ens cau és tan fort que no goso treure la màquina fotogràfica perquè de ben segur que s’espatllaria.
Poc abans d’arribar a Conangles la pluja fa una treva. El torrent ha augmentat el seu cabal.
A la fageda de Conangles, encara que no plou ens seguim mullant de l’aigua que cau de les fulles dels arbres. Arribem al refugi, malgrat les capelines, xops des de la gorra fins als mitjons.
5a Etapa: Dissabte, 5 de juliol: Refugi Conangles - Vielha.
Les previsions de pluja avui encara són pitjors que ahir. Si
ahir indicaven pluja a la tarda, avui ja diuen que plourà al matí.
El nostre camí passa pel Port de Vielha i no ens
arrisquem. Hi ha un bus que va a Vielha pel túnel.
Mentre no arriba l’hora d’agafar el bus fem una visita al Salt de Molières que no és gaire lluny.
En tornar a la parada el temps s’embolica i quan pugem al bus es posa a ploure. Ens conjurem a tornar algun dia a fer el que no hem pogut fer avui: el Port de Vielha.
Hem acabat la volta, si bé no de la manera que volíem.
Mentre tornem cap a casa, vers el sud, la Garona segueix nord enllà, el seu curs espriuà, “on diuen que la gent és neta i noble, rica, lliure, desvetllada i feliç...”
La pluja que tants beneficis ens dóna, a vegades també fa la guitza.
ResponEliminaEspero que no fos greu això de la lumbàlgia. Jo també en tenia una mica aquests dies, però no era de cap caminada, sinó de portar tot el dia amunt i avall i cap aquí i cap allà un paquetet de 9 quilos que es diu Manel.
Ara, aquesta setmana toca descans.
Amb inconvenients i tot, em sembla un travessa fantàstica.
Per cert, preciosa la papallona Apol·lo. Jo no me'n surto mai de pescar-ne cap. Ja en conec una altra pel seu nom!
EliminaEl Manel pesa més que la motxilla. La meva no arribava als 7 quilos, però amb l'aigua, el dinar i una peça de fruita, gairebé pesa com el Manel.
EliminaAviat ja no l'hauràs de carregar.
Feia anys que no podia fotografiar una apol·lo. I per fer aquesta fotografia vaig haver de fer-ne cinc o sis fins que no va estar quieta.
Coincideixo amb la Carme, ha estat una travessa fantàstica. Llàstima del mal d'esquena i la pluja que es van posar d'acord perquè no acabés de ser perfecta.
ResponEliminaSalut! (com a salutació i també en el sentit literal del terme, tot desitjant que la teva lumbàlgia hagi desaparegut del tot).
El dolor d'esquena ha desaparegut, gràcies pel teu desig Mc.
EliminaNo obstant haig de vigilar els moviments perquè encara que no faci dolor, noto que a la més mínima podria tornar.
És molt fotut això de la lumbàlgia, espero que aviat et trobis bé.
ResponEliminaLa volta, malgrat els impediments, em resulta ben maca. No sé si és la calor que fa, que veure aigua és com si em refresqués una mica i aquests salts són magnífics. Veure-ho tan verd, també és un goig per la vista.
Aferradetes, Xavier.
Sí que és una volta impressionant. Si algun dia milloressin el refugi de Liat, que actualment és petit i sense guarda, la volta milloraria molt.
EliminaGràcies pels teus bons desigs, Paula.
Quina sort que tens, de poder millorar de les lumbars am ibuprofè. Jo no en puc prendre, i tampoc crec que em curés. Ja no podré fer mai cap altra excursió. Només de carregar una motxilla amb un llibre i aigua em supera. I per anar a natació, amb una maleta amb rodes. Encara bo que existeixen.
ResponEliminaEns hem d'anar amotllant a les dificultats que ens porta la vida, Helena. Gràcies pel comentari. Llibre i aigua, com una metàfora de "a pa i aigua".
EliminaCom sempre, relat espectacular i les imatges, precioses. Com t'envejo!
ResponEliminaGRàcies Joana. Cadascú fa el que pot i segur que tu també tens les teves imatges, igual de valuoses.
EliminaImpressionant reportatge, impressionant caminada, impressionants els paisatges, i impressionant la foto de la papallona. L'enhorabona per tot plegat.
ResponEliminaGràcies Risto. Jo també em vaig auto-felicitar per haver aconseguit la foto de la papallona Apol·lo. En vaig haver de fer moltes fins que no va sortir aquesta.
EliminaQuina meravella! Quines imatges més precioses que ens regales. Bona ruta, ben narrada i il·lustrada. Espero que ara ja estiguis millor.
ResponEliminaGràcies Maijo. Sí que estic millor.
EliminaVau agafar mals dies, Xavi, no tant per la calor, que en feia molta, sinó per la pluja. Però segur, segur, que amb l'amor que teniu a la natura, també la vau gaudir. Si més no, ho gaudireu recordant-ho. Espero que la lumbàlgia no hagi anat a més. Comencem a ser una mica delicats, ja. Jo ahir em vaig fer un badall mentre estava obrint el congelador i em sembla que tinc una contractura a l'esquena. Tot i que la meva "bona" forma no es pot comparar amb la teva.
ResponEliminaUna abraçada, Xavi!
Sí que es recorden els bons moments Tresa. M'atreviria a dir que fins i tot s'esborren els que no ho són tant.
EliminaEspero que t'hagis recuperat de la contractura, tal com jo m'he recuperat de la meva.
Em conforten molt aquestes fotos teves, tan ben trobades ... -i tan ben treballades, amb ibuprofè i tot-. Cada dia en acotxar-me imagino que sóc en una cabana, però de troncs, que no deixi passar ni vent ni pluja. I, com en l'obra de Michele Tournier "El rei dels verns", que vingui un ant a fregar el morro per la finestreta, que li donaré una mica de pa.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier.
Gràcies Olga. A mi em reconforten les teves paraules, tan ben trobades. El teu pa és ben rebut pels isards i qualsevol criatura que en tingui necessitat.
EliminaMolta salut!!