Passeig del Carme

 

Novembre.
Tardes vermelles!
Ves per on m’és entranyable!
És el meu pati bonic.
Un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme.

(Pere Tàpias)

     Fem un passeig amb la Carme pel Passeig del Carme. Doble redundància.

     Darrerament i, de tant en tant, fem estades curtes a Vilanova. Una altra redundància: vida nova.

     Ens agrada visitar l’escultura de Pasífae que, dins del ventre d’una vaca, espera la visita d’un toro per a, més endavant, infantar el Minotaure.

     Una riera desemboca al mar i, inútilment, intenta endolcir-lo.

     Hi ha més gent que, com nosaltres, gaudeix del capvespre.

     Els vilanovins aprofiten la seva rambla. A Barcelona ho fan els guiris.

     La plaça de la Vila, sempre és concorreguda, fins i tot els dies feiners.

     Vilanova té un passat, i un present, de vila pescadora.

       Una de les façanes de l’església de Sant Antoni, recorda una mica, en petit, el Partenó d’Atenes.

     Dalt de tot del campanar, hi ha un àngel que es mou amb el vent i fa les funcions de penell.

     L’escultura d’en Subirachs ens mostra el president Macià, observant, la “seva” Vilanova.

I la Geltrú? Un altre dia en parlarem: la part antiga té un caràcter tranquil i deliciós.