S’ha llevat un dia esclatant de primavera, de cel
blau com els ulls de la Carla, de muntanyes intenses com la lluita d’en
Salvador.
Els saltants d’aigua cauen intensament,
infinitament. Refresquen l’ambient.
S’han esforçat per pujar fins aquí. L’aire net els
encomana vitalitat.
Caminar pels vessants ondulants de les muntanyes
els infon força per subsistir. Els dispersa preocupacions que a vegades els
penetren dolorosament.
Sota l'estany glaçat la primavera desperta l'aigua.
La Carla i en Salvador fa estona que caminen
muntanya amunt.
- Descansem
una mica - diu ell esbufegant.
- T’espero
- diu la Carla que va una mica més endavant.
Tots dos s’han assegut i aprofiten per contemplar
el paisatge.
- Creus
que arribarem al cim? - pregunta en Salvador - El dia és insegur - afegeix.
- Et fa
por l’aigua? - pregunta ella somrient.
- Més que
l’aigua, el que no m’agraden són els llamps - es queixa.
- Per
això no has de patir.
Han re-emprès
la caminada.
- Les
meves muntanyes - diu un dels dos.
- Les
nostres muntanyes - corregeix l’altra.
A cada passa el paisatge guanya. Les crestes que
treien el cap fa una estona, ara ja són una serra.
- Què hi
fem aquí a dalt? - Pregunta la Carla.
-
Simplement existir - diu ell - Et sembla poc?
Viure
lleugerament, agradablement. No necessiten res més. Més o menys com tothom.
- Demà és Sant Jordi - diu ell - assenyalant una
flor del terra.
- Me la regales? - Pregunta la Carla. I abans
que ell contesti afegeix: - l’accepto en lloc de la rosa - S’ha ajupit i l’acarona
molt suaument - Però no l’arrenquis. M’estimo més que es quedi aquí.
Els núvols
sembla que volen complicar el dia. De lluny amenacen altres valls.
Des de dalt de la carena miren tot el que han
pujat.
- La
baixada serà llarga.
En passar
pel davant de l’ermita de Sant Salvador de Barruera, els cauen les primeres
gotes.
- Ja t’he
dit que ens plouria.
- No et
queixis Salvador, que som davant de l’ermita del teu nom - fa ella somrient - l’aigua
és vida! - afegeix.
- D’acord...
però no ens entretinguem.
- Serà un
cap de núvol, ja ho veuràs.
La tarda gira full.
Al capvespre els núvols amenaçadors s’han esvaït.
- Quan
tot sembla més complicat, un cop de sort ho pot capgirar.
- Tenies
raó Carla. L’aigua és vida. L’aigua és renaixença...
