Fita

diumenge, 4 de febrer del 2018

Color de llibertat

- Tulipes grogues, d’on heu tret aquest color?

- Ens el dona la naturalesa, que és íntima de la llibertat.

- Sento l’aroma de la llibertat.

- De tot cor ho demano.

- Jo ho reclamo.

- Jo també ho exigeixo.

- Un color és esperança de llibertat.

- No en tenim cap dubte.

- No tens una obsessió?

- Ho reconec: obsessionat per la llibertat.

- Prediques la desobediència?

- Reivindiquem l’obediència a l’amor, als somnis possibles.

- No us cansa la resistència?

- La nostra naturalesa és la rebel·lia.

- La llum no s’apaga.

- Des de la matinada fins la nit...

- Som gent de pau!

diumenge, 28 de gener del 2018

Plou al Barri Gòtic

De matinada

una esperada pluja

pinta aquarel·les.

Trist el Palau

la pluja il·lumina

la llarga espera. (Carme Rosanas)

Portàvem dies que no vèiem ploure amb ganes. Potser des de l’1 d’octubre, que a més de ploure vots també van ploure porres i cops de mall.

Després hem hagut de passar una llarga sequera, aviat deurà fer uns 155 dies.

Per sort a la plaça de Sant Felip Neri avui només cau aigua, i no pas metralla roent com la que els avions feixistes van deixar caure per assassinar nens i nenes.

Protegits avancem per carrers costeruts envers la claror.

"Quan s'acabarà tan llarg caminar per terres estranyes!" Deia en Pau Casals en l’oratori que va musicar sobre un poema de Joan Alavedra.

Al cel demanem justícia. De moment només rebem aigua.

L'aigua fa lluir el pati. El cel s'hi emmiralla...

...mentre els tarongers comencen a florir.

diumenge, 21 de gener del 2018

Montserrat, encara

Llueix, brillant,
en les paraules d'ara,
el ric passat.

(Helena Bonals)

Encara que ens sembli que el temps està aturat, el rellotge corre. Encara que el rellotge estigui aturat, el temps corre. El mirall ho delata. Unes olors et transporten enrere, mig segle enllà, allà on fa més de mitja vida.

Montserrat és la llum de sempre. És trobar una font d’aigua fresca després d’una llarga caminada.

Montserrat són moments especials, sensacionals, impagables, subliminars.

Música gregoriana, la Salve montserratina cantada pels escolans o pels monjos. Campanes que ens arriben a través dels ressons dels turons.

Una immensa quietud, una solitud en companyia.

Espiritualitat amb (o sense) fe divina. Pregàries agnòstiques.

Santa Impaciència! Feu-nos savis

Sant Dubte, feu-nos impacients!

Santa Paciència, feu-nos equilibrats.

M’arriba al pensament la cançó “Criatura dolcíssima” de Joan Fuster i Lluís Llach, amb els seus acords mozartians inicials.

Encarats al futur, mirem de reüll el passat.

diumenge, 14 de gener del 2018

Música per la llibertat

A principis del mes de novembre de l’any passat, una dona de Sant Fruitós de Bages, va començar a tocar “El cant dels ocells” amb la flauta, per reclamar l’alliberament dels activistes pacífics catalans Jordi Cuixart i Jordi Sànchez que estaven tancats des de feia 15 dies a una presó espanyola.

Mica en mica s’hi van afegir més pobles de Catalunya i d’altres punts dels Països Catalans.

Com és sabut, també es va empresonar la presidenta del Parlament i mig govern de Catalunya.

Sants s’ha afegit al moviment de “Música per la llibertat” i cada dia , a les 20:00, a la plaça de Bonet i Muixí i de dimarts a divendres es canta el Cant dels ocells”.

Com a complement també es canta “l’Estaca” i es finalitza amb “Els Segadors”.

Els dilluns no es canta a la plaça Bonet i Muixí perquè es fa un altre acte a la “Palangana”, tocant la plaça de Sants, en el mateix sentit d’exigir la llibertat dels presos polítics.

A banda de les trobades musicals, també hi ha molts altres actes reivindicatius, per reclamar l’alliberament dels polítics catalans que encara resten a les presons madrilenyes: el vicepresident Junqueras, el conseller Forn, i els anomenats Jordis.