Fot-li foc

Als Països Catalans tenim per costum enviar a les flames, metafòricament, allò que no ens agrada. Per Sant Joan llencem al foc les andròmines que ens fan nosa, amb ninot inclòs. L’exemple més vistós el trobem al País Valencià amb les seves falles, i també en les torxes rentines dels fallaires pirenaics del Pallars i la Ribagorça.

A Sants som (a vegades) més moderats i el dia de l’Enterrament de la Sardina, des de fa una pila d’anys, es crema públicament el rei o la reina del Carnestoltes. Enguany li ha tocat el rebre a l’Àngela Merkel i no precisament per ser una Joana d'Arc.

Després de la vetlla a cos present de la difunta reina, armada amb les tisores escapçadores de drets socials, se la passeja per un bocí de la Carretera de Sants i altres carrers, abans de clavar-li foc a la Placeta.

Sembla lògic que l’hagin escollit a ella per fotre-li foc. La seva figura encarna la voracitat final de les ànsies retalladores. I a ella ni tan sols no l’hem votada! Per això, ja que no l’hem votat a les urnes se li ha botat foc, de la mà del Pitu, el seu creador, ajudat pel cansalader Alsina, i altres activistes de les Cotxeres de Sants. Les tisores, indultades de la crema han estat lliurades al Xarles del Centre Social de Sants, per si s’han de menester per contraatacar a tanta retallada.

És propi dels països oprimits cremar les banderes dels seus opressors. I la Merkel és la bandera del capitalisme ferotge que està empobrint i arrasant tot el que se li posa per davant.

Que el Pere Botero i els altres banyetes l’acullin en el seu paradís i descansi d'una vegada de retallar. Amen.