dimecres, 22 d’abril del 2015

El Pla de la Carme

 Travessem el Pla de la Carme.
El Pla del que parlo  és molt conegut. Universalment es coneix pel nom del Pla de la Calma.
Cadascú que hi hagi passejat i que se l’hagi estimat el pot batejar com li sembli. Pots estimar els vessants de les muntanyes i els bessants a les mans.
Pot estimar el Coll Formic que uneix el Matagalls amb les Agudes i el Turó de l’Home.
Pot estimar una tarda del mes d’abril, i la seva calma, estirada a l’esperança del seus prats. Deixar-se anar a la sort dels seus grocs. 
I d'unes ruïnes que ens parlen d'uns passats vitals al Pla del Cafè.
El Pla de la Carme és un sentiment, és una mirada lluminosa, és el foc d’una seguretat. La respiració de la calma i de l’aire del Montseny que ens omple el pit de somriures. El pit de la Calma.
Travessem aquests plans com si fossin les últimes clarors d’un abril que no es vol acabar, d’un abril que acabarà més esperançat que mai.

Compartim un aire que ens commou, una claror que s’acosta a la posta.
Al Pla de la Calma aquesta tarda m'abelleix anomenar-lo el Pla de la Carme. Ella potser en diria el Pla de la Cabra.... o el Pla del Xai!
Assedegats vivim insaciablement la tarda, potser en l’esglai d’una incertesa, com si fos l’última.
Què hi va veure en mi el Montseny? 
Jo sí que podria explicar, si en sabés, què hi vaig trobar en aquest pla.
Un horitzó de calius, un batec que no cessa. 


41 comentaris:

  1. Embadalida. Bé. Beeeee :-)

    I petons. Molts. O moltons.

    ResponElimina
  2. Fantàstiques fotos, al final hauré de fer un copy/paste, perquè sempre dic el mateix, però és que és cert. M'agrada la de les ovelles pasturant amb les muntanyes de fons. És Montserrat allò que es veu al fons? Es veu de tot arreu, de fet. M'hi he passejat només una mica pel Pla de la Calma, però fas que sembli un lloc idíl·lic. He de tornar al Montseny, fa mesos que el persegueixo, però les obligacions i el cansament em retenen. Uf, sí que em cal una mica de Calma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són les crestes de Montserrat Xexu. Amb l'ajuda d'una mica de tele-objectiu.
      Del Coll Formic al Tagamanent, o viceversa. La primavera és una bona època per fer el Pla de la Calma.

      Elimina
  3. Sempre que fas post d'aquest tipus els haig de llegir dues vegades... la primera quedo tan boca badada amb les fotografies que quasi ni veig el text...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els de Taradell el teniu ben a prop quest Pla.
      Gràcies per llegir-lo dues vegades Bruixeta

      Elimina
  4. Calma i Carme, i karma. Vessants i bessants. I basants.
    Imatges que valen mil paraules. Paraules que valen mil imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, també vaig pensar en el Pla del Karma, però finalment no hi va entrar. Gràcies per incloure'l.
      Instant Karma!! que deia John Lennon

      Elimina
  5. Ja t'has tornat a passar de bo! La primera imatge t'atrapa, la darrera et deixa molt bon regust de boca. La poesia en prosa deliciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Helena per deixar-te atrapar.
      Empaitem la poesia!

      Elimina
  6. al principi pensava que et referies al pla de la Carme per la trobada no-virtual, però veig que es un altre pla i una altra Carme

    ResponElimina
  7. Tot es pot compaginar Pons. El que és virtual amb el que és real. La Carme i la Calma.
    El pla de planificació i el pla d'esplanada.

    ResponElimina
  8. També he caminat pel Pla de la Calma i m'ha captivat. Les fotografies, precioses, i el text capten molt bé el seu encís.
    Bon San Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També et sents propera a la màgia de la proximitat del Montseny. Gràcies per les valoracions Consol.

      Elimina
  9. Un preciós post del Montseny...Ja fa temps que no hi he caminat, pel Pla de la Calma i no m'importaria quedar-me uns quants dies a la masia, malgrat les glaçades.
    Bon vespre de Sant Jordi.

    ResponElimina
  10. dóna moltes ganes d'agafar a la Carme...vull dir la calma. Majestuós paisatge

    ResponElimina
  11. Quines imatges!
    Donen ganes de passejar per aquest Pla amb la Carme, compartir tota la bellesa i la calma d'aquest verds, d'aquesta llum, d'aquest cel.
    Preciós!

    ResponElimina
  12. Passeja per la verdor del pla i la claror del cel. Gràcies per compartir-ho Glòria.

    ResponElimina
  13. La darrera vegada que vaig ser ser al Montseny va ser fent la travessa de Viladrau a Sant Celoni amb en Ramon Poyatos.....devia tenir quinze anys... Temps que les úniques preocupacions i incerteses eren si et feia cas o noia que ens agradava......aquí ve un sospir, no sé si t'ha arrivat...Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, cada època té les seves preocupacions. Estàs parlant d'uns 45 anys enrere. Nosaltres hem canviat, el Montseny és el mateix.
      Una abraçada de salut.

      Elimina
  14. Respostes
    1. Tu coneixes les emocions i els sentiments que s'hi amaguen.

      Elimina
  15. Inspiradíssim, bucòlic, envejable, aquest post. I tan sensual...

    ResponElimina
  16. Molt inspirat, molt bonic, el pla de la Calma, sempre transmet calma. A mi també m'agrada molt. Encara que parlis de la teva Carme, m'ha agradat el títol, per la part que em toca. :P

    Emociona tot el que dius... Infinites tardes d'abril al pla de la teva Carme, és el quecetcdesitjo...

    ResponElimina
  17. Gràcies pels teus desitjos d'infinites tardes Carme.
    És un desig recíproc i m'agrada que, com a Carme, també rebis la calma que transmet el Pla.

    ResponElimina
  18. Fins i tot contemplant l'indret des de casa, la calma d'aquest pla, d'aquest post, arriba dins meu i la puc percebre com a pròpia. Tens el do de saber transmetre les emocions, Xavier, i de quina manera!
    Gràcies i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar, estàs convidada a sentir-te aquesta calma com a pròpia. Quin plaer comptar amb la teva companyia per compartir les emocions.

      Elimina
  19. és impressionant com a través dels teus mots i les esplèndides fotografies ens transportes a plans de bellesa insuperable , grácies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Elfreelang per deixar-te acompanyar pels mots i les fotos.

      Elimina
  20. Poc puc afegir ja al que ja s'ha dit. M'has fet fer una passejada amb tota la calma per aquests indrets que conec poc tot i que també els he trepitjat algun cop. Les fotos són precioses, no sabia que fossis tan bon fotògraf! I el text les acompanya molt bé, sempre amb aquest to tan teu entre sorneguer i joganer. Sempre poètic. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August no sóc ni poeta ni fotògraf. El que més m'aproxima a l'ofici és que de jove vaig treballar com a fotògraf d'offset (fotogravador per entendre'ns) i tenia ampliadora a casa.
      El text me'l dicta la companyia i el paisatge.
      Gràcies a tu per la visita.

      Elimina
  21. Respostes
    1. Encara que en aquest cas el nom "calma" es refereix a pla, igualment en transmet la sensació.

      Elimina
  22. Fantàstiques fotos, totes les imatges transmeten tranquil·litat.

    ResponElimina
  23. Gràcies Kike. Cetamemnt tmbé se'l podria anomenar el Pla de la Tranquil·litat.

    ResponElimina
  24. Però quina meravella!!... No s'hi pot afegir ni una paraula perquè les imatges parlen per si soles!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Assumpta. Segurament que sí que s'hi pot afegir. Els mesos potser milloren.

      Elimina