dimarts, 5 de maig del 2015

Primavera venjativa

Ella s’ha posat un vestit nou. Ha sortit a volar ran de planes aturonades. Vuit vents, canvien constantment les formes dels núvols. Al matí feia sol i després d’un migdia plujós ha tornat a sortir l’astre. 
Una estona lluminosa sota un cel que acaba de descarregar, i que té els seus núvols de plom prenyats d’amenaces.
Fitem la vista cap els horitzons sembrats d’oliveres, que ja hi eren quan vam arribar i que hi romandran quan haurà sonat l’última estrofa d’una cançó de la que ens fa mal recordar la lletra. La melodia sona llunyana: és el punteig de les cordes d’una guitarra.
Hem desfullat margarides. Com la vida mateixa: ara t’estimo, ara et deslliuro del meu amor.
A vegades hi ha primaveres tràgiques. També hi ha perfums d’herbes humides de tímids ressols. De tantes coses que hem de viure, de tantes altres que no tornaran.
Hi ha primaveres que acaben bé. Els brots que neixen, encesos d’esperança, ara ens enlluernen.  

42 comentaris:

  1. Ja ho té això la primavera, ens fa ballar el cap tant com vol.

    ResponElimina
  2. Aquesta primavera acabarà bé! "I si no acaba bé serà que encara no ha acabat"
    M'agraden els núvols de les primeres fotos, no m'estranya que es necessitin vuit vents per fer-los tan bonics.
    I m'agraden les roselles i les margarides i l'esperança del brots tendres...

    Enlluernats d il·lusions i d'esperances... Quina imatge més bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'anàlisi Carme. Tant de bo que les esperances es compleixin sense desfullar cap margarida.

      Elimina
  3. Fotos precioses, com sempre, i una frase de la Carme que vaig sentir en una pel·lícula i que m'agrada molt. L'hauria de tenir de capçalera.

    ResponElimina
  4. Quin contrast aquest cel tan enfurismat amb aquesta preciositat de roselles i margaridoies (camamilla)...
    Segur que després de la tamborinada, la natura era un esclat brillant...Un post ben poètic, fotos i paraules...
    Bon vespre Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura a vegades fa de les seves. I a vegades plou sobre mullat!
      Gràcies a tu Roser per les paraules.

      Elimina
  5. i fa remenar les papallones a la panxa també.......i tu ens has mostrat un bons racons per gaudir-ne

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan. Tu que darrerament has viatjat per Osca, aquestes fotografies són del Somontano, més amunt d'Alquèssar.

      Elimina
  6. Ets una artista de la paraula i de la imatge!
    Cal que neixin flors a cada instant...
    Isabel M

    ResponElimina
  7. la primavera és pur desfici i tu l'has descrit de forma magnífica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xelo. Hi ha neguits que la primavera agreuja.

      Elimina
  8. pobres margarides! Les mutilen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobretes... sort que només ho fan els enamorats indecisos.

      Elimina
  9. com sempre meravellada davant les teves fotografies... La primavera es rauxa... es vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Bruixeta. Amb el teu permís em quedo amb la darrera paraula que dius: vida.

      Elimina
  10. Precioses paraules han florit enmig dels teus colors.
    Que et sigui dolça aquesta primavera, que acabi bé.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  11. Despres de la tempesta ,sempre ve la calma.

    ResponElimina
  12. Fotos fantàstiques, les dues primeres màgiques, trobo, ets un crack :)

    ResponElimina
  13. Gràcies Gemma. Una estona entre tempestes.

    ResponElimina
  14. diuen que s'arriba a l'alba a traves de la nit...

    salutacions amic !

    ResponElimina
  15. Preciós com sempre, els teus posts no fallen mai, Xavier, són una bellesa.
    La primavera arriba i ho omple tot de bellesa, i sempre acaba bé: el 21 de juny, per donar pas a l'estiu.
    :)

    ResponElimina
  16. Gràcies Glòria. Tu tampoc no falles mai amb les teves valoracions poètiques.
    Tant de bo que el 21 sigui un bon número!

    ResponElimina
  17. Com m'agradaria veure un cel semblant al de la primera fotografia del post... estic assedegada, necessito pluja i allò de "al maig cada dia un raig" ja és història.
    Salut sempre per fer coses tan belles, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que un dia o altre de primavera, els veuràs. No poden fallar.
      Gràcies Olga pels teus desigs de salut.
      Igualment!!

      Elimina
  18. Hi ha coses que sempre hi són i, en conseqüència, gairebé no te n’adones de la seva presència. Parlo de la ginesta. La trobo a faltar.. Potser és una de les coses que el poeta tenia present quan la va triar per començar el seu assaig:

    Ara digueu: “La ginesta floreix,

    arreu als camps hi ha vermell de roselles.

    Amb nova falç comencem a segar

    el blat madur i amb ell, les males herbes.”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, enguany hem trobat ginesta. Sense anar gaire lluny, a la serra de Collserola. Flairosa com sempre i donant color al bosc, el mateix del fons de la nostra bandera.
      ... "Ens mantindrem fidels
      per sempre més al servei d'aquest poble."

      Elimina
  19. M'agrada molt la personificació de la primera frase poètica: "Ella s’ha posat un vestit nou." La primavera sempre et sorprèn!

    ResponElimina
  20. Gràcies Helena. Tu que fas poesia has apreciat el vestit primaveral.

    ResponElimina
  21. M'agrada molt la primera fotografia, un paisatge molt viu. Descrius molt bé una primavera atzerosa, de dies de sol i altres de pluja. Felicitats.

    ResponElimina