Els humans tenim un do. El do
de buscar la llibertat incansablement. Si una persona valora la seva pròpia
llibertat, qui pot ser contrari a la llibertat col·lectiva?
Tenim un do. El de valorar el
que tenim però voler perfeccionar-ho. I a vegades, per exercir aquest do cal
donar el do de pit.
El Do és com un Si sostingut.
I fa mesos que sostenim el sí. Una majoria dels que van anar a votar el 9N el va
expressar doble.
Hi ha un vent estelat que
esfilagarsa banderes, sota un sol roent que les destenyeix.
Quan aconseguim la
llibertat tots hi haurem posat la nostra nota musical. Alguns personatges molt
meritoris hi han posat més que una nota, han alçat la batuta.
Estem expectants
fins i tot en actes que encara no s’han celebrat.
Hi ha dues llistes
que volen el sí.
Sabem on és el
nord.
Fotografia:
Kevin Orlando
Una fita a conquerir: el sí a la independència. El camí és assenyalat: “Ara és l’hora Catalans”...
esmolem l'urna!
Xavier, si no hi tens cap inconvenient, (que imagino que no) aquest post va directe al Blog Via!!!
ResponEliminaSostindrem aquest Sí, tot el temps que faci falta, fins a arribar-hi.
Dues llistes, les dues estimades, les dues vàlides, les dues capaces d'empènyer el carro ... Només dues, que ningú es confongui.
Apa! esmolem l'urna!!! Ben esmolada... Gràcies, Xavier!
Gràcies a tu, Carme. Has imaginat bé, no hi ha inconvenients per a que facis ús d'aquest post per al Blog Via.
EliminaPer al 27 S una de les dues llistes. Després totes dues juntes que sumin pel camí cap a la República.
No, no afinem gaire amb les dues llistes, però bé, encara podem aconseguir-ho, perquè s'ha triat a gent potents, veurem si som capaços d'engrescar algú més que els convençuts, perquè amb els que som, per més que ens ho sembli (i sobretot si només mirem la xarxa), no som prou.
ResponEliminaTant de bo que sí que puguem engrescar els que dubten. Estic d'acord Xexu en que n'hem de ser molts més.
EliminaSembla que cal un post d'aquests de motivació independentista de tan en tan perquè estan allargant tan aquest coi de procés que la gent ja està perdent les ganes. Anem ràpid a veure si encara aguanta la moda aquesta.
ResponEliminaPons, molt aviat arribarem a la recta final.
ResponEliminaRepública o monarquia?
Independència o submissió?
La resposta sembla fàcil.
És una moda que fa molts anys que dura.
M'agrada la música des de sempre, totes les notes s'uneixen per crear belles melodies i aquest SI sostingut ens portarà a la millor cançó de llibertat que mai deixarem de cantar.
ResponEliminaForça i endavant! :)
Grassis per sa força Lluna. Una música suau o amb ritme. Per escoltar o per ballar. I una bella lletra per cantar.
ResponEliminaS'han acabat les marxes reials.
esperem que no ens toquin els bemolls!! és hora de pujar mig to la nostra veu!!!
ResponEliminaQue no ens els toquin Francesc.
ResponEliminaDe totes maneres un do bemoll sona igual que un si.
Un post musical i agradable, com sempre...M'ha agradat especialment, l'estelada al campanar de l'església de l'embassament de Sau! T'anava a dir això del Blog Via, però ja veig que la Carme ha estat atenta...
ResponEliminaEm sembla que ja m'he perdut, no són tres les llistes???
Petonets.
Gràcies Roser per l'acompanyament musical.
ResponEliminaFins a la data només hi ha 2 llistes que aposten clarament per la independència a les eleccions del 27 S.
La acaben de presentar avui mateix amb el nom "Junts pel sí" (Romeva+Forcadell+Casals+CDC, ERC, etc)
i la de la CUP.
Les altres estan, algunes més i d'altres menys pel dret a decidir, però no es defineixen com a independentistes.
Finalment hi ha les que són totalment contràries a la llibertat de Catalunya (i de gairebé tot..)
Confien que aquest SI sostingut sigui afinat, potent i unànime. Ara és l'hora!
ResponEliminaGlòria crec que a totes dues llistes hi ha bons músics. I al carrer som un orfeó potencial de 7 milions de persones.
EliminaEncara no perdo l'esperança de aconseguir una llista única... SÍ, sóc una somia truites com hi ha poques.
ResponEliminaEl que SÍ tinc clar és que sostindrem el SÍ fins al final i ho aconseguirem. Ara SÍ!
Fins ara no ens podem queixar Bruixeta. L'important és anar a votar la que digui sí a la independència. O a l'altra, que encara és més radical en el sí.
EliminaXavier, aquest post em sona, em sona... - He passat abans pel Blog-Via -
ResponEliminaMúsica per a una independència, la nostra. Així sigui! Ha tornat la il·lusió!
Gràcies Teresa. L'has vist 2 vegades. 2 llistes i 2 Sí.
EliminaTot per a un únic objectiu: la independència de Catalunya.
Pels que fa anys -molts- que ja defensàvem la idea de la independència quan només era un ideal utòpic celebrem que aquesta moda s'estigui convertint en això que en diuen ara "mainstream", o sigui un corrent majoritari, esperem que suficient majoritari com per a continuar endavant.
ResponEliminaI sigui com sigui, una cosa està clara: ja no acceptarem cap pas enrere!
Per que el SÍ s'escampi clarament, també entre entre els no convençuts. Fer un país nou és un repte il·lusionant.
Per cert -com sempre- precioses les fotos!!
Una abraçada, Xavier!
Estem totalment d'acord August. Em sembla que (per edat) fa més anys que tu que tinc el convenciment de que Catalunya ha de ser independent.
ResponEliminaEn la qüestió d'activisme, segurament em guanyes. Tu ho toques tot!
Gràcies - com sempre - per llegir, també les fotografies.
Les estelades s'esfilagarsen i es destenyeixen, la nostra voluntat no pas.
ResponEliminaMolt bo, Helena.
ResponEliminaLa nostra voluntat és de pedra picada!
Color, festa, arguments, canvi, il·lusió... Així serà el SÍ fins al final i ho aconseguirem. Ara SÍ!
ResponEliminaGràcies com sempre, Xavier.
Gràcies a tu Josep. A tot això que dius: "color, festa, arguments, canvi, il·lusió... " s'hi pot afegir una paraula que ho arrodoneix: República. I veritablement la nostra serà democràtica i popular en el bon sentit de la paraula.
ResponEliminaUna abraçada a Balsareny.
Es nota.
ResponEliminaTorna el do de la il·lusió.
Un altre sí cap a aquí.
Hi ha la cadència d'un si natural. Un do in crescendo.
EliminaUna simfonia en sí major.
som tant tremendament tossuts que acabarem tenint la esperada llibertat
ResponEliminaJoan, m'has fet pensar en el "tossudament alçats" del Llach.
Elimina"Som aquí!!"
Afinem, apuntant a l'urna. El més net i transparent instrument per a la veu col·lectiva. Si és sí, yes, we'll DO it!
ResponEliminaI tant que ho farem.
ResponElimina(he hagut de buscar un traductor) Has fet diana Eduard.
Esperem que el "NO" continuÏ sense existir, en la partitura del nostre país petit.
ResponEliminaI uns taps de suro a les orelles per no escoltar el "No" tan fort que ens intenten fer sentir des de Madrid.
ResponEliminamagnific el teu si sostingut!
ResponEliminaFa mesos que el sostenim, i tu també afines Elfree.
ResponEliminaSóc Isabel Ma., no hi ha manera d canviar el nom del meu perfil. Et vaig seguint. En Francesc que hi està més pendent ho comparteix de seguida que veu la teva publicació.
ResponEliminaSostindrem el Sí plegats!!!!
Gràcies per la companyia Isabel Maria.
EliminaSom ben diverses les maneres d'expressar els nostres anhels. El Sí les uneix totes.