Has
sentit com plovia aquesta nit? Hi ha hagut tempesta. Dóna’m la mà i porta’m a l’hort,
que em deixaré enredar. Caminarem entre mongeteres. Fes com al joc de la
gallineta cega, tapa’m els ulls i porta’m a l’hort.
A olorar les tomates verdes d’esperança, roges de passió.
Vigilarem l’enciam que creix ufanós i festeja l’escarola que avui s’ha fet la permanent. De bon matí, no diré res. Buscarem perles cultivades.
Escampats a una fulla verda hi ha un grapat de diamants.
També
jugarem a arrencar cebes. Deixa que amb els meus braços t’agafi per la cintura.
La princesa marieta és admirada per l’escarabatet de la patata.
Fes-me
un petó i porta’m a l’hort. Pren la fruita que s’alça prop de la flor del
carbassó.
Explica’m quina és cada planta. On creixen les faves, on s’arrodoneix
la coliflor, on s’amaguen les pastanagues sota terra.
Com al
conte del Patufet, aixopluguem-nos sota una col.
Fes-me
l’amor, porta’m a l’hort. Si tinc gana faré un mossec a la fruita de la pomera.
Suaument, com una carícia. Si tens set podràs beure de les gotes de la rosada
de la prunera.
Ens
acompanyen des de les branques, les abelles que busquen nèctar, i els cants que refilen els pardals i les
cueretes. Esperen que marxem per a baixar a esmorzar.
El tigret
també els escolta, i amb l’esguard no perd detall. Hi ha una gateta que sovint
s’amaga entre les bledes i que generalment no es deixa engatussar.
Hem de sortir d’aquesta selva, d’aquest jardí. El sol escalfa, tornem a casa, perquè demà, de bon matí, vull tornar a aquí amb tu, a fer aquest camí.
Quin hort més preciós!!!
ResponEliminaM'encanten els horts, i aquest més encara amb els diamants de les gotes d'aigua, de pluja o de rosada. Com que acaba de ploure, me les imagino de pluja. Quina enveja, ja veig que has aconseguit que et portin a l'hort! Jo també vull que m'hi portin!
Aquests diamants són efímers. Quan el sol escalfi desapareixeran.
EliminaPer a que et portin a l'hort, cal ser innocent. La innocència també és efímera. A vegades només dura una vida.
És tot un luxe que ens hagis convidat, als teus amics lectors, a participar d'aquest passeig tan íntim i deliciós per l'hort, fent-vos companyia. Sensualitat pura en les imatges i en les paraules, en els tresors vegetals molls de rosada.
ResponEliminaI fins i tot l'aire més benigne després de la tempesta convida a gaudir de cadascun dels teus mots.
Gràcies i una abraçada!
Gràcies a tu Galionar, en el teu comentari s'aprecia companyia i complicitat. Segurament al Penedès també hi coneixes algun hort.
EliminaQuin passeig tan plaent!
ResponEliminaAixí dóna gust que et portin al hort. No m'estranya que vinguin ganes de repetir.
Precioses les fotos i el text molt suggerent...
Tant de bo es puguin repetir passeigs com aquest Glòria.
EliminaQuan vulguis. La reixa és oberta.
la poma del pecat ha de ser la primera en ser mossegada, després és quan la pastanaga i la patata tenen més sentit que mai....
ResponEliminaLa poma és deliciosa.
EliminaEncara que t'expressis així Joan, sé que no ho acabes de considerar un pecat.
Com a molt seria venial, mai mortal.
Caram Xavier , això és tirar pel dret, apa porta'm a l'hort! Però si a la nit ha plogut , estarà tot remullat i en sortireu ben xops...
ResponEliminaPassejar-se per un hort ben cuidat, és un petit plaer i admirar totes les hortalisses tan mengívoles...Per cert en Patufet es va amagar sota una col, no sota una col i flor...Dius que la nit passada ha plogut, jo no he sentit res, que encara que faci calor, dormo com un tronc!
A veure si fem una bona amanida amb tot plegat, bé amb el gat "masqué" que s'ho mira no, ja li caçarem algun talpet.
Bon diumenge.
M. Roser, encara que siguis una bona dormilega no se te'n passa ni una.
ResponEliminaÉs cert el que dius del Patufet, i és el que diu el text. En tot cas falla la fotografia que apareix. La coliflor és més presumida que la col, i volia "xupar" càmera.
Sortir ben xop de l'hort... potser és el que els passa als que s'hi deixen portar.
Gràcies per l'oferiment que fas de caçar un talp per al gat. És un bon actor i es fa passar per un gat salvatge, però en realitat el Nin és domèstic i menja pinso i llaunetes purina.
Quin hort més ben assortit! Sembla petit, però hi ha de tot. I sembla que fins i tot hi ha històries de passió. A veure si m'hauré de mirar els horts de manera diferent.
ResponEliminaSí que està ben aprofitat, amb les tomateres ben nesprades. Ja m'agradaria que fos meu!
ResponEliminaLa prunera també és a dins. L'únic que queda fora és el pomer, però és a prop.
Deixa-t'hi portar Xexu.
Sembla que sento la fresqueta. No sabia que els escarbats de la patata fossin així, trobo que són prou macos.
ResponEliminaLoreto, jo tampoc no ho devia saber. No és ben bé el que apareix a la fotografia. L'escarabat de la patata es veu que és més rodonet i ratllat.
EliminaAquest no és un post científics. De totes maneres gràcies per fer-te amiga de l'escarabatet del que no en sabem el nom.
WoW! El text és sublim.
ResponEliminaUna abraçada llarga, amic.
Gràcies cantireta.
EliminaAmb l'abraçada llarga acabarem d'arrencar cebes.
Què hort més bonic, però encara més bonic aquest hort de paraules i imatges, ha estat un plaer llegir-lo i admirar-lo.
ResponEliminaAh !, és una meravella un passeig matutí per un hort regat per la rosada de la nit.
Gràcies Alfonso per acompanyar-nos al passeig matiner per l'hort.
ResponEliminaSi tanques els ulls, t'hi pots trobar.
Ostres!! Quin hort més ben cuidat, Xavier. Vens algunes verdures, per casualitat? Estic ben segur que més d'un que et seguim t'ho compraria, o almenys et demanaria fer una bona passejada de bon matí.
ResponEliminaNo venc verdures Josep, tot i que la mestressa de l'hort alguna vegada ens n'ha regalat, i hem menjat carabassons o mongetes tendres acabades de collir.
EliminaSi demà et lleves ben d'hora seràs el primer en passejar-hi.
La Fina em porta cada dia a l'hort i collim tomates, pebrots, esberginies i algun carbassó i en fem conserva i també samfaina......i junts ens conservem.
ResponEliminaFrancesc, em sembla que si et porten a l'hort, és que una mica ja t'hi deixes portar.
EliminaAl teu hort hi tens verdura fina.
La primera vegada que veig un gat vigilant que no entre ningú a furtar.
ResponEliminaVigilar segur que ho fa. Una altra cosa és que li importi un rave si algú furta una pruna o un cogombre.
ResponEliminaCom sempre, Xavier, un post inspirat amb unes fotos precioses i un text que convida a "deixar-se portar a l'hort", en tots els sentits. Tenir un hortet és un dels somnis de la meva dona, de moment sense acomplir… De moment la portaré a passejar pel teu si no hi tens inconvenient.
ResponEliminaUna abraçada!
La caseta i l'hortet un somni ancestral. Nosaltres també el voldríem.
EliminaSempre que podem entrem de puntetes a l'hort.
August no hi ha cap inconvenient en que també hi entreu. Hi ha fulles de col per a tots els amants de la naturalesa "domesticada" que es deixen portar a l'hort.
Xavier, permíteme una vez más , decirte que eres un ARTISTA cuando escribes. En cada párrafo de tus magníficas fotos he sentido el olor de cada producto del huerto y sentido la fiera mirada del gato guardian. Muchas gracias por todo tu trabajo.
ResponEliminaSí, Joan Manel Serrat se lo debía de pasar muy bien en su calle de Poble-sec, Poeta Cabanyes.-
Salutacions .-
Juan Antonio ets molt amable. Els productes d'aquest hort veritablement són frescos i gustosos.
EliminaPel que fa al gat "no es tan fiero como lo pintan".
Gràcies a tu per la visita.