L’amor s’encén.
Les roges nuvolades
el cor netegen.
(Carme Massa)
- Hola estimat, fa dies que t’espero - diu la Maria
Tardor que em surt a rebre quan entro al bosc.
- Bona tarda Tardor.
Fas molt de goig amb la teva faldilla llarga de tons càlids.
- Dubtes del meu amor? - li dic abraçant-la per la cintura - No et creguis tot el que et diuen Tardor. L’Hivern ens va fer una mala passada i l’Estiu ho va solucionar.
- Vull tornar a sentir l’emoció que ens donem tots els octubres. Tornar a omplir aquell amor que mai no ha estat buit.
- No és vuit. Avui és divuit, i ja no som infants. - M’adono que té raó.
- Hi havia dies brillants.
- Estàs trista?
Un amor profund i imperfecte com tots els amors que perduren.
ResponEliminaSi les persones som imperfectes, les parelles també ho deuen ser.
EliminaQue duri l'amor Consol i si és profund, encara més..
Les estacions recalquen el pas del temps i la fugacitat de l'amor que ens eleva el cor a cims inabastables.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Jordi, és bonic retrobar-se amb les estacions que cada any ens meravellen de nou.
EliminaCom l'amor que en els colors de la tardor ens escalfa el cor com si fos primavera.
Em sembla que els anys m'estan fent tornar bleda, però a cada post teu m'emociono. Hi ha tanta bellesa en les imatges de la Maria Tardor, tantes històries mig amagades entre línies, tant de sentiment en les paraules,,,! El haiku de la Carme és perfecte, diu exactament el que ha de dir, felicita-la de part meva! Només em resta desitjar-te que finalment hagis trobat el camí del santuari, i que en el trajecte ho hi faltessin més flors de tardor com aquesta.
ResponEliminaUna abraçada gran, poeta!
No diguis que ets bleda si algun dia t'emociones Montse, perquè a mi també em passa sovint i aleshores m'hauria d'auto-qualificar de bledo.
EliminaGràcies per les històries que has sabut llegir entre línies i entre fotografies.
Felicitaré la Carme de part teva i li passaré una mica de l'abraçada que envies i que és ben tan ben rebuda.
Un post de tardor preciós, quins paisatges...Aquest caminant, em sembla que flirteja amb la Tardor i la Primavera, com que les dues són ben acolorides, ell se n'aprofita!!!
ResponEliminaUn haikú molt bonic el d'aquesta Carme, suposo que família teva, potser neboda del Josep???
Petonets de colors de tardor, Xavi.
La Carme sí que és família del Josep: cosina segona. Amb mi té un parentesc més proper: és la meva estimada, la meva dona.
EliminaEl caminant parla amb molta metàfora. L'abril i l'octubre són dos mesos que li han marcat el destí amorós.
Les metàfores de l'hivern, i la d'haver perdut el camí de la Mare de Déu de la Salut, són altres episodis viscuts.
Gràcies pels petonets de tardor M. Roser.
Felicitats a la teva dona per un poema tant bonic i a tu, per tenir l'honor de ser la seva parella...
EliminaPetonets als dos.
Gràcies Roser, tenim l'honor de la teva amistat.
EliminaJo veig que tot i no ser fàcil....ja es va despullant
ResponEliminaA l'escrit hi ha algunes metàfores.
EliminaLa teva les supera totes. Gràcies pel teu enginy Joan.
La poetessa Carme Massa, és una gran convidada d'honor.
ResponEliminaEl seu poema és ple de tendresa.
El teu conte és ple de poesia.
La bellíssima tardor ens regala moltes més flors de les que se li reconeixen...
Aprofitem-les bé, que no es perdi cap petó!
Les flors de la tardor com que són més escasses es valoren més.
EliminaGràcies Carme pels teus comentaris, que sempre són plens, també, de tendresa i poesia.
No es perdran els petons.
La tardor és la meva estació preferida, de sempre, m'encanten els seus colors... i que dir de les teves fotografies? son espectaculars, per no perdre les bones costums :)
ResponEliminaLa tardor per a algunes persones és una estació trista. Sort que els seus colors són un bàlsam contra la depressió.
EliminaGràcies Bruixeta, tu sempre tan amable, per no perdre els bons costums.
Jo volia prestar atenció a l'escrit, eh, però m'he quedat embadalit mirant les fotos i aquests colors... quina meravella... i és que jo sóc de tardor, encara que de vegades me n'oblidi...
ResponEliminaSi ets de tardor, estàs a la teva estació de ple, Xexu. Que la gaudeixis feliçment i gràcies per badar una estona mirant les fotos.
ResponEliminaÉs l'únic que m'agrada de la tardor, el que no es copsa a la ciutat, aquests colors tan bells.
ResponEliminaSempre estic esperant el pas de puça, jo sóc de primavera completament.
Cada estació té els seus colors, les seves sensacions. Naturalment que no hi ha res comparable a l'esclat de la primavera.
EliminaHi ha qui de la tardor en diu primavera d'hivern.
Parfum d'Amor.
ResponEliminaGràcies.
Toujours! Merci.
EliminaXavier ets un poeta, ets ple de sensibilitat. Cada post teu m'emociona. Quines fotografies tan boniques, quin llenguatge més tendre!
ResponEliminaLa tardor sembla trista perquè hi veiem una metàfora de la nostra decadència, però també és una etapa de calma, de serenor, de maduresa.
Bellíssim el teu post!
Una calma guarnida i acolorida. Moltes gràcies per la teva, de sensibilitat, Glòria.
EliminaQui no s'enamora amb aquest paisatge de fons? Qui no vol retrobar un amor perdut o abandonat? Una història bonica, com sempre, Xavier, emmarcada per aquest fons de tardor impressionant que captes amb la teva càmera. Amb ull d'artista, afegiria, però no et vull afalagar. Una abraçada.
ResponEliminaLa tardor és una bona època per re-enamorar-se. De re-descobrir les sensacions de la llunyana primavera.
EliminaGràcies Teresa. I encara que ja faci alguns dies, per molts anys pel teu sant.
La tardor és l'orgia dels colors!!
ResponEliminaSaps que a la vall de St Daniel hi ha ginestes que estan florint??!!!
La vall de Sant Daniel té un punt de màgia. Deu ser la companyia dels rostolls de l'Angelina el que fa que la ginesta s'espavili.
ResponEliminaEl que deia més amunt Francesc: primavera d'hivern.
Apa, quins colors més portentosos, començant per la nuvolada, digna de l'Olimp quan està de bones.
EliminaSi ens arribem a trobar els déus de l'Olimp, el paradís hauria estat complet.
ResponEliminaGràcies Olga, per aquest comentari tan cromàtic.
Sort en tinc de què sempre veig les teves fotografies un parell de cops. Ara veig que en aquesta ocasió no he dit res. Bé, ara hi han passat tants dies que tots ho han dit tot.
ResponEliminaJo també estimo la tardor. La trobo més esplèndida que les altres. Les teves fotos no cal dir res. Són genials.
Moltes gràcies.
Benvingut a la tardor. Sí que has dit Josep, i s'agraeix molt.
EliminaBon dia Xavier, como siempre nos presentas un magnífico "balcón" desde el que podemos ver a traves de los comentarios y de esas magníficas fotos, el presente otoño. Precioso todo y la flor final, magnífica, gracias.
ResponEliminaUn saludo.-
Compartim l'admiració pel paisatge i els seus colors. Gràcies a tu J. Antonio per l'atenció.
ResponElimina