Alguns creien que calia
desfullar una margarida per saber el resultat del 27 S. Era dels que sabia que
sortiria sí sense haver d’arrencar ni un sol pètal.
La nit electoral va ser
llarga, a la matinada una lluna de foc il·luminava les valls.
La victòria del sí ha estat
aclaparadora, i encara que els poders amenaçadors afirmin el contrari, incontestable.
La llum ha entrat sense fer
soroll i ha sorprès el pom de flors boscanes. L’estança és en silenci.
La claror ha penetrat les
ombres, ha despertat les flors que mica en mica s’han obert.
El dia 15 d’octubre fa 75 anys
de l’assassinat del president Lluís Companys, per part de l’estat que detenia
el poder el 1940 i del que volem marxar. Els jutges, que de 365 dies que té l’any,
trien aquesta data, criden a declarar el president actual. L’han imputat per haver
posat les urnes del 9 N al servei dels ciutadans.
L’estat que hauria de demanar
perdó pels assassinats de fa 75 anys, encara és acusador.
Perseveren en tancar portes.
Nosaltres ja les hem obert.
Ens agrada la llibertat que veiem fora.
El Parlament resultant ha de
triar un nou president. Deixem que ho facin en silenci.
La metamorfosi d'un estat autoritari cap a la nova República ha començat.
Al programa Polònia deien que no es pot tornar a posar el dentrífic dins l'envàs, no sé si s'ho van inventar o ho havia dit algú.
ResponEliminaHo va dir l'actriu i cantant californiana, d'origen cherokee: Cher.
EliminaEn Quim Monzó va demostrar en un article que sí que és possible fer-ho.
Particularment m'estimo més no tornar a entaforar el dentrífic i anar amb les dents ben netes.
Molt bona la primera imatge tractada!
ResponEliminaGràcies Helena. Hi ha margarides que l'encerten.
Eliminacom sempre em meravellen les teves fotografies. Com diu l'Helena, la primera es genial.
ResponEliminaNou president...vols dir que quasi tots no temin clar qui ha de ser? Jo crec que si... esperem no es posin masses pals a les rodes entre ells mateixos
Jo també tinc clar qui ha de ser el president. El de la llista guanyadora.
EliminaGràcies Bruixeta per les teves percepcions arran de les fotografies.
M'enamoren totes les fotografies... La margarida, ben sencera, sense desfullar i amb el resultat claríssim, la lluna vermella sobre la vall, preciosa.
ResponEliminaEl ram, senzill i tendre, el pany, l'espiadimonis, el roser i la papallona, acaben de confogurar la tava història, clara i reivindicativa. La crueltat d'aquest estat no té límits. Mai no els ha tingut.
Estem decidits... Hem guanyat i seguirem endavant.
Què et puc dir Carme? Estem d'acord en tot. Gràcies per ser-hi sempre.
EliminaLa fotografia de les flors boscanes, senzillament sublim!
ResponEliminaUn vot de confiança per al Parlament resultant. Respectem el silenci, esperem el resultat de la seva elecció, preparem-nos per avançar sense por! Serem invencibles!
Les flors boscanes són germanes de les que tu vas trobar.
EliminaGràcies Montse pels teus comentaris. Sempre sublims.
Comencem a despegar.
ResponElimina5, 4, 3, 2, 1... Ignition!!
EliminaBen amunt consol.
I gràcies pel convenciment Consol.
ResponEliminaA més de tot el que comentes, em quedo amb l'enginy del títol del teu post.
Abraçades, des de El Far.
Gràcies Jordi. Hi ha massa soroll, ens convé una mica de silenci. Que els que en saben ho negociïn bé.
ResponEliminaEsperem que la fumata blanca sigui estelada.
Com sempre un post magnífic...Em quedo amb la margarida estelada ( molt enginyós), la lluna que va ser especial perquè el dia ho era, les flors boscanes que el sol besa en silenci i les roses vermelles, contrastant, amb el paisatge muntanyenc...
ResponEliminaEspero que es posin d'acord, jo també ho tinc clar!
Petonets, Xavi.
Gràcies pels petonets M. Roser. Un per cada galta.
ResponEliminaM'han quedat els teus 2 estels a la cara.
Incontestable del tot. Ara només poden fallar els partits, però no fallaran, oi? la República està en camí.
ResponEliminaEspero que sigui com dius Xexu, i que els partits no fallin. Ens hi juguem la República. Ara ja no la hem de perdre.
Eliminai...... L'endemà, la lluna de foc va parlar i va dir... Sí lenci,hem guanyat ||*||
ResponEliminala imatge de la lluna,Bestial ! :-)
M'he estimat més dir-ne "Lluna de foc" que la terminologia popular "Lluna de sang", per les connotacions dramàtiques de la sang.
EliminaGràcies Joan per enllunar-te.
Ei, quin post tan "guapo" Xavier!
ResponEliminaM'enamoren les fotografies -totes- i el missatge tan optimista i convincent que transmets.
Ja hem fet un pas important i ara ja no ens podrà parar res ni ningú.
M'agrada que t'enamoris Glòria, i encara més si és d'aquestes fotografies.
EliminaMoltes gràcies i molta salut!
Mmmmm no es per ser tiquis miquis però podries haver triat per la post-metaformosis una papallona més acolorida, no? Es que es veu una mica fosca
ResponEliminaÉs que les acolorides no paraven de volar, i aquesta es va deixar.
ResponEliminaHauria estat bé una papallona amb tots els colors dels punters.
la segona foto és espectacular....sense desmerèixer la resta. I si tot es compleix serà per emmarcar.
ResponEliminaNosaltres hem fet el que havíem de fer. Seguirem treballant tantes llunes com calgui.
EliminaGràcies Joan per la teva visió.
N'hi ha que conten amb els dits i a més fan trampes i sempre guanyen encara que perdin.
ResponEliminaPer cert, estic fent un escrit al bloc sobre el silenci.......quines coses!!!???
volia dir compten....en que estaria pensant...
EliminaJa ho has dit bé Francesc. Conten (mentides) en lloc de comptar (veritats)
EliminaEm passaré silenciosament pel teu blog.
La força i bellesa de les teves fotos és la que desitjaria per acompanyar el difícil camí que hem de fer. Que la política de partits no ho embruti.
EliminaQue no es malmetin als despatxos tantes jornades d'esperança que hem viscut col·lectivament al carrer.
ResponEliminaGràcies Olga per la opinió tan generosa que tens de les meves (nostres!) fotografies.