diumenge, 18 d’octubre del 2015

Maria Tardor

L’amor s’encén.
Les roges nuvolades
el cor netegen.
                                                   (Carme Massa)
Feia setmanes que caminava cap el Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Devia perdre el camí i no l’acabava de trobar.
      - Hola estimat, fa dies que t’espero - diu la Maria Tardor que em surt a rebre quan entro al bosc.
      - Bona tarda Tardor. Fas molt de goig amb la teva faldilla llarga de tons càlids.
     - Heu trencat la Primavera i tu? - pregunta ella abaixant la mirada. Fulles roges, grogues i ocres encatifen el terra, il·luminen els boscos entre els verds perennes.
  I afegeix - sé que t’estimes més l’Abril.
     - Dubtes del meu amor? - li dic abraçant-la per la cintura - No et creguis tot el que et diuen Tardor. L’Hivern ens va fer una mala passada i l’Estiu ho va solucionar.
     - I què vols ara de mi? - em diu desfent-se de l’abraçada.
     - Vull tornar a sentir l’emoció que ens donem tots els octubres. Tornar a omplir aquell amor que mai no ha estat buit.
     - No és vuit. Avui és divuit, i ja no som infants. - M’adono que té raó.
        - Hi ha dies que s’ennuvolen. - li dic mirant-li fixament els ulls.
      - Hi havia dies brillants.
      - Fulles caigudes que la ventada escampa. Emocions roges.
  Li demano que em faci un petó i m’ofereix una flor.
     - Ja saps que en aquesta estació no tenim tantes flors com a la primavera - em diu la tardor amb un posat greu.
     - Estàs trista?
Em fa un lleu somriure i m’acosta la flor als llavis.
Una flor de la Tardor és com un petó a la boca.

34 comentaris:

  1. Un amor profund i imperfecte com tots els amors que perduren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si les persones som imperfectes, les parelles també ho deuen ser.
      Que duri l'amor Consol i si és profund, encara més..

      Elimina
  2. Les estacions recalquen el pas del temps i la fugacitat de l'amor que ens eleva el cor a cims inabastables.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, és bonic retrobar-se amb les estacions que cada any ens meravellen de nou.
      Com l'amor que en els colors de la tardor ens escalfa el cor com si fos primavera.

      Elimina
  3. Em sembla que els anys m'estan fent tornar bleda, però a cada post teu m'emociono. Hi ha tanta bellesa en les imatges de la Maria Tardor, tantes històries mig amagades entre línies, tant de sentiment en les paraules,,,! El haiku de la Carme és perfecte, diu exactament el que ha de dir, felicita-la de part meva! Només em resta desitjar-te que finalment hagis trobat el camí del santuari, i que en el trajecte ho hi faltessin més flors de tardor com aquesta.
    Una abraçada gran, poeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No diguis que ets bleda si algun dia t'emociones Montse, perquè a mi també em passa sovint i aleshores m'hauria d'auto-qualificar de bledo.
      Gràcies per les històries que has sabut llegir entre línies i entre fotografies.
      Felicitaré la Carme de part teva i li passaré una mica de l'abraçada que envies i que és ben tan ben rebuda.

      Elimina
  4. Un post de tardor preciós, quins paisatges...Aquest caminant, em sembla que flirteja amb la Tardor i la Primavera, com que les dues són ben acolorides, ell se n'aprofita!!!
    Un haikú molt bonic el d'aquesta Carme, suposo que família teva, potser neboda del Josep???
    Petonets de colors de tardor, Xavi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Carme sí que és família del Josep: cosina segona. Amb mi té un parentesc més proper: és la meva estimada, la meva dona.
      El caminant parla amb molta metàfora. L'abril i l'octubre són dos mesos que li han marcat el destí amorós.
      Les metàfores de l'hivern, i la d'haver perdut el camí de la Mare de Déu de la Salut, són altres episodis viscuts.
      Gràcies pels petonets de tardor M. Roser.

      Elimina
    2. Felicitats a la teva dona per un poema tant bonic i a tu, per tenir l'honor de ser la seva parella...
      Petonets als dos.

      Elimina
    3. Gràcies Roser, tenim l'honor de la teva amistat.

      Elimina
  5. Jo veig que tot i no ser fàcil....ja es va despullant

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'escrit hi ha algunes metàfores.
      La teva les supera totes. Gràcies pel teu enginy Joan.

      Elimina
  6. La poetessa Carme Massa, és una gran convidada d'honor.
    El seu poema és ple de tendresa.
    El teu conte és ple de poesia.

    La bellíssima tardor ens regala moltes més flors de les que se li reconeixen...
    Aprofitem-les bé, que no es perdi cap petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors de la tardor com que són més escasses es valoren més.
      Gràcies Carme pels teus comentaris, que sempre són plens, també, de tendresa i poesia.
      No es perdran els petons.

      Elimina
  7. La tardor és la meva estació preferida, de sempre, m'encanten els seus colors... i que dir de les teves fotografies? son espectaculars, per no perdre les bones costums :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor per a algunes persones és una estació trista. Sort que els seus colors són un bàlsam contra la depressió.
      Gràcies Bruixeta, tu sempre tan amable, per no perdre els bons costums.

      Elimina
  8. Jo volia prestar atenció a l'escrit, eh, però m'he quedat embadalit mirant les fotos i aquests colors... quina meravella... i és que jo sóc de tardor, encara que de vegades me n'oblidi...

    ResponElimina
  9. Si ets de tardor, estàs a la teva estació de ple, Xexu. Que la gaudeixis feliçment i gràcies per badar una estona mirant les fotos.

    ResponElimina
  10. És l'únic que m'agrada de la tardor, el que no es copsa a la ciutat, aquests colors tan bells.
    Sempre estic esperant el pas de puça, jo sóc de primavera completament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada estació té els seus colors, les seves sensacions. Naturalment que no hi ha res comparable a l'esclat de la primavera.
      Hi ha qui de la tardor en diu primavera d'hivern.

      Elimina
  11. Xavier ets un poeta, ets ple de sensibilitat. Cada post teu m'emociona. Quines fotografies tan boniques, quin llenguatge més tendre!
    La tardor sembla trista perquè hi veiem una metàfora de la nostra decadència, però també és una etapa de calma, de serenor, de maduresa.
    Bellíssim el teu post!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Una calma guarnida i acolorida. Moltes gràcies per la teva, de sensibilitat, Glòria.

      Elimina
  12. Qui no s'enamora amb aquest paisatge de fons? Qui no vol retrobar un amor perdut o abandonat? Una història bonica, com sempre, Xavier, emmarcada per aquest fons de tardor impressionant que captes amb la teva càmera. Amb ull d'artista, afegiria, però no et vull afalagar. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor és una bona època per re-enamorar-se. De re-descobrir les sensacions de la llunyana primavera.
      Gràcies Teresa. I encara que ja faci alguns dies, per molts anys pel teu sant.

      Elimina
  13. La tardor és l'orgia dels colors!!
    Saps que a la vall de St Daniel hi ha ginestes que estan florint??!!!

    ResponElimina
  14. La vall de Sant Daniel té un punt de màgia. Deu ser la companyia dels rostolls de l'Angelina el que fa que la ginesta s'espavili.
    El que deia més amunt Francesc: primavera d'hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa, quins colors més portentosos, començant per la nuvolada, digna de l'Olimp quan està de bones.

      Elimina
  15. Si ens arribem a trobar els déus de l'Olimp, el paradís hauria estat complet.
    Gràcies Olga, per aquest comentari tan cromàtic.

    ResponElimina
  16. Sort en tinc de què sempre veig les teves fotografies un parell de cops. Ara veig que en aquesta ocasió no he dit res. Bé, ara hi han passat tants dies que tots ho han dit tot.
    Jo també estimo la tardor. La trobo més esplèndida que les altres. Les teves fotos no cal dir res. Són genials.


    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut a la tardor. Sí que has dit Josep, i s'agraeix molt.

      Elimina
  17. Bon dia Xavier, como siempre nos presentas un magnífico "balcón" desde el que podemos ver a traves de los comentarios y de esas magníficas fotos, el presente otoño. Precioso todo y la flor final, magnífica, gracias.

    Un saludo.-

    ResponElimina
  18. Compartim l'admiració pel paisatge i els seus colors. Gràcies a tu J. Antonio per l'atenció.

    ResponElimina