Han
passat el dia caminant per Barcelona.
S’asseuen a la barana ample d’uns jardins.
Descansen i repengen l’esquena en columnes enfrontades. Els peus es toquen.
Instintivament, la Martina arronsa les cames quan nota
la carícia de les sandàlies a les seves vambes.
- A aquestes alçades et costa reconèixer-te
a tu mateixa?
- Per què m’ho dius Martona? - diu retornant
els peus a la tendresa que li ofereixen.
Aquesta és una participació de relats amb 69 paraules, per al "Concurs
de 69" promogut per Joan Gasull del blog "garbí24".
La il·lustració original del 69 és feta
per Carme Rosanas, tenyida de violeta.
La tendresa de vegades en fa fer accions que en el fons no voldríem fer. Gràcies per tornar-hi
ResponEliminaGràcies a tu Joan, que ets el promotor dels contes en 69 paraules. Una d'aquestes dones encara no sabia que necessitava tendresa . O no ho volia saber.
EliminaQue mai falti la tendresa, en el fons del nostre cor...
ResponEliminaI que mai més l'haguem d'amagar M. Roser.
Elimina:)
ResponEliminaText i fotografia de 9 més 6. Excel·lent a l'alça!
Petó, Xavier.
Quina puntuació més generosa! Gràcies Marta.
EliminaParo la galta.
Un signe d'amor en un petit gest. Tot excel·lent.
ResponEliminaQuan aquests peus re-comencin la caminada, aniran en el sentit que necessiten.
EliminaGràcies Consol.
La tendresa brolla en moments inesperats. D'unes sandàlies. Les emocions responen. No la deixen escapar. I que bé que ho expliques!
ResponEliminaLa tendresa no es pot deixar escapar vingui amb la forma que vingui.
ResponEliminaDobles gràcies Carme: pel comentari i pel teu dibuix original del 69 que tant hem utilitzat tots plegats.
Martina i Martona, quin parell...
ResponEliminaDos parells de calçats diferents, però que res no els ha d'impedir que s'entenguin bé.
EliminaPlagiant el poeta: "que cadascú es calci com bonament li plagui, i via fora! Que tot és possible.
Deu ser per algun vestigi de repressió que encara guardem en algun racó remot de l'inconscient, que de vegades actuem en regressió davant la tendresa que se'ns regala... Sortosament, la Martina ha sabut adonar-se'n i reaccionar a temps.
ResponEliminaNano, et superes cada dia! Meravella de conte!
Tal com dius Montse. "Sortosament".
EliminaAl país que vivim res no ha d'impedir l'amor que lliurement cadascú o cadascuna escolleixi.
"Estima com vulguis", malgrat la cúria que intenta conduir l'amor com es feia a l'edat mitja.
Gràcies pel comentari, Galionar.
Els dos noms es complementen com els dos números.
ResponEliminaHelena, quin comentari tan encertat!
EliminaA vegades ens costa admetre un ges de tendresa per part d'un altres, per pudor, per vergonya, per papallones al estomac... que sigui per això últim millor, oi?
ResponEliminaPapallones a l'estómac... són un bon indicador Bruixeta. És bo fer cas als bons instints.
EliminaCaptures un instant significatiu i això és una cosa que m'agrada en els microrelats. Molt bé.
ResponEliminaVicent
Venint de tu és tot un compliment. Gràcies Vicent.
EliminaBoníssim i molt tendre!
ResponEliminaConcisa Glòria. Gràcies pel detall.
EliminaLa tendresa, sovint vista com un senyal de vulnerabilitat per aquells que són incapaços de sentir-la. I tanmateix, un dels sentiments més bonics i enriquidors… Precioses 69 paraules, Xavier!
ResponEliminaEl tei comentari enriqueix el relat. Gràcies August.
EliminaNo sé si la tendresa de la imatge t'ha inspirat, sigui com sigui, estan fets l'un per l'altra, relat i imatge, imatge i relat.
ResponEliminaChapeau, Xavier!
Aferradetes tendres! :)
No vas desencaminada Paula. Vaig fer la fotografia a Montjuïc sense que se n'adonessin les protagonistes perquè em va cridar l'atenció la posició dels peus.
EliminaDesprés va venir el relat.
Gràcies Lluna.
El descanso del guerrero, jajaja
ResponEliminaUn descans ben tendre.
ResponElimina