dijous, 3 de març del 2016

Rellotge de sol, rellotge de lluna

Quan no hi ha sol els rellotges s’aturen.
El nostre sol de cada dia...
Ara és l’hora d’espolsar-se la son.
Ara és el moment de seguir amb el somni.
Són quarts de pedra, és l’hora de la llibertat.
Ara és l’hora de la migdiada, amor meu.
“Sonen campanes a l’ermita”
Com pot entrar la lluna als nostres cors si no en té la clau? El rellotge de lluna il·lumina el nostre despertar.
El vent de la passió belluga les branques i ha anat esfilagarsant els núvols del cel del capvespre, com qui retira les blondes i els encaixos d’un vestit de núvia. El rellotge de lluna ens regala unes hores.

32 comentaris:

  1. Bona col·lecció!
    Sempre m'han agradat aquest rellotges de sol, però els de lluna que ens mostres tenen molta màgia també, potser per això no necessita clau per entrar. ;)

    Aferradetes i molt bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho dius tu que la lluna no necessita clau per entrar és que és així. Gracis Lluna per sa teva màgia.

      Elimina
  2. M'encanten els rellotges de sol, jo en tenia un a la terrassa , però un dia el vaig portar a l'escola i la canalla me'l van trencar...
    No havia vist mai un rellotge de sol i de lluna, segurament amb lluna plena, bé pot funcionar...

    "Moltes campanes sonen ja;
    és l'ermità el qui les gronxa
    i el ventijol les fa cantar"...

    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Nang, nang, nang, toquen a alegria
      nang, nang, nang, són de veritat...,"
      Connectem M. Roser. Gràcies pel ventijol musical.

      Elimina
  3. Que macos els rellotges de sol! Els de lluna els acabo de descobrir...

    Molt romàntic aquests post... I l'última foto m'enamora, quins colors més bonics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que hagis coincidit amb els colors de l'última foto. Són branques sota el cel de Collserola. Gràcies Carme per la teva mirada.

      Elimina
  4. Quina col·lecció de rellotges tens, i alguns de llunàtics! Aquestes fotos semblen vingudes d'un altre temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Altres temps, de quan les hores les mesurava el sol.
      Gràcies Xexu per la teva bona lluna.

      Elimina
  5. "Com pot entrar la lluna als nostres cors si no en té la clau?": m'has fet pensar molt. La lluna no té la clau perquè la seva llum és manllevada del sol. Però tot i això, crec que hi entra, als nostres cors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els teus pensaments se m'encomanen Helena. Gràcies per ampliar-los.

      Elimina
  6. Després de llegir aquest post, m'he quedat també amb la pregunta que comenta l'Helena: "Com pot entrar la lluna als nostres cors si no en té la clau?" Molt senzillament: els cors, delerosos d'ella, han deixat la porta oberta expressament!
    Una abraçada, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obrim portes i finestres del cor a la llum (i als encants) de la lluna.
      Gràcies Montse perquè tu sempre tens les portes obertes.

      Elimina
  7. Amb lluna o sol el temps passa. És agradable constatar el seu pas amb aquests vells -i bells- rellotges de sol.
    Els rellotges de lluna són una descoberta, gràcies Xavier. Quan la lluna faci el ple miraré quina hora és.
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són dos quarts de lluna tocats. Gràcies a tu també, Glòria per les teves constatacions.

      Elimina
  8. L'avantatge d'aquests rellotges tan bonics és que no passa el temps,sobretot quan no fa sol ! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes hores dels dia els rellotges de sol s'aturen. Encara sort que la lluna dóna corda a la nit.
      Gràcies Joan... parlant de tot, tens hora?

      Elimina
  9. El rellotge de lluna és tan incert, tan llunàtic! ës el que ens fa estar ara eufòrics o tristos. Si no jugues tan a l'amagada, seria diferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són dos quarts de lluna. L'hora bruixa. Gràcies Teresa pel raig de lluna.

      Elimina
  10. Les fotografies del rellotge de lluna em semblen imatges poètiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el rellotge de lluna et sembla poètic, necessitem una poetessa com tu, Consol, per a que pugis a donar-li corda.

      Elimina
  11. molt bona col·lecció, però el que té mèrit és el qui va pintar els de la lluna....no paro de pensar en l'escala per arribar-hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposem que l'escala la devien posar una nit de lluna nova i no els vàrem veure.
      Gràcies Joan per intentar arribar-hi.

      Elimina
  12. Poesia en imatges, poesia escrita i filosofia del temps.
    Gràcies!!

    ResponElimina
  13. arribo a misses dites però ha valgut la pena ....un artista estàs fet ...m'agraden les imatges dels rellotges i els mots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha més dies que misses Elfree. Gràcies per consultar l'hora aquí.

      Elimina
  14. No sabia que hi hagués rellotges de lluna. I bona pregunta, la teua, com pot la lluna entrar als nostres cors? Potser sí que la té, la clau, però on l'amaga?

    ResponElimina
  15. Potser la lluna amaga la clau a la seva cara oculta.
    Gràcies per guardar el misteri Novesflors.

    ResponElimina
  16. Això sí que és un recorregut pel temps - mesurat -. M'agrada que hi hagis afegit aquests rellotges de lluna. Per cert, en quin cel els has fotografiat?

    ResponElimina
  17. Això sí que és un recorregut pel temps - mesurat -. M'agrada que hi hagis afegit aquests rellotges de lluna. Per cert, en quin cel els has fotografiat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que ho vols saber, el primer rellotge de lluna que apareix és de matinada, al Moll de Barcelona des del Portal de la Pau i el segon al capvespre, a Collserola, prop de Santa Creu d'Olorda.
      Gràcies Teresa per l'interès.

      Elimina