El Carles i la
Maria del Mar es van partir una cervesa a la platja de les Pedretes.
Ell va llençar la xapa a l’aigua. L’onada se l’emportà.
- No facis això,
no veus que embrutes l’aigua? No t’adones que mates el mar?
- No serà per mi
que morirà el mar - diu ell mentre es llença a l’aigua.
- Vols dir que la
trobaràs? Està fosquejant.
Han passat mesos. El Carles va perdre la xapa al mar, i es
va deixar perdre la Mar. I ara ran del mar llegeix un poema que ella li dedicà.
Són paraules en
moviment, lletres que respiren com la mer de Debussy.
Té present la Mar enfocant el moll de les barques, un dia
de tramuntana.
I guarda la fotografia que va fer.
La veu eixugant-se una llàgrima.
- Són esquitxos
del mar- diu la Maria del Mar mentre s'eixuga la galta amb la mà.
La recull, se la mira. És tota rovellada. Ni tan sols reté
l’amargor de la cervesa. Només és salada, com les llàgrimes.
Tanca el palmell
de la mà. No la vol retornar a l’aigua. Quan trobi una paperera la llençarà.
Ha passat mala nit.
Al
matí el sol brilla, la tramuntana segueix bufant i la lluna plena és a punt de
pondre’s.
A
la bandera oneja una estrella.
Quina història més trista, tu! Segur que hi haurà retrobada, no ens l'explicaràs?
ResponEliminaEl mar és ple d'històries que el temps rovella.
ResponEliminaSi es produeix la retrobada, t'ho faré saber, Xexu. Gràcies.
Sí que és una història trista, però, Xavier, saps posar-hi sempre una tendresa que compensa de sobres, la tristesa del lector. Bonica tendra, amb les xapes a la paperera i els estels a la bandera. Una història ben arrodonida.
ResponEliminaJo crec que podries escriure la retrobada, inventar-la, crear-la. Com si construïssis una realitat. Com un conjur en positiu... Segur que seria bonic llegir-la.
Una abraçada, Xavier.
M'agrada la teva idea de fer un "conjur en positiu". Gràcies Carme per fer-la aquí.
EliminaEn va tan plena, la mar, d'històries de mals d'amor i de llàgrimes que la gent hi vessa tot cercant-hi el consol... La banda sonora de les onades és una gran aliada per acompanyar el dolor.
ResponEliminaMolt bona història sorgida, suposo, a partir de les imatges. I com coi t'ho devies fer, per aconseguir dues xapes iguals, una de nova i una altra de vella...!
Ets bona observadora Montse, gràcies.
EliminaMentre feia la foto de la xapa nova, una onada se la va endur.
Com que no havia aconseguit fer la fotografia que desitjava vaig buscar entre les pedretes i vaig trobar la rovellada, que també va ser engolida per les onades.
Una mitja hora més tard, el mar va retornar la nova. La vella deu ser camí de Mallorca. O potser també tornarà?
La mar tot ho acull al seu si, fins i tot les històries d'amors i desamors.
ResponEliminaGràcies Novesflors. Necessitem la mar, per això l'hem de mimar.
EliminaUna història preciosa, sorgida al voltant d'unes fotos igual de precioses...
ResponEliminaEncara que sigui trista, és molt tendra i jo no li faria un final feliç, perdria tota la nostàlgia que traspua...I és que les històries arran de mar solen ser plenes de malenconia!!!
Petonets, Xavier.
Potser sí que hi ha una mica de malenconia. Ni tan sols la tramuntana l'ha aconseguida escombrar.
EliminaGràcies pel teu parer M. Roser.
Preciós relat, xavier, i enginyós joc de paraules des del títol fins la fi. Potser Carles té encara alguna oportunitat amb Maria del Mar.
ResponEliminaVicent
Gràcies Vicent. Tot és possible.
EliminaSí, Xavier, sigue esta historia, por favor. No dejemos al Carles así!
ResponEliminaTal vez el tiempo, y la tramuntana pondran las cosas en su sitio. Gracias Casilda por seguir la historia.
EliminaTambé semblava que "Junts pel sí" i la CUP no s'entendrien, però de moment ho estem fent molt millor que els espanyols.
ResponEliminaNo siguis "abusona" Helena! Amb quins polítics (és un dir) ens compares...
EliminaHa, ha!
ResponEliminaXavier, no em voldria repetir, però és que penso igual que l'Helena.
ResponEliminaUna abraçada
Josep, penso que en aquest tema... nosaltres, a la nostra!
EliminaArribo amb retard! Però no puc deixar de comentar com trobo de commovedora aquesta historia d'amors perduts i rovellats...
ResponEliminaLes fotografies bellíssimes, m'agraden especialment les del mar embravit, d'escuma blanca!
Gràcies Glòria, per no fer tard i pels comentaris.
EliminaJo pense que les coses són com són i no cal buscar-li un final feliç a la teva història. Potser els dos són més feliços ara.
ResponEliminaM'agrada el que dius Mari. Les coses són com són. Gràcies per la idea.
Eliminael relat potser és trist però les imatges i els mots tinten amb bellesa la melancolia
ResponEliminaGràcies Elfree. Mots que tinten... m'ho guardo.
Eliminala mar ens ho retorna tot, tant les tristeses com les alegries......i no es descuida mai de tornar-nos tota la merda que li llancem
ResponEliminaEl mar es lamenta. Gràcies Joan, per parar l'orella.
EliminaPrecioses fotos.
ResponEliminaEl mar sempre és un company de vida
Gràcies.
Un bon company. Una bona companyia. Gràcies Olga i Carles
Elimina