Simpàtica col·lecció, amb algunes fotos molt bones (m'encanta la de "Tocada del bolet"). I la casa de la pradera és una frase feta? Jo diria que sí perquè forma part, d'alguna manera, de la cultura popular (tot i provenir de la tele).
No és ben bé una frase feta, encara que si ajuntem "casa" i "pradera", als que ja tenim una edat ens ve a la memòria l'antiga sèrie de televisió. Gràcies Vicent per l'anàlisi.
Gràcies Roser. Et puc confirmar que no és la "casa de la pradera" veritable. Una perquè aquesta és al Pallars Sobirà, i una altra és perquè per molt que la vaig buscar, enlloc no vaig trobar la Laura Ingalls.
A algunes fotografies, ja em va venir el títol mentre les feia, com la dels tomàquets o la de l'arpa. D'altres, com la del bolet o la del "meu poble i jo" el nom ha sortit sol mentre les "revelava". Gràcies Carme per mirar-les amb tants bons ulls.
Més que Dutxa d'aigua freda, aquesta imatge la batejaria amb Tarzan a la Mainera. Que valent, podar-se allà a sota! Que bonica la foto de les Arpes del Bosc! És com treball artesanal de puntes de coixí fetes amb aigua. I contemplant la del Camí de Sant Jaume, no sé com us ho feu, els bons fotògrafs, per poder retratar el cel tan ple d'estels! Són totes molt, molt boniques!
"Tarzan a la Mainera" Aquesta peli encara no s'ha estrenat. La Xita no es veu perquè estava fent la foto. La foto de les estrelles és feta amb trípode i gairebé mig minut d'exposició, a mig camí entre Àreu i Santa Maria de la Torre, per trobar un lloc ben fosc. La màquina veu més estels que l'ull humà. Crec que el més gran i ataronjat de la dreta, prop de la muntanya, és Mart. Gràcies Montse per no podar el Tarzan...
Bon dia Xavier. Grans fotos complementades amb encertades paraules, no podria triar a cap, em sabria greu per les otras.Qué bonic relat d'imatges i idees,
Quina bona idea! És molt divertida i enginyosa. A veure si continues buscant més frases fetes. Em va agradar molt trobar-te l'altre dia :) Una abraçada.
Hola Xavier. La foto (de soca- rel) pot ser que no sigui la més maca, però la més curiosa si- Tocada del bolet, fantàstica! Si et bé de gust passat un moment pel blog d'en Ramon Carreté, penso que li ha quedat força bé. Crec que t'agradarà http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2016/09/ribera-rosell-endavant-les-atxes.html
No puc més que felicitar-te,les forografies acompanyades de frases fetes són genials. Segur que a Mossén Cinto li hauria agradat molt les arpes del bosc, abans d,arribar a Àreu tot contemplant nostre bandera. Ens veiem per la feina.
Simpàtica col·lecció, amb algunes fotos molt bones (m'encanta la de "Tocada del bolet"). I la casa de la pradera és una frase feta? Jo diria que sí perquè forma part, d'alguna manera, de la cultura popular (tot i provenir de la tele).
ResponEliminaVicent
No és ben bé una frase feta, encara que si ajuntem "casa" i "pradera", als que ja tenim una edat ens ve a la memòria l'antiga sèrie de televisió.
EliminaGràcies Vicent per l'anàlisi.
M'han agradat aquestes frases fetes tan ben plasmades en forma de fotos...M'ha fet gràcia "la casa de la pradera"!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Gràcies Roser. Et puc confirmar que no és la "casa de la pradera" veritable.
EliminaUna perquè aquesta és al Pallars Sobirà, i una altra és perquè per molt que la vaig buscar, enlloc no vaig trobar la Laura Ingalls.
La tocada del bolet és una foto preciosa, estic d'acord amb en Vicent, encara que totes m'agraden. La de les arpes del bosc és genial, també
ResponEliminaQuina traça has tingut en combinar frases i imatges.
A algunes fotografies, ja em va venir el títol mentre les feia, com la dels tomàquets o la de l'arpa.
EliminaD'altres, com la del bolet o la del "meu poble i jo" el nom ha sortit sol mentre les "revelava".
Gràcies Carme per mirar-les amb tants bons ulls.
Bona pensada aquesta de buscar noms a les fotos, i molt ben trobats. Jo crec que és un costum que podries seguir practicant.
ResponEliminaPer practicar que no quedi... Un altre tema és encertar la fotografia amb una bona frase.
EliminaGràcies pel consell Xexu.
Més que Dutxa d'aigua freda, aquesta imatge la batejaria amb Tarzan a la Mainera. Que valent, podar-se allà a sota!
ResponEliminaQue bonica la foto de les Arpes del Bosc! És com treball artesanal de puntes de coixí fetes amb aigua. I contemplant la del Camí de Sant Jaume, no sé com us ho feu, els bons fotògrafs, per poder retratar el cel tan ple d'estels!
Són totes molt, molt boniques!
(No, podar-se no; volia escriure posar-se...)
Elimina"Tarzan a la Mainera" Aquesta peli encara no s'ha estrenat. La Xita no es veu perquè estava fent la foto.
EliminaLa foto de les estrelles és feta amb trípode i gairebé mig minut d'exposició, a mig camí entre Àreu i Santa Maria de la Torre, per trobar un lloc ben fosc.
La màquina veu més estels que l'ull humà. Crec que el més gran i ataronjat de la dreta, prop de la muntanya, és Mart.
Gràcies Montse per no podar el Tarzan...
un apunt molt encertat, m'agrada aquesta combinació de bones fotos i mots.
ResponEliminaGràcies Joan. Tothom sap que t'agraden les combinacions...
ResponEliminaBon dia Xavier. Grans fotos complementades amb encertades paraules, no podria triar a cap, em sabria greu per les otras.Qué bonic relat d'imatges i idees,
ResponEliminaGràcies Alfonso. Jo ja he triat. A la carpeta de l'ordinador n'han quedat moltes altres.
EliminaGràcies per compartir les teves fotos!! I de franc!!!!!
ResponEliminaTot un detall en l'era dels "drets d'autor"... ;-)
El món dels blogs és així. Hi ha qui penja poemes, prosa, aquarel·les, opinions, vivències... sempre per amor a l'art.
EliminaGràcies a tu Risto, per ser-hi.
Quina bona idea! És molt divertida i enginyosa. A veure si continues buscant més frases fetes.
ResponEliminaEm va agradar molt trobar-te l'altre dia :)
Una abraçada.
A mi també em va agradar trobar-nos Glòria. És agradable comprovar de tant en tant que rere els noms dels blogs, hi ha persones reals.
EliminaGràcies.
No sobren les paraules però les imatges per si soles ja parlen.
ResponEliminaA punt....sempre a punt. com deiem quan erem escoltes.
Gràcies Francesc
ResponEliminaA .
Hola Xavier.
ResponEliminaLa foto (de soca- rel) pot ser que no sigui la més maca, però la més curiosa si- Tocada del bolet, fantàstica!
Si et bé de gust passat un moment pel blog d'en Ramon Carreté, penso que li ha quedat força bé. Crec que t'agradarà
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2016/09/ribera-rosell-endavant-les-atxes.html
He visitat la pàgina que em recomanes. Hi he deixat un cometari.
EliminaVàrem viure una altra diada inoblidable.
Gràcies pels teus de comentaris, Josep.
La del camí de Sant Jaume, la més metafòrica i ben trobada. Tots dos camins són feixucs de fer, el real i el del cel!
ResponEliminaNo he caminat mai pel camí de Sant Jaume, i per la Via Làctia, només ho he fet visualment.
EliminaGràcies, Helena, per la metàfora que hi has trobat.
No puc més que felicitar-te,les forografies acompanyades de frases fetes són genials.
ResponEliminaSegur que a Mossén Cinto li hauria agradat molt les arpes del bosc, abans d,arribar a Àreu tot contemplant nostre bandera.
Ens veiem per la feina.
Gràcies Josep. La bandera oneja.
Elimina