dimarts, 20 de setembre del 2016

Estrella de Mar (1)

  El Carles i la Maria del Mar es van partir una cervesa a la platja de les Pedretes.
  Ell va llençar la xapa a l’aigua. L’onada se l’emportà.
    - No facis això, no veus que embrutes l’aigua? No t’adones que mates el mar?
    - No serà per mi que morirà el mar - diu ell mentre es llença a l’aigua.
    - Vols dir que la trobaràs? Està fosquejant.
  Han passat mesos. El Carles va perdre la xapa al mar, i es va deixar perdre la Mar. I ara ran del mar llegeix un poema que ella li dedicà.
   Són paraules en moviment, lletres que respiren com la mer de Debussy.
Té present la Mar enfocant el moll de les barques, un dia de tramuntana.
I guarda la fotografia que va fer.
       - No em vull comprometre - recorda que li va dir ell mateix. - “Que burro que vaig ser” - es lamenta ara.
    La veu eixugant-se una llàgrima.
    - Són esquitxos del mar- diu la Maria del Mar mentre s'eixuga la galta amb  la mà.
    La Maria del Mar passeja per la platja de les pedretes. El mar li ha tornat la xapa.
   La recull, se la mira. És tota rovellada. Ni tan sols reté l’amargor de la cervesa. Només és salada, com les llàgrimes. 
   Tanca el palmell de la mà. No la vol retornar a l’aigua. Quan trobi una paperera la llençarà.
 Ha passat mala nit.
 Al matí el sol brilla, la tramuntana segueix bufant i la lluna plena és a punt de pondre’s.
   A la bandera oneja una estrella.

29 comentaris:

  1. Quina història més trista, tu! Segur que hi haurà retrobada, no ens l'explicaràs?

    ResponElimina
  2. El mar és ple d'històries que el temps rovella.
    Si es produeix la retrobada, t'ho faré saber, Xexu. Gràcies.

    ResponElimina
  3. Sí que és una història trista, però, Xavier, saps posar-hi sempre una tendresa que compensa de sobres, la tristesa del lector. Bonica tendra, amb les xapes a la paperera i els estels a la bandera. Una història ben arrodonida.

    Jo crec que podries escriure la retrobada, inventar-la, crear-la. Com si construïssis una realitat. Com un conjur en positiu... Segur que seria bonic llegir-la.

    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva idea de fer un "conjur en positiu". Gràcies Carme per fer-la aquí.

      Elimina
  4. En va tan plena, la mar, d'històries de mals d'amor i de llàgrimes que la gent hi vessa tot cercant-hi el consol... La banda sonora de les onades és una gran aliada per acompanyar el dolor.
    Molt bona història sorgida, suposo, a partir de les imatges. I com coi t'ho devies fer, per aconseguir dues xapes iguals, una de nova i una altra de vella...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets bona observadora Montse, gràcies.
      Mentre feia la foto de la xapa nova, una onada se la va endur.
      Com que no havia aconseguit fer la fotografia que desitjava vaig buscar entre les pedretes i vaig trobar la rovellada, que també va ser engolida per les onades.
      Una mitja hora més tard, el mar va retornar la nova. La vella deu ser camí de Mallorca. O potser també tornarà?

      Elimina
  5. La mar tot ho acull al seu si, fins i tot les històries d'amors i desamors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Novesflors. Necessitem la mar, per això l'hem de mimar.

      Elimina
  6. Una història preciosa, sorgida al voltant d'unes fotos igual de precioses...
    Encara que sigui trista, és molt tendra i jo no li faria un final feliç, perdria tota la nostàlgia que traspua...I és que les històries arran de mar solen ser plenes de malenconia!!!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que hi ha una mica de malenconia. Ni tan sols la tramuntana l'ha aconseguida escombrar.
      Gràcies pel teu parer M. Roser.

      Elimina
  7. Preciós relat, xavier, i enginyós joc de paraules des del títol fins la fi. Potser Carles té encara alguna oportunitat amb Maria del Mar.

    Vicent

    ResponElimina
  8. Sí, Xavier, sigue esta historia, por favor. No dejemos al Carles así!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal vez el tiempo, y la tramuntana pondran las cosas en su sitio. Gracias Casilda por seguir la historia.

      Elimina
  9. També semblava que "Junts pel sí" i la CUP no s'entendrien, però de moment ho estem fent molt millor que els espanyols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No siguis "abusona" Helena! Amb quins polítics (és un dir) ens compares...

      Elimina
  10. Xavier, no em voldria repetir, però és que penso igual que l'Helena.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, penso que en aquest tema... nosaltres, a la nostra!

      Elimina
  11. Arribo amb retard! Però no puc deixar de comentar com trobo de commovedora aquesta historia d'amors perduts i rovellats...
    Les fotografies bellíssimes, m'agraden especialment les del mar embravit, d'escuma blanca!

    ResponElimina
  12. Jo pense que les coses són com són i no cal buscar-li un final feliç a la teva història. Potser els dos són més feliços ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el que dius Mari. Les coses són com són. Gràcies per la idea.

      Elimina
  13. el relat potser és trist però les imatges i els mots tinten amb bellesa la melancolia

    ResponElimina
  14. la mar ens ho retorna tot, tant les tristeses com les alegries......i no es descuida mai de tornar-nos tota la merda que li llancem

    ResponElimina
  15. Respostes
    1. Un bon company. Una bona companyia. Gràcies Olga i Carles

      Elimina