Pensaments tardorencs
Diuen que cada dia és el primer d’una nova
vida.
Potser és una exageració. O no.
Un dia és simplement l’endemà d’un altre.
Igual com una tardor és la següent de
l’anterior.
Collserola observa com el dia neix a la
ciutat.
La ciutat veu finir el dia a Collserola.
La tardor té una atmosfera misteriosa que no
coneix la nostàlgia.
La nostàlgia o l’enyorament, si
de cas la portem els humans, al cor i a la mirada.
La tardor té més futur que passat i es viu en
present.
Sota la llum de les fulles d’un castanyer la
tardor mira els ulls a la vida, ens protegeix, ens abriga.
Als boscos frondosos tant se val que no hi
hagi cobertura. El que hagi de passar, passarà.
Cal triar?
Hi ha vida més enllà de la tardor.
Els fons de la bandera és groc.
Excelente trabalho fotográfico meu amigo, gostei bastante.
ResponEliminaUm abraço para a Catalunha e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Gràcies F. Manuel
EliminaQuines fotos meravelloses. Si a algú no li agrada la tardor i mira les teues fotos, de segur que se n'enamorarà.
ResponEliminaLa tardor té molts pretendents, Novesflors.
EliminaBon ull Xavier. I ben captada la mirada.
ResponEliminaLa tardor bé val el mirar-la amb tots dos ulls, Risto.
EliminaQui no podria enamorar-se d'aquesta tardor que ens mostres, Xavier, amb la teva mirada plena de sensibilitat...! Tant és la percepció que tinguem del concepte dia; amb les teves imatges aprenem a estimar cada un dels seus instants!
ResponElimina(Per cert, quines ganes em fas venir d'anar a respirar tardor a Montserrat!).
Montserrat no falla mai, Montse. Hivern, primavera, estiu i tardor.
EliminaTota una descripció filosòfica del dia i de la tardor...Admiro la teva paciència a l'hora de buscar les fotos més boniques i adients per a cada moment!
ResponEliminaBona vespre, Xavier.
No em cal la paciència, M. Roser. Si de cas, si algú s'hagués d'impacientar serien els meus acompanyants de caminades. Després haig de córrer per atrapar-los.
EliminaEnamoren les teves fotos, Xavier! Ja saps que sempre m'agrada dir les meves preferides i em costa molt, perquè totes són precioses.
ResponEliminaLes dels bolets són una passada, les dels bolets de soca i els altes, els primets, que no sé com se'n diuen. També m'agrada molt la de les fulles amb les gotes d'aigua, tenen una textura molt especial. I la resta també.
Les dels bolets, són totes del "teu" Collserola, Carme. Del camí que va del revolt de les Monges, al Baixador de Vallvidrera.
Elimina🍂 Les Tardors són molt decoratives 🍂
ResponEliminaLa tardor té premi al disseny.
EliminaCada dia de qualsevol estació pot ser únic si nosaltres fem que ho sigui. La natura ens hi acompanya sempre i cada estació té el seu propi encant
ResponEliminaAquesta frases que has fet, Joan, la podríem afegir al final del post. Per enriquir-lo.
EliminaLes cireretes d'arboç somriuen a Montserrat i fan el contrapunt lúdic a la severitat de la muntanya.
ResponEliminaPreciosos els colors, que tan bé defineixen la tardor, la seva llum i la seva delicadesa.
Molta salut, Xavier.
Cireres de pastor, també en diu la meva mare. Una fruita que endolceix la tardor, malgrat els pinyols.
EliminaI a tu Olga, salut a raig.
Ja sabeu que sóc molt de tardor i les teves fotos són precioses, però més que a la tardor sembla que estiguem als Monzons...
ResponEliminaAquestes fotos son totes d'aquesta tardor, però de diferents dies. Entremig hi ha hagut algun episodi monzònic d'aquests que dius, Xexu.
EliminaXavier, mirar-se la tardor amb els teus ulls conforta.
ResponEliminaAquest any tenim una tardor estranya, però no deixa de ser tardor.
Una abraçada.
Entre pluja i pluja algun dia ha fet sol. I cal aprofitar-lo, Teresa.
Elimina"La tardor té més futur que passat i es viu en present": la tardor de la meva vida també és així, i em fa feliç.
ResponEliminaM'agraden molt els teus versos d'avui!
M'agrada que et faci feliç la tardor Helena, però diria que la teva vida encara no ha entrat en la tardor.
EliminaXavier estic en un agost-setembre, com a mínim.
ResponEliminaAixò és estiu.
Elimina