dimecres, 18 de desembre del 2019

Avenc de la Febró

T’atreveixes a creuar aquesta porta?
Baixa avall.
Caminant o despenjant-te.
Més avall encara.
A l’avenc il·luminat.
On el sol vol entrar a l’infern.
On el Baix Camp és a les fosques.
Entra a les entranyes de l'Avenc de la Febró.
Al pessebre, en lloc del bou i la mula hi ha una ratapinyada.
Quan estiguis saciada de silenci i foscor torna amunt.
Deixa les tenebres enrere.
Alça't a la Claror...
...i gaudeix de la llum.

26 comentaris:

  1. Estas passagens estreitas entre rochas são espectaculares.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  2. Ooooh! Que bonic!
    Un altre lloc on encara he d'anar.
    De moment gaudeixo del teu post, i de les teves fotos. Totes són precioses, però les que surten els que camineu i els que es despengen per la paret, impressionen molt. I les que es veu la llum del sol com es fica avenc endins, també! Maquíssimes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres tampoc no ho coneixíem: Fins ara que ens les han fet descobrir i acompanyat uns amics.
      Gràcies per la mirada, Carme.

      Elimina
  3. Quins racons més bonics que tenim i que desconeixem !
    Curiós el pessebre , amb una ratapinyada fent pràctiques d'àngel ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els que ens falten per conèixer, Artur. La cova és altíssima i la ratapinyada va triar el racó del pessebre per dormir.

      Elimina
  4. Un lloc espectacular la Febró i desconegut per a mi !

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Tinc una caixó ple de guies Alpina, Laura. La majoria d'aquelles de tapes carabasses. I alguna de tapes vermelles o verdes, però la de la Serra de Prades no la tinc.

      Elimina
  6. Impressionant de debò aquest indret que ens mostres, i impressionants les teves fotografies! Agraeixo la constatació que fins i tot en els avencs més fondos s'hi pot obrir pas la llum del sol, o la llum de l'esperança. I també que una vegada has arribat al fons, l'única opció vàlida és la de sortir-ne. Gràcies una vegada més per tanta bellesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum és com l'aigua, s'escola fàcilment. L'esperança a vegades dóna fruit, Montse.

      Elimina
  7. I el tema restaurants/cases de menjar no el toques?? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la Febró vàrem dinar a una fonda que es diu "la Perdiu". Cuina casolana, Risto.

      Elimina
  8. Mare meva quins recorreguts pel país que feu, això si que és aprofitar la jubilació...Als que no sortim gaire del niu, ens feu un gran favor ja que ens permeteu veure retalls de natura desconeguts...M'ha fet molta gràcia això de la ratapinyada!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va fer gràcia el detall que la ratapinyada triés el naixement del pessebre per instal·lar-s'hi.
      Bones Festes, M. Roser.

      Elimina
  9. Estimat Xavier, quedo alucinado de estas últimas fotografías, son fantásticas. Muchas felicitaciones y gracias por enseñarlas.
    Ojalá coincidamos en alguna ocasión y si no, ya nos pondremos de acuerdo, si te parece.

    Un saludo muy grande y muy buenas fiestas con todos los tuyos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies J. Antonio. Bon Nadal també per a tu. Sí que ens trobarem algun dia.

      Elimina
  10. Sempre em sorprens, Xavier! És una meravella, tot! No sé si és el mateix lloc, ho dic perquè tenim uns amics a Reus que els fills van fer aquesta ruta (suposant que sigui la mateixa. És a Siurana) Em va dir que en un arbre, a peu del camí hi ha un cartell que hi diu: "Escolteu el silenci" Quina joia.
    Bon nadal i any nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que coincideix la ruta, ja que vàrem veure l'arbre amb el senyal "Escolteu el silenci". Però més que a Siurana, és cap a Prades.
      Bon any, Josep.

      Elimina
  11. Caram, desconeixia aquest lloc, que interessant. És un tipus de pràctica que no he explorat, no sé si m'acaba de fer gràcia això de despenjar-me per les roques...

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'hi pot baixar, més o menys còmodament Xexu, per un camí. Només cal anar amb una mica de compte.
      I a la cova no cal refregar-se pel fang per arribar endins, endins...

      Elimina
  12. L'al·legoria del primer d'octubre (diuen que cal dir-ho així), és evident, i espero amb totes les forces que sigui veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Primer d'Octubre no se'ns esborrarà mai Helena. Ni dels sentiment ni del convenciment.

      Elimina
  13. Els avencs cauen prop de Mont-ral, que n'està ple, també. Però mai m'ha agradat baixar a una cova, només una vegada prop del Tarn, a la Gofre de Padirac, que és sumptuosa i navegable, però al final produeix claustrofòbia.
    Ara bé, els paisatges són preciosos, i agraeixo que els posis, tan ben retratats.
    Molt bon Nadal i 2020, per fer força aventura, a banda de la política... Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vàrem passar pel trencall de Mont-ral Olga. I vaig pensar en tu perquè sé que hi vas passar moltes temporades, i en alguns escrits teus en fas menció.
      Com que tant aquest avenc com la cova de l'interior són de parets altes no produeix claustrofòbia.

      Elimina