diumenge, 12 de juliol del 2020

Cavalls del Vent: sense paraules

     No és ben bé que m’hagi quedat sense paraules, al contrari: en tinc tantes que em cal endreçar-les.
     Intentaré resumir en 2 fotografies de cada una de les 7 etapes (amb sis nits als refugis) la travessa que entre el 3 i el 9 de juliol, tres companys i amics vàrem fer per camins de les serres del Pedraforca, Cadí i Moixeró.
El rebesavi del bosc de les Molleres, prop de Gresolet.
Salt d’aigua als Empedrats
Refugi Sant Jordi a la Font del Faig
Marcòlic vermell (o morat) prop de Gréixer
Tarda al refugi del Rebost
Lluna, Pedraforca i Cadí
Collada de Coma Floriu
Penyes Altes del Moixeró, Cadi i Pedraforca des de la Tosa d’Alp
Pic del Moixeró
Prats del Moixeró vers el Cadí
Capvespre al Cadí
Prat d’Aguiló
Refugi Estasen i Pedraforca
     Sense oblidar les persones que considero injustament empresonades (algunes d’elles 1.000 dies) repressaliades i exiliades, pel sol fet de defensar la democràcia i la república.
     El sol que avui es pon demà tornarà a brillar.

28 comentaris:

  1. Unes fotos espectaculars que capten la bellesa de la travessa dels cavalls del vent. Quina sort gaudir de la natura.

    ResponElimina
  2. Gràcies Joaquim. Encara ens resta molta natura.
    Ja que t'han agradat les fotos aprofito per indicar que la del Salt d'aigua dels Empedrats la va fer l'Enric.

    ResponElimina
  3. 👏👏👏👏 espectacular!! No ha d'haver sigut fàcil escollir només dues fotos per etapa. No ser com són les no escollides, però aquestes són precioses, fan venir ganes de sortir de ruta. 😊

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma. Tu ets jove i hi pots anar quan vulguis. I quan la canalla sigui gran, ells també la podrien fer.

      Elimina
  4. Quina brutalitat de ruta i de fotos. Tu sí que ets un excursionista de categoria, hòstia! Algun dia faré alguna de les rutes disponibles, però em costa imaginar-me diversos dies de caminar dormint en refugis, lluny de les comoditats diàries. Ja t'ho dic jo que sóc un aficionat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dormir en refugis és molt diferent que anys enrere Xexu. Hi ha dutxes i la gent actualment és molt neta, no és com fa 40 anys enrere. Ho vàrem comprovar l'any passat als Carros de Foc.
      El que no et negaré és que algunes etapes dels Cavalls del Vent són llargues i dures. Però ja saps que poc a poc s'acaba arribant a tot arreu.
      I enguany, per les mesures de prevenció del Covid, la higiene és triple.

      Elimina
  5. Crec que transmets molt bé, no sé si la travessa, però sí les sensacions. Intensitat de vida, respirar fons, llibertat, i un munt de coses bones més. És un plaer mirar aquestes fotos. Em fas una mica d'enveja i tot!
    Quins paisatges més preciosos tenim a casa nostra! Ben tornats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les millors sensacions són les inesperades: com el vell arbre, el marcòlic vermell (no n'havia vist mai cap) , els colors dels capvespres i els de les matinades...
      Quan tinguem llibertat encara gaudirem més els nostres paisatges, Carme.

      Elimina
  6. La primera foto i la segona: de què es tracta?
    Algunes fotos són molt bucòliques. Felicitats, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El nom de "Cavalls del Vent" es refereix a les oracions tibetanes escrites a uns draps en forma de "banderetes de colors", i a tots els refugis de la travessa se'n troben.
      La primera fotografia és feta des de Gresolet i la muntanya del fons és el Pedraforca encara que no es veu l'enforcadura.
      La segona fotografia és un arbre molt vell que forma part d'un conjunt d'arbres monumentals anomenat "Faigs del Clot de l'Om", a una hora de Gresolet. S'hi ha d'anar expressament ja que el recorregut dels "Cavalls" no hi passa.
      Gràcies Helena.

      Elimina
  7. Que bé t'ho passes Xavier i fantàstiques imatges! 👍 🙂

    ResponElimina
  8. Veient la primera de les fotos, he pensat " Si que ha anat lluny, en Xavier...al Tibet !!"....hehehe ja he vist després , que tot i que no et faltarien ganes, t'has quedat més a propet, a les nostres muntanyes, que no son gens menys espectaculars !...com els teus reportatges ;)
    Bona setmana !

    ResponElimina
    Respostes
    1. No dubto de la l'espiritualitat del Tibet Artur. El que és segur és que als Prats del Moixeró també s'hi pot trobar.

      Elimina
  9. Ja m'has fet venir ganes de visitar aquests indrets tan espectaculars que has recorregut. No descarto apropar-m'hi aquest estiu. Gràcies per les imatges.

    ResponElimina
  10. Quina xalada, Xavier! En les fotografies es nota l'energia capturada a la muntanya.
    No els oblidem mai!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu que estimes la muntanya, segur que t'agradaria Tresa.
      També estimes la llibertat!

      Elimina
  11. No tindria valor per banyar-me en les aigües fredes d’aquesta cascada, jo trobo freda la de la platja a ple agost...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament aquest salt d'aigua es troba a l'etapa més llarga entre refugis i la refrescada ens va fer reviure una mica.
      Segur que tu que ets de Sabadell aguantaries aquesta aigua tan freda. Si ho va resistir un de Sants i un altre de Terrassa...

      Elimina
  12. Quina meravella, Xavier. Realment, no calen paraules davant aquestes imatges; hi ha instants a la vida que ens hem de centrar en sentir, sentir i sentir. Temps hi haurà, potser, per analitzar sentiments i sensacions i transcriure'ls... M'alegro moltíssim de saber que al final aquesta travessa ha estat possible. Jo, a molt menor escala, acabo d'arribar també de la meva estada esperada a Montserrat, que també ha estat possible. Hem estat afortunats, doncs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ha estat una sort que hagis pogut estar uns dies a Montserrat, Montse.
      Tal com dius ha estat una fortuna haver triat aquestes dates, perquè sembla que tornen a rebrotar casos de Covid.
      Esperem veure les imatges de Montserrat al teu blog.

      Elimina
  13. Caram Xavier, ja has anat a triscar per la muntanya? Suposo que heu tingut uns dies molt bonics , per admirar aquestes meravelles...M'agraden totes les fotos, però m'ha enamorat, Lluna, Pedra Forca, Cadí...
    Quan he començat a mirar el post, he pensat el mateix que l'Artur, també he pensat que havies anat al Tíbet per les Paraules del vent, amb les banderetes on escriuen les seves oracions...De moment t'has quedat més a prop, però ves a saber, tot arribarà!!!
    Que continuïs amb un estiu tan profitós i que ens en facis cinc cèntims, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta fotografia de la lluna que esmentes la vaig fer acabat de llevar abans de les 6 del matí. Ens esperava una jornada llarga de camí i va ser un bell començar. La nit anterior havia estat lluna plena.
      Que el teu estiu també sigui profitós, M. Roser.

      Elimina
  14. Xavier, com sempre les fotografies per si soles són un plaer, després les teves paraules les realcen. A més aquest cop m'han portat records llunyans de quan vaig estar de mestre a Balsareny. Els amics eren aficionats a la muntanya, van preparar una pujada al Pedraforca i va ser una experiència meravellosa, he de reconèixer que vaig patir, però han estat de les activitats que he fet i que a la fi més satisfet m'he trobat. Bells records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Pedraforca és més que un cim Alfonso, gràcies per les teves paraules i els teus records.

      Elimina
  15. M'he emocionat amb aquestes imatges teves. M'imagino el que deu ser veure-les i viure-les alhora. Només puc dir gràcies, a la natura per la immensa bellesa que ens ofereix i a tu per compartir aquests magnífics moments amb nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passar 7 dies fent una travessa pels Pirineus, o al Cadí- Moixeró com en aquest cas és com viure al paradís... si no fos pel pes de les motxilles!
      Però el mal d'espatlla desapareix i les sensacions de benestar resten.
      Gràcies a tu Laura per participar-hi.

      Elimina