dijous, 14 de juliol del 2022

Corre amb el vent 2022

    Per quart any consecutiu hem fet una travessa de muntanya a l’inici del juliol.
(Salt de Molieres)
    El 2019 vam fer els “Carros de Foc”. El 2020 els “Cavalls del vent”. El 2021 una variant dels “Carros de Foc Plus” que vam anomenar “Les hores isardes”.
    Enguany hem fet la travessa que hem anomenat “Corre amb el vent”.
    Les etapes són aquestes:
     6/7/2022.......... Conangles- Port de Viella - Conangles
     7/7/2022.......... Conangles - Restanca
     8/7/2022.......... Restanca - Ventosa i Calvell
     9/7/2022.......... Ventosa i Calvell - Colomers
   10/7/2022........ Colomers - Restanca
   11/7/2022........  Restanca - Conangles
    Per la pluja vam haver d’abandonar la idea de fer el Port de Viella. Per sort, vam poder fer i amb bon temps tota la resta. Anem l'Enric Domingo, el Jordi Sant i jo mateix.
Conangles - Restanca (Pel Llac de Mar)
(Llac de Mar. Al fons el Montardo d'Aran)
(Estany de la Restanca amb l'efecte de l'aire d'un helicòpter)
Restanca - Ventosa i Calvell (Pel Coll de Tumeneja)
(Pujada al Coll de Tumeneja on vam coincidir amb d'altres excursionistes)
(Estany del Port de Tumeneja. Al fons la Punta Alta de Coma-les-Bienes)
(Estany petit del Port de Tumeneja. Al fons la Punta d'Harlé i el Pa de Sucre)
(Camí al refugi Ventosa. Al fons el Coma-lo-Forno i els Beciberris)
    Des del Ventosa l'Enric pinta una aquarel·la.
L'Estany Negre (Enric Domingo)
(Lluna a Colomers) 
Continuarà...

21 comentaris:

  1. Com sempre, les fotos encomanen les ganes de sortir i anar a la muntanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja ho saps, Gemma. Vosaltres teniu traça per a tots els esports.

      Elimina
  2. Que boniques!!!
    M'agrada molt veure els teus reportatges. Ja fan olor de llibre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies... si hi hagués llibre n'hi ha per mesos i mesos...

      Elimina
  3. Gostei de ver estas belas fotografias, as montanhas são espetaculares e de grande beleza.
    Um abraço e bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obrigado. És cert que els Pirineus són d'una immensa bellesa.

      Elimina
  4. Uauuu quines fotos!. Tot un espectacle de llum i color.
    Com que per aquí fa molta calor, em quedo una estona al llac i als estanys per refrescar-me una mica i... a Colomers m'hi passaria tota la nit.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja som a Sants... i la calor i la humitat collen de valent. Ara mateix jo també tornaria a Colomers i a tots els llacs i colls, on sovint hi corre un aire molt fresc, a vegades fred i tot a ple estiu.

      Elimina
  5. Renoi, sou imparables, quina energia us encomana la muntanya! Ja tinc ganes de llegir les vostres aventures a un nou llibre!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això d'imparables... fas una amable exageració. Quan a la tarda arribem al refugi uns dies estic mig mort i d'altres mig viu.
      Això del llibre està molt verd, però gràcies per la confiança.

      Elimina
  6. La combinació de roca, aigua, cel i verd és d'una bellesa captivadora. I malgrat que l'ull de la càmera mai pot captar el que capta l'ull humà, val a dir que les teves fotos t'apropen força l'espai físic. Enhorabona per la ruta. Xulíssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et puc negar això que dius de la bellesa. I pel que fa a la ruta la vam fer sencera excepte el títol. Res de córrer, la vam fer caminant, ja explicaré a la continuació el significat del nom de la ruta.

      Elimina
  7. Una travessa encomanadissa , com totes les que compartixes ! ;)
    Salut !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una travessa dura per gent gran com jo. Vam trobar gent molt preparada que és capaç de fer una jornada el doble (i a vegades el triple) que el que fem nosaltres.
      Un exemple: l'etapa de Conangles a la Restanca, degut a que s'allarga molt més si es fa pel Llac de Mar, i més amb les motxilles, vam estar unes 9 hores des de la sortida de Conangles fins l'arribada a la Restanca. És clar que entremig hi ha aturades per fer fotos, beure aigua, contemplar el paisatge, dinar...

      Elimina
    2. Agafeu-vos amb calma ...que no hi ha pressa !! ;)

      Elimina
  8. Una bona travessa amb unes vistes espectaculars i trams força durs també, però que val la pena.
    Amb la calor que estem patint aquests dies ve de gust contemplar aquestes fotografies,
    Gràcies per compartir-les, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les alçades el sol escalfa però, almenys els dies que hi vam ser (excepte l'últim que ja amenaçava l'onada de calor) van ser frescos, i les nits i matinades a fora del refugi, fredes.

      Elimina
  9. Un post típic dels teus, amb una col·lecció de fotos que enamoren, principalment `perquè les heu viscudes, no vau tenir molta calor? és que aqui ens fregim.
    Jo, unes vacances, vaig anar al Pirineu aragonés i feia una calor insoportable. Jo anava sola i vaig agafar un cop de calor que una mica més m'hi quedo. No es veia ni una ànima enlloc, sort que al final va apareixer un cotxer in em van ajudar...
    Bon cap desetmana, Xàvier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo quan vas explicar aquesta anècdota de la calor. Com li explico a la Núria Aroca, a l'alta muntanya les temperatures a principis de juliol encara són primaverals.
      I la calor del darrer dia va ser justament perquè baixàvem cap a la "terra baixa". Però un riu d'aigües molt fredes ens ho va solucionar.

      Elimina
  10. Lluna creixent, com les teves entrades creixen després de l'excursió! Ja les trobàvem a faltar. Veure l'aquarel·la i la vista que retrata és molt curiós.

    ResponElimina
  11. La lluna sempre ajuda. L'aquarel·la i la fotografia lliguen bé.

    ResponElimina