—Deu ser que no ens podem resistir, una vegada més, a visitar-te. —li dic. —Ho deveu tenir tot fotografiat i pintat! —insisteix una mica estranyat.
—Dels 3 cims principals, enguany encara ens restava fer les Agudes. —li
responc gairebé disculpant-me.
—Des de l’octubre de 2018— dic calculant la data —I aquell dia érem moltíssims.
—Hi havia altres obstacles... —penso. No
sé com descriure aquells temps— ...més amargs —dic finalment. —Des d’aleshores considero les Agudes i tots els meus cims
com a republicans. —diu el propi Montseny.
—El camí cap a la República Catalana ha
estat molt costerut. —reconec.
—Si no la defenseu tornaran els decrèpits
monàrquics. —adverteix el venerable Montseny.
—L'anacronisme cavernari, si no es vigila, sempre
torna. Cim de les Agudes: 1705 metres. A la baixada el camí esdevé relliscós. Des del coll admiro el Matagalls, on vam
estar fa dues setmanes. L’Enric mira el Turó de l’Home, on hi vam ser
fa una setmana. —Al
camí que baixa cap a Santa Fe, hi trobem els avets, que en estat natural, són els més
meridionals d’Europa. —m’explica el vell Montseny, tornant a fer sentir la seva
veu.
—Però m’has sentit, oi? —Fins aviat —diu el
Montseny quan ens apropem a Santa Fe —torneu quan vulgueu.
— Et
necessitem—li suplico mentre esguardo la Riera de Santa Fe. —I també la teva
aigua!!
Sort en tenim de la natura i de les muntanyes i del Montseny, perquè les persones humanes som un desastre absolut.
ResponEliminaHe repassat el post que has enllaçat del 2018 i em fa venir ganes de plorar. Però tornar a mirar aquest post de dalt a baix, amb la neu, els boscos, el cim, les aquerel·les i l'aigua del Montseny m'ha consolat una mica.
Gràcies, Xavier, per tants reglas en un sol post.
Gràcies a tu, Carme. La natura ens salva.
EliminaQuina bona conversa us va acompanyar en aquest viatge !. M'ha fet gràcia el ninot de neu :) .... s'ha quedat congelat, com la república ! aiiiss...
ResponEliminaUnes imatges molt maques de la vostra excursió, felicitats !. Salut !!.
Malgrat el fred que passa la República, jo la veig amb millor estat que la monarquia, que sembla una capsa de peix congelat. Passada i caducada.
EliminaBona conversa heu tingut, si vos ha convidat a tornar és que li heu caigut bé.😉
ResponEliminaMoltes gràcies per la passejada!. Amb aquestes imatges no és gens difícil enamorar-se'n.
Aferradetes, Xavier.
Esperem que hi poguem tornar. A camiinar-hi i si convé, a enamorar-nos.
EliminaD'aquestes tres entregues del Montseny Nevat, m'han semblat (com sempre) genials les teves fotografies, però el que a mi m'ha enamorat són les aquarel·les de l'Enric.
ResponEliminaMoltes gràcies per compartir amb tots nosaltres aquestes imatges (fotografiades i pintades) que, com diu la Carme, són tot un regal.
Li he comentat això que dius de les aquarel·les s l'Enric. Gràcies per la valoració, també de part d'ell.
EliminaNo podia fallar, no podia fallar! El Montseny és dels nostres. I com havia de ser si els que el trepitgen una vegada i una altra són republicans? Oh, i m'ha semblat entendre que el camí cap a la República Catalana "ha estat molt costerut". Així, amb passat perfecte. Que ja hi hem arribat? A veure si no me n'he assabentat i encara estic jo lamentant-me per la manca de conscienciació lingüística...
ResponEliminaAbraçada, Xavier!
Gràcies per fixar-t'hi Tresa.
EliminaUna part dels catalans, entre els que m'hi incloc, no tenim rei. Si Catalunya no té rei, és una república, oi?
"La felicitat és el desig de repetir", diu la meva cita preferida de Kundera. Per això hi torneu.
ResponEliminaNo recordava aquesta cita de Kundera. La seguiré posant en pràctica, Helena.
EliminaAdoro estas paisagens de Inverno.
ResponEliminaUm abraço e bom Domingo.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Els paisatges, si són nevats, encara guanyen mésn bellesa.
EliminaDiu que no hi ha dos sense tres, i bé ho has complert, el Montseny agraeix les vostres visites, donant-vos una mica de la seva calma!!!
ResponEliminaBona nit, Xavier.
Tal com dius M. Roser. La calma del Montseny.
Elimina