dijous, 9 de març del 2023

Les Agudes (Montseny nevat 3)

          —Ja torneu a ser aquí? —em diu el vell Montseny.
         —Deu ser que no ens podem resistir, una vegada més, a visitar-te. —li dic.         —Ho deveu tenir tot fotografiat i pintat! —insisteix una mica estranyat.
        —Dels 3 cims principals, enguany encara ens restava fer les Agudes. —li responc gairebé disculpant-me.
           —A les Agudes fa gaire que no hi pujàveu? —s’interessa.
        —Des de l’octubre de 2018— dic calculant la data —I aquell dia érem moltíssims.
          —En aquella època no hi havia neu. —assegura convençut.
        —Hi havia altres obstacles... —penso. No sé com descriure aquells temps— ...més amargs —dic finalment.         —Des d’aleshores considero les Agudes i tots els meus cims com a  republicans. —diu el propi Montseny.
       —El camí cap a la República Catalana ha estat molt costerut. —reconec.
       —Si no la defenseu tornaran els decrèpits monàrquics. —adverteix el venerable Montseny.
       —L'anacronisme cavernari, si no es vigila, sempre torna.        Cim de les Agudes: 1705 metres.       A la baixada el camí esdevé relliscós.       Des del coll admiro el Matagalls, on vam estar fa dues setmanes.          L’Enric mira el Turó de l’Home, on hi vam ser fa una setmana.           —Al camí que baixa cap a Santa Fe, hi trobem els avets, que en estat natural, són els més meridionals d’Europa. —m’explica el vell Montseny, tornant a fer sentir la seva veu.  
         —Això diuen...            —Mira’t bé aquest nino. —em recomana la saviesa de la muntanya.
         —És republicà! —dic somrient.            —Quantes vegades heu fet aquest camí? —s’interessa.
         —N’he perdut el compte, fa més de 50 anys de la primera vegada que vam venir.             —I per què torneu?
         —...            —No t’he escoltat —diu el vell.
          —Però m’has sentit, oi?         —Fins aviat —diu el Montseny quan ens apropem a Santa Fe —torneu quan vulgueu.
       — Et necessitem—li suplico mentre esguardo la Riera de Santa Fe. —I també la teva aigua!!


16 comentaris:

  1. Sort en tenim de la natura i de les muntanyes i del Montseny, perquè les persones humanes som un desastre absolut.

    He repassat el post que has enllaçat del 2018 i em fa venir ganes de plorar. Però tornar a mirar aquest post de dalt a baix, amb la neu, els boscos, el cim, les aquerel·les i l'aigua del Montseny m'ha consolat una mica.

    Gràcies, Xavier, per tants reglas en un sol post.

    ResponElimina
  2. Quina bona conversa us va acompanyar en aquest viatge !. M'ha fet gràcia el ninot de neu :) .... s'ha quedat congelat, com la república ! aiiiss...
    Unes imatges molt maques de la vostra excursió, felicitats !. Salut !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat el fred que passa la República, jo la veig amb millor estat que la monarquia, que sembla una capsa de peix congelat. Passada i caducada.

      Elimina
  3. Bona conversa heu tingut, si vos ha convidat a tornar és que li heu caigut bé.😉
    Moltes gràcies per la passejada!. Amb aquestes imatges no és gens difícil enamorar-se'n.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que hi poguem tornar. A camiinar-hi i si convé, a enamorar-nos.

      Elimina
  4. D'aquestes tres entregues del Montseny Nevat, m'han semblat (com sempre) genials les teves fotografies, però el que a mi m'ha enamorat són les aquarel·les de l'Enric. 
    Moltes gràcies per compartir amb tots nosaltres aquestes imatges (fotografiades i pintades) que, com diu la Carme, són tot un regal. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li he comentat això que dius de les aquarel·les s l'Enric. Gràcies per la valoració, també de part d'ell.

      Elimina
  5. No podia fallar, no podia fallar! El Montseny és dels nostres. I com havia de ser si els que el trepitgen una vegada i una altra són republicans? Oh, i m'ha semblat entendre que el camí cap a la República Catalana "ha estat molt costerut". Així, amb passat perfecte. Que ja hi hem arribat? A veure si no me n'he assabentat i encara estic jo lamentant-me per la manca de conscienciació lingüística...
    Abraçada, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per fixar-t'hi Tresa.
      Una part dels catalans, entre els que m'hi incloc, no tenim rei. Si Catalunya no té rei, és una república, oi?

      Elimina
  6. "La felicitat és el desig de repetir", diu la meva cita preferida de Kundera. Per això hi torneu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordava aquesta cita de Kundera. La seguiré posant en pràctica, Helena.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Els paisatges, si són nevats, encara guanyen mésn bellesa.

      Elimina
  8. Diu que no hi ha dos sense tres, i bé ho has complert, el Montseny agraeix les vostres visites, donant-vos una mica de la seva calma!!!
    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina