A Ulldeter, el riu Ter, que tot just
acaba de néixer, s’amaga sota la neu.
L'Enric fa una aquarel·la del paisatge que ens ofereix Ulldeter, amb el Gra de Fajol al fons.
Intentar el Pic de Bastiments a l’hivern
no sempre té l’èxit assegurat. Ho dic per experiència. 
Tot i que l’havíem pujat de molt joves, un mes de desembre, posteriorment, ara fa uns 30 anys, ho vam intentar un hivern i no ho vam aconseguir, pel mal
temps, amb una boira molt densa afegida.
A la primera setmana de març, enguany ho
hem tornat a provar i el bon temps ens ha acompanyat.
Cal trobar el pas més segur per pujar el
Coll de la Marrana, des d'on s'albira, més a prop, el Pic de Bastiments.
I evitar passos que podrien esdevenir
perillosos.
La pujada al Bastiments és dura. A un
descans ens girem i amb el zoom albirem el Montseny.
També Montserrat.
Dels tres que anem, l’Enric és el primer
d’arribar a la Creu del Bastiments (2863m) i pren uns apunts per després, a
casa, pintar una aquarel·la.
Uns metres més amunt hi ha un altre pic,
que amb 2881 m. és el cim més alt del massís del Bastiments i de tota la zona d'Ulldeter.
Hem esperat molts anys per culminar
aquest hivernal. Tot arriba!
A l’horitzó
veiem el Canigó, tant o més nevat que el Bastiments.
Malgrat les vistes, un vent fred fa
que no puguem estar-nos gaire estona al cim.
La neu s’ha endurit i cal utilitzar els
piolets. Només el Francesc porta grampons. Hem pujat 790 m. de desnivell i ara cal baixar-los amb seguretat.
La vall de Coma de Vaca és un dels
paisatges que, admirem a la baixada.
Com el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol, que ara veiem des de dalt.
El Coll de la Marrana, de 2530 m. divideix dues conques: a un costat la del Ter, i a l’altra la del Freser.
Un cop passat el Coll, ja no
calen ni piolets ni grampons.
El Bastiments s’acomiada de
nosaltres mentre es tapa amb un mantell de boira per passar la nit. A reveure!
Què bé que ho hàgiu aconseguit!
ResponEliminaSón imatges espectaculars d'una fita que mai seré capaç d'aconseguir.
Enhorabona, nois!.
Aferradetes, Xavier.
La llista de les coses que no farem és molt llarga Paula. En LLach ho va definir molt bé al "Si arribeu"
Elimina"La fragància del cos que no podré estimar,
La immensitat d'un cel
En el qual mai no he volat,
Les espurnes d'un foc
Que no m'hauran cremat,
Les barques que a la mar
No podré amarinar."
Aquests paisatges que per a mi són com casa de tant coneguts, se'm fan nous en ser tan hivernals i plens de neu. Si al Coll de la Marrana sempre hi fa un vent geladet, encara que sigui ple agost, no em vull imaginar com el devia fer a l'hivern.
ResponEliminaM'agrada molt veure el reportatge fotogràfic de la pujada al Bastiments. Enhorabona per haver-lo aconseguit. Sou uns valents i esteu en plena forma. Aquesta és una cosa que jo ja no faré tampoc, com la Paula.
Una abraçada
Sí que feia vent fred al Coll de la Marrana, i a dalt del Bastiments era molt difícil de suportar.
EliminaAixó de plena forma... des del Coll fins al cim se'm va fer llarguíssim, cada passa un esforç!
Moltes felicitats per haver aconseguit el vostre propòsit !! i gràcies per compartir aquestes imatges tant boniques i que als que no hi podem anar , fan possible gaudir-ne !. Salut :)
ResponEliminaGràcies a tu per contemplar les imatges, Artur.
EliminaJo el vaig fer a l'estiu que és menys blanc i costa menys de pujar.
ResponEliminaÉs indubtable que a l'estiu és menys blanc. Però el darrer tros, amb neu o sense, és dur de pujar.
EliminaMoltes gràcies per compartir aquest reportatge, tan bonic com admirable. Estimo molt la muntanya i aquestes en concret formen part del meu paisatge -valgui la redundància-. Vaig pujar per últim cop al Bastiments un estiu de fa no gaires anys, amb un grupet d'amics. Quin record més bonic i quines vistes, tan estimades i inoblidables !
ResponEliminaNo sé si hi tornaré, ja m'agradaria. Les ascensiones hivernals, però, us les deixo als guerrers !
La meva enhorabona i per molts anys
😍😘♥️
Gràcies a tu Esther, pels records. La primera vegada que vam fer el Bastiments, va ser amb el Grup d'Alta Muntanya de l'Orfeó de Sants, per a deixar-hi el pessebre... cap a l'any 1975. Pel record que en tinc, tu també hi eres.
EliminaXavier t'admiro quan veig la confiança i el poder davant de la muntanya. Jo sento davant seu un sentiment trobat d'atracció i por, les meves gestes no han passat del Pedraforca i allà dalt vaig sentir una plenitud meravellosa. Les fotos magnífiques i el complement de les aquarel·les extraordinari
ResponEliminaEl Pedraforca és un cim icònic, que sovint presenta dificultats, sobretot si es puja per la canal del Verdet i es baixa per l'enforcadura.
EliminaFelicitats per la fita aconseguida i gràcies pel fabulós reportatge fotogràfic que ens ha permès compartir-la. Fa goig poder gaudir d'un paisatge així, tan fantàstic.
ResponEliminaGràcies Mc. Per a molts runners això no és res, però quan es té una edat, poder pujar el Bastiments és un regal.
ResponEliminaSublims les vistes, però amb molt d'esforç! Ets molt valent.
ResponEliminaMés aviat diria que el Xavier: va lent.
EliminaHa, ha! Molt bona! Però jo en seria incapaç.
EliminaCaram Xavier les muntanyes deuen estar molt agraïdes pel fet de donar-les a conèixer als que ja no hi pugem perquè estem una mica rovellats, veig que hi havia força neu. Felicitats per la gesta, Xavier.
ResponEliminaEns ho vam passar bé M. Roser. Un plaer que ens acompanyis des de casa.
EliminaQuina passada de ruta. Sembla que fossiu a l'Himalàia! Encara no l'he fet el Bastiments. Imperdonable!!
ResponEliminaSí que és perdonable Risto: encara el pots fer. Ulldeter és obert. El Coll de la Marrana, també. I després.... cap amunt!
EliminaGosto destas paisagens de neve e montanhas.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Un aplaudiment ben fort i l'enhorabona per la fita, finalment aconseguida!
ResponEliminaAquestes fotos són una meravella i les aquarel·les de l'Enric reflecteixen molt bé els paisatges.
Com sempre, és un plaer passar per aquí i contemplar la natura.
Ja només ens pot salvar la natura, si nosaltres la respectem a ella.
EliminaGràcies per la visista, Núria.