Entro en silenci al bosc dels més menuts.
Allà on la vida és en miniatura. Un pugó se’m posa a sobre la roba.
Vigila petit, que
les marietes se’t cruspiran.
Vigila marieta que el pit-roig menja insectes.
Al bosc treballa
tothom.
Fins i tot els
borinots.
La pluja de la tarda
ha fet més atractius els lliris iris.
Ha aigualit el desig
de qui bufa angelets.
De gota en gota ha
crescut el torrent.
Algú guaita sobre la
pedra.
I també sobre el
pedrís.
Els
petitons tenen caràcter.
Amic Xavier! Quines fotografies més boniques! Els pit-roig, els borinots, ... Tots encantadors! Moltes gràcies!
ResponEliminaGràcies, veu amiga.
EliminaEls petitons, també són molt importants.
ResponEliminaCal tenir els ulls i els sentits molt atents per a veure'ls i fotografiar-los, com tu fas. Hi tens molta traça, les teves fotografies ens transporten a una altra dimensió. Ens fem una mica petits per veure-hi millor. Moltes gràcies, per la bellesa!
Des d'un pugó fins a un bou, totes les bestioles embelleixen el nostre entorn.
EliminaGràcies a tu, Carme.
Un magnífic recull de fotografies que ens descobreix la bellesa amagada del bosc i ens convida a mirar-lo amb més atenció.
ResponEliminaLa grandesa de la natura no només la trobem davant d’un paisatge majestuós, sinó també en aquests “petits” que sostenen la vida. Massa sovint ens passen desapercebuts i hauríem d’aprendre a donar-los la importància que realment tenen; amb aquest post ens ajudes a fer-ho.
Salutacions.
La bellesa diminuta té la seva importància.
EliminaGràcies Mc.
Una cosa molt gran en una de molt petita. M'hi fas pensar.
ResponEliminaAra que ho dius, és ben cert. Tot el que diem, algú ja ho ha dit abans.
EliminaGràcies Helena.
Quin goig fer-me petita al teu bosc i passejar de la teva mà per aquests indrets que sovint no ens aturem a mirar. Gràcies!
ResponEliminaUnes fotografies espectaculars d'aquest món petit.
Aferradetes, Xavier.
Doncs gràcies per fer-te petita i per la teva companyia, Lluna.
ResponEliminaPer un moment he pensat que era el bosc per als més menuts. Però ja veig que no, que aquesta entrada és per a menuts i per a grans. Ets un mestre de la fotografia. A part de tenir una bona càmara, saps trobar el moment de captar la imatge i afegir-hi el text més adient. I tot això sense ànims d'ensabonar-te, eh? És la meva opinió més sincera.
ResponEliminaUna abraçada,
Abans de ser grans també vam ser menuts. I al costat dels gegants ho seguim essent.
EliminaGràcies Tresa per la teva opinió.
Que meravellós que estiguis donant a aquestes petites criatures un "escenari tan gran", Xavi. Després de totes aquestes fotos, ara tancaré l'ordinador i m'adormiré amb un somriure.
ResponEliminaLa pau de la nit.
Content pel teu somriure, Sean, gràcies per aquest bell comentari.
EliminaNo sé perquè ens fas esperar tant per oferir-nos aquestes precioses fotografies. N'hauries de publicar més sovint.
ResponEliminaDoncs gràcies perl'espera, Risto.
EliminaEl tòpic de que els jubilats estem molt ocupats és cert.
A la natura hi ha lloc per a tots, petits i grans !.... encara que els petits, potser han de vigilar una mica més ! ; )
ResponEliminaBones imatges, Xavier ; bona setmana !!.
Si els petits són els insectes i els ocellets, els grans són les vaques, els cavalls i els ossos... els mitjans som els humans?
EliminaGràcies pel comentari, Artur.