De bon matí deixem enrere la Fontcalda.
L’amic i company de caminades, Francesc Heras, en deixa constància en una bella
i treballada pintura.
Encara caminarem una estona per
l’interior de la Terra Alta.
Gairebé sense adonar-nos i sense
deixar la Via Verda, travessem la serra de Cavalls i ens endinsem a la comarca
del Baix Ebre.
Sempre fa goig tornar a admirar
l’Ebre. La vida ens ve d’aquest riu. Portem algunes hores de camí, però com diu
la Maria del Mar Bonet: l’aigua no cansa.
El nostre món avui es limita a
caminar i contemplar les vores de l’Ebre i els vivers de les seves ribes
properes.
En arribar a l’Assut, sabem que
ja no resta gaire per arribar a Xerta.
L’Assut travessa admirablement
l’Ebre.
A l’antiga estació de tren de
Xerta hi va treballar un nombrós grup de presoners republicans esclavitzats
pels franquistes. L’Agustí, el sogre de l’Enric, era un d’ells. L’Enric pinta
una aquarel·la en homenatge al que va patir ell i tots aquells soldats
innocents.
Entrem a Xerta per buscar l’alberg
on ens allotjarem.
Des del moll del poble, l’Ebre
es veu encara més ample.
Després de sopar fem un passeig
pels horts de fruiters de Xerta. A l’altra banda de l’Ebre es veu el campanar i
algunes cases de Tivenys. Tots dos pobles comparteixen riu i Assut.
Comencem el darrer dia de la
caminada per la Via Verda.
De matí, ran del Canal de l’Ebre,
continuem en direcció a Tortosa.
D’ençà que abans d’ahir vam
sortir de la d’Arnes - Lledó hem passat per moltes estacions de l’antiga línia
de tren: Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte, Pinell de Brai, Benifallet, Xerta
i aquesta per la que passem ara, la d’Aldover.
Passem per ravals on es
cultiven tarongers i d’altres fruiters.
Al Raval de Jesús, hi ha la Torre d’en Corder. Els nostres amics Jaume i
Montse, que viuen a una casa prop de Roquetes, saben que venim per la Via
Verda i ens venen a rebre.
Ens
acullen a casa seva i fem un segon esmorzar: coca casolana i albercocs del seu
hort.
El Jaume ens acompanya a
Tortosa. És la fi del trajecte d’avui i dels tres dies de caminada per la Terra
Alta i el Baix Ebre.
Les teves fotografies, com sempre, magnífiques i aquestes pintures més que fantàstiques ens permeten gaudir del paisatge i d'aquesta genial excursió com si hi fóssim. Quin goig de post! Moltes gràcies!!
ResponEliminaGràcies a tu, Mc. Per a nosaltres ha estat un veritable plaer caminar per aquestes dues comarques i per aquesta "Via verda" que havíem trepitjat en diferents punts però que mai no havíem fet seguida.
EliminaUn tresor amagat entre camps, boscos, pobles, rius, túnels i pobles.
Quina caminada més maca!
ResponEliminaSou uns artistes de les imatges.
M'agrada molt acompanyar-vos des de casa...
L'Ebre enamora sempre.
I és ben cert que "l'aigua no cansa" mai,mai, mai...
L'aigua no cansa i la Maria del Mar encara menys. Tenim molta sort de gaudir de l'Ebre i de música mediterrània.
EliminaGràcies per la companyia, Carme.
Molt maques les fotos i les aquarel·les, com es nota que aquesta pobles estan vora de rius, tot està tan verd i preciós.
ResponEliminaMoltes gràcies per il·lustrar-ho!
Aferradetes, Xavier.
Gràcies, Paula, per apreciar les fotos i les il·lustracions. La de la Fontcalda, del Francesc Heras és pastel. La de l'Enric Domingo, com sempre, és aquarel·la.
EliminaEnguany tot és especialment verd. Tant de bo sigui així uns quants anys més.
M'agrada molt admirar aquestes fotografies, així com les il·lustracions, quins artistes!
ResponEliminaÉs una manera de conèixer el Baix Ebre i recórrer aquests camins amb vosaltres.
Només recordo haver estat a Tortosa, fa molts anys. És una zona que tinc pendent.
Gràcies, Xavier.
Gràcies a tu, Núria. Quan vagis per aquests pobles, segur que t'hi trobaràs ben rebuda.
ResponEliminaEmbadalit amb les teves fotografies em tens. Amb les teves imatges el riu Ebre sembla fins i tot més bonic del que és realment. Quantes històries podrien explicar els arbres i les roques d'aquesta zona tan tràgica durant la guerra (in)civil...
ResponEliminaGràcies per la valoració de les imatges, Risto. A mi l'Ebre m'impressiona més al natural.
EliminaI de la guerra què dir que no sapiguem? El germà gran del meu pare, el meu oncle Ramon Pujol i Barquets, va morir a Pàndols amb 19 anys i mai no han trobat el seu cos.
Jo hi vaig estar fa un parell d'anys, a Tortosa, però hi tornaria veient les fotografies i les pintures d'aquesta entrada, que com diu la Maria del Mar Bonet, no cansa gens.
ResponEliminaEls nostres amics deTortosa ens han comunicat que aviat (fa anys que ho diuen) retiraran la ferralla feixista del riu Ebre. Aleshores Tortosa encara serà més bonica.
EliminaUna bonica i agraïda travessa aquesta, de la que en podem ser una mica participants a distancia, gràcies a les vostres fotografies i pintures. Sense cap dubte, reafirmar que "lo riu, és vida!".
ResponEliminaGràcies per compartir aquestes imatges, amic !!. Salut ; )
Gràcies a tu, Artur per la visita i la companyia.
EliminaUna salutació als vilanovins.
Ah, Xavi! Thank you for allowing me to accompany you on this wonderful walk. You made me wish to be 40 years younger. ;-)
ResponEliminaLa pau de la nit!
Gràcies a tu, Sean, per haver-nos acompanyat en aquesta passejada.
EliminaSi jo tingués 40 anys menys, de ben segur que faria aquestes caminades amb menys dolors que a vegades ens assalten als que passem dels 70 anys.