Hem tornat a fer una part de la travessa dels Pirineus Occidentals que passa per tres comarques diferents: el Pallars, l’Aran i la Ribagorça. Partim de la Vall Fosca i la primera etapa la dediquem a pujar, a peu, al refugi de la Colomina, on dormirem, igual que l’any 2019 quan vam fer els Carros de foc per primera vegada.
El primer coll que pugem a la segona etapa és el del Pas de l’Os. Un petit tast del que ens espera més endavant, més alt i més espectacular: el coll de Saburó.
Sempre és un plaer llevar-se al
refugi Josep Maria Blanc, a la Vall de Peguera, on comencem la tercera etapa, camí
del següent refugi: el d’Amitges.
Mentre pugem el coll de Monestero recordo que l’any 2021, quan fèiem una altra variant d’aquesta travessa, l’anomenada “Carros de foc Plus”, vam trobar-nos en aquest mateix coll, quatre francesos, un dels quals tenia, almenys, setanta anys. Aleshores jo en tenia seixanta-sis i em va meravellar la resistència d’aquell grup.
Enguany i, amb molt d’esforç, sobretot per part meva, els tres que hem passat el coll de Monestero, tenim una edat semblant: el Francesc, 69, l’Enric, 70 i, jo que soc el més vell: 71 acabats de fer.
La quarta etapa és bellíssima. El primer port de muntanya que hem de superar és el de Ratera.
A Catalunya i a molts punts d’Europa estem passant una onada de calor terrible. A tocar del Port de Ratera hi ha un estany que, a començaments de juliol, encara és mig glaçat.
Abans de començar la sisena (i última) etapa, que ens durà a la Vall de Boí, de bon matí admirem, a més de l’Estany Negre, el Coma lo Forno, els Beciberris, la Punta Harlé i el Pa de Sucre.
Per a mi hi ha alguns conceptes insuperables. Quatre exemples de pop rock, còmics, concerts multitudinaris i travesses de muntanya: els Beatles, el Tintín, el Canet Rock i... els Carros de foc! És un somni recurrent.


















Well done, young man! ;-)
ResponEliminaAnd thanks for some beautiful photos. The view of "el refugi de Josep Maria Blanc" is spectacular; just like the almost frozen pond in the heat of the night. ;-)
WelI, and I am so glad no train was coming ... ;-)
La pau de la nit, Xavi.
Gràcies a tu per la visita Sean.
EliminaNo t'amoïnis per aquest tren, no passa mai de dia. És com The Midnight Special.
Unes fotografies espectaculars d'un lloc espectacular. Aquests paisatges que ens ensenyes desprenen una frescor (si encara hi ha neu i tot), un benestar i una tranquil·litat que donen moltes ganes d'anar-hi. I per la fotografia del refugi amb overbooking :-D, ja veig que no soc l'únic que ho pensa.
ResponEliminaL'última imatge m'ha fet venir al cap aquella escena d'alguns vells westerns quan els indis posaven l'orella sobre la via per saber si venia el tren. Però tu no cal que ho facis això, ja es veu que no te'n deixes perdre cap de tren. Me n'alegro que hagis pogut tornar a complir un dels teus somnis i que per molts anys més ho puguis fer.
Abraçades!
Una de les coses que ha canviat als Carros de foc és l'èxit de públic. Cada any ve mes gent d'arreu del planeta. Es veu que s'ho deuen dir per instagram o alguna altra xarxa. Tant és així que un dels motius pels quals no vam fer la volta sencera és que el refugi de l'estany Llong (imprescindible pels qui no tenen la resistència del Kilian Jornet o la Núria Picas) no els restaven places.
EliminaVaig posar ben tranquil el cap sobre la via. Em van dir que aquest tren porta més endarreriment que si fos de Rodalies.
Aquest cop semblava que m'anava avançant als teus pensaments. Abans de llegir-te he pensat: "caram, aquest s'assembla a Mallorca!" i tot seguit ha vingut el teu comentari . ;-)
ResponEliminaLa quantitat d'estanys que té, a quin millor, m'ha donat una agradable sensació de frescor i quins paisatges més extraordinaris què fan de la mà de les muntanyes.
Sort que no passen trens!, m'has tret un somriure amb la darrera foto.
Aferradetes i gràcies, Xavier.
Només es veu la silueta de Mallorca des d'aquest punt on vaig fer la fotografia. Curiosament Paula, si mires el contorn al mapa, si bé l'estany d'Obago té formes capricioses, no té la forma de Mallorca.
EliminaAbans passarà el tren per aquesta via, que un jutge ultra-espanyol apliqui una llei justa.
A la muntanya és igual de plaent descobrir llocs nous que no has vist mai abans, que retornar als llocs que t'agraden. M'encanta tornar a veure els carros de foc. Tot és preciós i refrescant, i aquests dies, qualsevol indici de frescor s'agraeix molt.
ResponEliminaM'alegro que la travessa hagi estat un èxit i que tingueu les ganes, l'empenta i les forces de continuar caminant, sempre muntanya amunt. Que per molts anys ho pugueu fer.
Com que els paisatges canvien segons el clima, el cel, amb núvols o sense, amb pluja o sense, etc. encara que es passi per llocs coneguts, sempre són diferents. Per no parlar de l'estat d'ànim i d'altres factors.
EliminaCada vegada que, després d'una jornada de camí, entres a un refugi, és com entrara a casa.
Gràcies pels teus bons desitjos, Carme. Que també tu puguis segui fent les teves excursions i descobertes del nostre país.
És molt misteriós el que dius al final. Glaç que també s'ha de fondre.
ResponEliminaNo sé segur si et refereixes a les comparacions de clàssics com els Beatles, el Tintin, el Canet Rock i els Carros de Foc.
EliminaPotser un altre dia podria haver posat uns altres exemples, com la Maria del Mar Bonet, el Lluís Llach, el Beethoven, la Rodoreda o el Companys. Sempre tenim uns referents que ens guien.
La teva frase té el seu punt, Helena: "Glaç que també s'ha de fondre." Amb la calor de l'estiu i l'escalfor dels anys, veurem desglaçar-se moltes geleres.
I això ho has fet aquest estiu, Xavi? Que valents que sou! I ja ho veus, com si res han passat cinc anys, tu ja passes de l'edat que tenien els francesos i com si res. Si ho has anat fent en aquest temps, segur que pots. Una altra cosa seria que ho fes jo. Marededeusinyor, no m'ho vull ni imaginar.
ResponEliminaJo el que faig és tornar al teu blog quant tinc molta calor. És superrefrescant: muntanyes, verd i... aigua, sobretot aigua.
Abraçada, Xavi!
Els anys passen i a cada any et deixen una penyora: a les lumbars, als genolls...
EliminaEncara trigarem uns dies a recobrar la frescor.
Ah, i la figura amb el cap a la via m'estressa molt. Fes el favor!
ResponEliminaEl cap a la via? És una tradició. Fa 40 anys va ser la primera vegada que vam passar per aquesta via i em van fer una fotografia igual. Bé, igual igual no. Encara no tenia els cabells blancs.
EliminaEl tren ja feia mols anys que no hi passava. Però qui sap? Com li he dit al Mc. potser algun dia es produeix el miracle i tornen a ser puntuals els trens, a la vall Fosca i a Rodalies.
Com pots veure, no soc l'únic a qui se li esborrona la pell, veient l'última fotografia !! ai, ai.... com ens fas patir ! : ))
ResponEliminaUna nova ruta molt engrescadora i espectacular.... em pregunto, quants kilòmetres ja deus portar a les cames amb tants viatges i que desitjo encara puguis fer-ne de molts més !!. Salut ; )
Hi ha més perill a les vies del Metro de Barcelona que en la d'aquests indrets.
EliminaLa distància a la muntanya, encara que els quilòmetres també hi compten, jo sempre la calculo més en desnivells. Pujar costa molt i, amb els anys, encara més baixar.
Gràcies pels teus bons desitjos Artur. I molta salut a tots els habitants de Vilanova i la Geltrú.
Beautiful photos. ❤️ Warm greetings from Montreal, Canada ❤️ 😊 🇨🇦
ResponElimina