Una
tarda de maig, passejo pels camins d’Ulldemolins. Busco un saüquer, el de
Fontalba, que m’han dit que és catalogat com a “arbre” monumental.
Tinc la sort de perdre’m i així tardo més a
arribar-hi. No tempto la sort i demano a un ulldemolinenc amb qui ens creuem,
que m’orienti. Em diu que vaig per bon camí, que és just al costat de dos
pollancres molt alts.
Sembla
que ell ha acabat la jornada i se’n torna a casa. A mi encara em queda feina per fer: deixar-me
captivar per la llum de la tarda i olorar el capvespre.
M’endinso a la llum de tarda. L’aire de maig
és deliciós: fresc sense ser fred. Una mica càlid sense ser calent. Fa olor de
camps florits, de farigola i altres herbes, de terra treballada, de frescor de
riu. Unes olors que em transporten a una tarda d’estiu, de les que aviat
gaudirem.
En arribar als pollancres, no acabo de veure
el saüquer i li pregunto a una dona que va per un camí que s’allunya dels
pollancres. És una dona amable: m’indica que “és aquí mateix”.
Ella s’adona que porto una càmera fotogràfica
penjant del coll: “si vol fer la fotografia amb la llum a favor” - m’aconsella
- ” vagi a la part de darrera, però no trepitgi l’hort, que és meu”. I segueix
el seu camí.
Tal
com ha dit la pagesa, la llum és a favor, tot i que el sol ja no toca en aquest
racó. 
Les tomaqueres estan nesprades amb les canyes que tothom sap construir... excepte jo. 
Enfoco una flor del saüquer. Faig cas a la pagesa i faig la fotografia... sense trepitjar l’hort.
Encara
que no m’hagués demanat que no el trepitgés, crec que tampoc no ho hauria fet.
Se sent el so d’un raig d’aigua. Junt amb el cant d’algun ocell, és la
música de fons d’aquesta tarda. El raig manté un safareig ben ple. D’aigua i de
verdet.
Torno a poc a poc. Com que ara és segur que
no em perdré, allargo la tornada. M’aturo a mirar l’aigua del riu Teix de ben a
prop, i la darrera llum, que pinta les roques del Montsant.
Els
núvols envolten la carena per on s’ha amagat el sol. En poca estona un cel que
era pràcticament serè s’ennuvola de colors.
Diuen que hi ha gent molt rica, que té terra a l’Havana. Jo avui tinc un
cel a Ulldemolins. Me’l volen vendre per un euro. Llàstima que avui no duc el
moneder a sobre.
I la llum s’apaga lentament.
