El dia 8 de març és el nostre dia. El dia de la dona
treballadora.
La meva estimada, la meva filla, ma mare, ma germana, les meves
cosines, les meves amigues, les veïnes, les companyes de feina, les dependentes
del mercat, les caixeres del súper, les periodistes que em donen el “bon dia
Catalunya”, les telefonistes que m’atenen si hi ha alguna incidència al Bicing,
les caps d’estació del metro, les conductores de taxi o d’autobús, les mestres
i professores, les infermeres i metgesses que vetllen per la nostra salut, les
auxiliars de neteja que mantenen els hospitals i les oficines netes, la
presidenta del Parlament, les conselleres i diputades que lluiten per la nostra
dignitat, les alcaldesses i regidores que treballen per millorar socialment el
seu poble o la seva ciutat, les floristes de les Rambles, les pageses, les escriptores, les
cantants, les que són a l'atur, etcètera.
Estic enfadada. Els diaris parlen d'un diputat
europeu malvat que diu que les dones hem de guanyar menys perquè som menys
intel·ligents. I estic empipada amb l'autobús taronja dels
intolerants.
I no!! Em nego a que sigui el dia de la dona, així en genèric.
Per a mi és el dia de la dona treballadora. Les reines no tenen dret a celebrar
aquest dia com a dones. Ni tampoc les infantes que per lliurar-se de la presó,
després d'haver-nos estafat, es fan la ignorant dient que no saben res. Ni
les dones que s’enduen motxilles carregades de bitllets a paradisos fiscals.
La dona d’un general que s’enduia collarets de les botigues i no
els pagava, no tenia dret a celebrar aquesta diada. Ni l’alcaldessa que feia
pam i pipa als manifestants, ni tampoc la que es prenia café con leche, mentre el seu home es pentinava el bigoti.
I no! No seré taxativa, però diria que la fiscal que menteix i
que fuma amb somriure burleta, tampoc no té dret a celebrar el 8 de març. Ni la que deixa mal aparcat el seu
cotxe oficial al carril bus, per a comprar en horari de feina.
Les minories oprimides no podem abaixar mai la guàrdia.
Visca la dona treballadora!!
