Ens llevem molt d’hora, encara fosc, per pujar el
Monteixo des d’Àreu. Tenim pensat fer-ho pel traçat de la “Milla Vertical”
La mateixa ruta que fan al juny els participants de
la tradicional “Cuita al sol al Monteixo”. Ells ho fan corrent a la
tarda-vespre i han de córrer muntanya amunt més que la ratlla de l’ombra, que
en la posta del sol, va pujant. I arriben al cim quan a dalt encara hi toca la
darrera llum del sol del dia.
Nosaltres avui som 4 persones: per ordre de joves:
el Jordi, la Rosanna, l’Enric, i jo que sóc el més vell.
Ho fem diferent: partim
(caminant, i encara!) de les ombres de la vall i pugem al cim a buscar les
primeres llums del sol.
Al fons veiem la Pica d'Estats i el Pic de Sotllo.
El camí és dur. Hi ha 1700 metres de desnivell. Per
això la pujada és constant.
És 16 d’agost, falta un mes i mig per l’1 d’octubre
i de pujada, sobretot al començament, quan encara tenim alè, hem parlat dels
possibles resultats del referèndum i dels impediments que faran, de ben segur,
per a la col·locació d’urnes, els contraris a la democràcia i al nostre dret a
decidir.
El Jordi arriba abans que els altres. Sóc l’últim,
he pujat amb 4 hores. Estem contents. Tots 4 ens fem abraçades i petons.
Foto: Rosanna Guigó
El rècord de la Milla Vertical d’Àreu, com no podia
ser d’altra manera, el té en Kilian Jornet amb 59 minuts. 
La resposta a les preguntes que ens fèiem sobre l’1
O, la tenim quan arribem al cim del Monteixo i trobem una bandera amb el Sí que
algú ha penjat dies abans de que arribem nosaltres.
La pujada a la Milla Vertical ha estat possible,
com també ho serà el Sí, que sortirà l’1 O.
Foto: Rosanna Guigó
Gran com una casa de pagès, alt com
el Monteixo i lluminós com el sol que perseguim.
Baixem pel cantó de l’Aixeus, que en principi és
més còmode.
Quan passem per la tartera de pedres petites, ho
fem amb precaució de no relliscar, ja que té molt de pendent. Tot el contrari
que fa 44 anys, quan vàrem fer el Monteixo, tota una colla venint del Pic de
Norís.
aleshores. Ara mirem més on posem els peus.
Foto: Rosanna Guigó
El Ricard tenia 19 anys i jo no feia gaire que havia fet els 18. Noto tant la presència
del meu germà absent que ploro per dins, quan en llocs com aquest hi penso. Amb
tanta intensitat, que gairebé sento la seva veu, que sento les nostres rialles.
Com enguany, que el Jordi també
ens espera als que anem més lents.
Baixem seguint el camí de l’aigua que, com
nosaltres, baixa d’Aixeus.
Han el·laborat una cervesa artesana, commemorativa de la
Milla Vertical. Ens espera fresca i espessa a Àreu.
Aquesta sí que té
estrella!!
