diumenge, 11 de març del 2018

8 de març de 2018. La vida en lila.

Una llum roja
sobre un mar violeta:
orgull de dona.
    Una de les frases que es van repetir el 8 de març va ser: “La República ha de ser feminista”. Penso que necessàriament. Com podria ser sinó? 
    Ens podem imaginar canviar un sistema arcaic com és la monarquia, per una república on la meitat de la població tingui menys oportunitats que l’altra?
 A la monarquia, l’home passa per sobre la dona d’una manera desproporcionada. Encara hi ha súbdites que fan la genuflecció davant del rei. O monges que la seva missió principal és la d’atendre el papa. Suposant que el sacerdot masculí pugui consagrar un bocí de pa i un calze de vi,  per què no ho pot fer una dona?
    Com diu la cançó “Endavant les atxes”: morin els vassallatges.
  Els homes, sobretot els de classe treballadora, seguirem essent esclaus mentre les dones (sobretot també les de classe treballadora) no siguin lliures.
    Tota la societat que lluita per la seva llibertat ha de ser conscient de que s’ha de fer pròpia la divisa marçaliana de “tres voltes rebel”. Començant per les dones i seguida també pels homes.
   Igual que hem d’anar eliminant l’inèrcia masclista que gairebé tota la població portem adherida a l’adeena amb una naturalitat insultant. Començant pels homes i seguida també per les dones.
    Necessitarem una escarpa i un martell per arrencar-nos els tics masclistes.
    Quan la llibertat i la igualtat de la dona sigui total, la llibertat i igualtat de la societat serà més a prop.
   Mentrestant, viurem la vida en lila. O en violeta.

diumenge, 4 de març del 2018

Matins i rodolins (i haikus de propina)

Abans de les sis, el gat
ja m’ha despertat.
A dos quarts de set
el cel té molt de fred.
A les set i cinc
la claror diu: ara vinc.
A dos quarts de vuit
el sol fa el primer tuit.
De matinada
una esperada pluja
pinta aquarel·les.
Avui s’albira
una llum que allibera.
S’acaba la fosca.
Amb la llum roja
arriben les onades
i després marxen.
La lluna plena
com moneda de plata
dalt del cel dringa.
Per sobreviure
sobre la neu més blanca
neixen flors grogues.

diumenge, 25 de febrer del 2018

Anna

    - Vols venir a visitar un poble?
    - Quin?
    - Tnellas
    - I on és això?
    - A la comarca del Segab.
    - Deu ser molt lluny aquest poble.
    -No creguis, és d’aquí, de Aynulatac.
    - Dona’m més pistes.
    - A la primavera fan enramades als seus carrers.
    - Més pistes geogràfiques?
    - Hi passa el riu Tagerboll.
    - Com si em diguessis Llúcia.  I per què vols anar a Tnellas?
    - Perquè la Leirbag hi va néixer.
    - I la vols visitar?
    - Ara no hi és. S’ha exiliat a Arbenig.
    - I on és això?
    - A Assïus.
    - Ja hi tornem...
    - També es coneix com a Confederació Acitèvleh.
    - És al Caucas això?
    - Més a prop, als Alps.
    - I perquè s’ha hagut d’exiliar?
    - Perquè no creu en la justícia d’Aynapse.
    - Aynapse?
    - Un país que ha viscut molts anys en arudatcid.
    - Fa molts anys d’això?
    - Sí, però hi ha qui diu que si no vigilem, qualsevol dia pot tornar la arudatcid.
    - Que m’estàs parlant en clau?
    - Per fi te n’has adonat!!
    - I perquè em parles en clau?
    - Per esquivar la arusnec.
    - Em pots donar una altra pista per desxifrar aquest llenguatge?
    - Recordes la Sinera de l’Espriu?
    - Ah! Ara començo a entendre... Per cert, en aquest llenguatge com es diu Anna?
    - Anna.

diumenge, 18 de febrer del 2018

Un abecedari

Anti-feixisme
Brussel·les (Barcelona)
Catalunya
Dictadura (Democràcia)
Exili (Estremera)
Franquisme
Guàrdia (civil)
Humiliar
Immersió (lingüística) Independència
Justícia (es busca)
Karadura
Llibertat
Mimosa (Memòria)
Narcís (No-violència)
Octubre (1 d’)
Porres (Policia)
Qüestionar
Referèndum (República) Resistència
Soto (del Real) Solidaritat
Terror
Urnes
Victòria
Waterloo
Xantatge
Ynjustícia
Zen (55)    


diumenge, 11 de febrer del 2018

Montgrony

   Fa temps acostumava a pujar a Montgrony, com a mínim un cop a l’any. Per a mi és casa.
   Tenia uns 8 anys la primera vegada que hi vaig pujar, deu fer uns 54 anys. La carretera no hi arribava, i era el primer any que hi havia llum elèctrica.
  Amb els diners que recollíem a la cistella durant la Pasqua, els cantaires de caramelles de Sants, a la segona Pasqua anàvem a passar tres dies a Montgrony. Era una tradició que va durar molts anys.
   Des de Montgrony vaig veure per primera vegada, de lluny,  el Pedraforca.
   Hi ha una font dedicada a la Mare de Déu de la llet. Les dones del Ripollès que havien de ser mares, pujaven a Montgrony a beure d’aquesta aigua i a fer-se fregues als pits per a que els fos concedida llet per als seus fills. Com les dones del Berguedà, que ho feien a Falgars.
   Per això hi ha qui sosté que el nom original és Mogrony, que etimològicament té semblança a mugró.

  La imatge romànica de la Mare de Déu de Mogrony, o de la llet, que hi ha a l'ermita, data del segle XII. La capella, que és adossada a la roca, avui és tancada.
  S’atribueix a Montgrony el lloc on es van trobar els 9 barons de la fama, entre els quals hi hauria Hug de Mataplana, que la llegenda l’associa amb el compte Arnau.
  Les escales que pugen des del Santuari fins a Sant Pere, les va fer construir el comte Arnau, i després no va pagar els treballadors. 
  Per això diuen que “per soldades mal pagades” i altres malifetes el llegendari comte Arnau va ser condemnat, i volta eternament damunt del seu cavall de foc.
   A una roca del camí que va de Sant Pere al Coll de Mancillo, el comte Arnau hi va deixar la seva petjada i la del seu cavall.
   Enguany hi vàrem pujar dissabte 3 de febrer, un dia abans de la històrica nevada que ha caigut al Ripollès, a més d'altres comarques de Catalunya.
     A la pista dels Plans de la Pera, propers a Montgrony hi ha neu de les nevades de fa dies. 
    Resta poca cosa, però el cel prepara per a demà la gran nevada.
    Avui hi deu haver més de mig metre de neu.
    Ni el comte Arnau deu poder sortir del seu reconstruït castell de Mataplana.