Una llum roja
sobre un mar violeta:
orgull de dona.
Una de les frases que es van repetir
el 8 de març va ser: “La República ha de ser feminista”. Penso que
necessàriament. Com podria ser sinó?
Ens podem imaginar canviar un sistema
arcaic com és la monarquia, per una república on la meitat de la població
tingui menys oportunitats que l’altra?
A la monarquia, l’home passa per
sobre la dona d’una manera desproporcionada. Encara hi ha súbdites que fan la
genuflecció davant del rei. O monges que la seva missió principal és la d’atendre
el papa. Suposant que el sacerdot masculí pugui consagrar un bocí de pa i un
calze de vi, per què no ho pot fer una
dona?
Com diu la cançó “Endavant les atxes”:
morin els vassallatges.
Els homes, sobretot els de classe
treballadora, seguirem essent esclaus mentre les dones (sobretot també les de
classe treballadora) no siguin lliures.
Tota la societat que lluita per la
seva llibertat ha de ser conscient de que s’ha de fer pròpia la divisa
marçaliana de “tres voltes rebel”.
Començant per les dones i seguida també pels homes.
Igual que hem d’anar eliminant l’inèrcia
masclista que gairebé tota la població portem adherida a l’adeena amb una
naturalitat insultant. Començant pels homes i seguida també per les dones.
Necessitarem una escarpa i un martell
per arrencar-nos els tics masclistes.
Quan la llibertat i la igualtat de la
dona sigui total, la llibertat i igualtat de la societat serà més a prop.
Mentrestant, viurem la vida en lila.
O en violeta.





























