Un santsenc a Barcelona

El santsenc viu a prop de Barcelona.

Generalment hi va amb la bicicleta quan sent una crida papasseitiana:

“...i es sentin els clams

de guerra o de festa:

per ser-hi tot prest

si arriba una gesta.”

       A Barcelona, a més dels barcelonins, ve sovint gent d’arreu de Catalunya a manifestar-se.

       L’Honorable Sr. Joaquim Forn, Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya és un barceloní empresonat per les seves idees polítiques.

                      Barcelona és una ciutat que ha patit episodis molt dolorosos.

Una ciutat que sap que després de la pluja surt el sol.

En Quim Forn també va ser tinent d'alcalde

de l’Ajuntament de Barcelona.

Quan va ser empresonat, els treballadors de l’Ajuntament reivindicaven la seva llibertat.

Els carrers també. 

I les places. La llibertat de totes les altres persones preses i exiliades.

Si uns jutges espanyols decideixen destituir el President de Catalunya per una pancarta

Barcelona surt al carrer.

Incansablement.

Barcelona, internacionalment serà sempre una ciutat contrària al feixisme.

I favorable a la llibertat.

 

Un santsenc a Sabadell

      El santsenc arriba amb tren a una de les 2 capitals del Vallès Occidental.  Ho podria haver fet amb avioneta ja que ben a prop hi ha un aeròdrom. L’aeroport de Sabadell.

Fa un matí assolellat i lluminós de tardor.

      Alguns sabadellencs es reuneixen a la plaça per reivindicar la llibertat dels presos i preses polítiques. 

     Especialment per a la Molt Honorable Senyora Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, que és una sabadellenca nascuda a Xerta.

També per a la resta d’exiliats i repressaliats.

Sortosament la Tamara ja és lliure, si bé ningú no la rescabalarà del maltractament que va rebre quan va ser injustament detinguda, emmanillada i traslladada  a Madrid. Ni pels dos anys de patiment en espera de judici.

El santsenc aprofita per entrar a l'església de Sant Feliu.

Sabadell és una ciutat amb personalitat. 

      El santsenc no en sap les estadístiques exactes però creu que el percentatge de genis per càpita, a Sabadell, és dels més elevats de Catalunya. 

La Rambla és un bon lloc per passejar.

També és un goig badar pels carrers propers.

Alguns sabadellencs i sabadellenques actuals han heretat la ironia de Pere Quart.

Fins i tot el paviment d’alguns carrers és amable.

I les rajoles de les entrades de les cases antigues també.

Un parc infantil espera que la canalla surti d’escola.

       Davant d’una escola han penjat un cartellet de trànsit que diu: “Petó i adeu”.  És el que fa el santsenc.

Un santsenc a Terrassa

      La Rambla d’Ègara encara és poc concorreguda. El santsenc ha arribat d’hora a Terrasa.

      Ha vingut amb altres santsencs a visitar el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) El museu és a l’antiga Fàbrica Aymerich. Dins del museu hi ha una maqueta molt gran del Vapor Vell de Sants. Terrassa i Sants tenen trets comuns, com les fàbriques de teixits.

      Qui els guia és un santsenc nascut a Terrassa. O un terrassenc que viu a Sants: ve a ser el mateix.

      En sortir del museu i ja que hi son a  prop, els recomana anar a visitar la casa modernista de Can Freixa, i tot el grup (amb les mascaretes posades) s'hi encamina. Ara la Rambla és més plena de gent passejant o assegudes (amb les distàncies reglamentàries) a les taules dels cafès.

      Passat el migdia el grup es dirigeix a l’estació de tren per retornar a Barcelona.

      Hi ha un santsenc que vol aprofundir la visita a Terrassa i abans que marxi la colla, demana informació al terrassenc. 

                                                                                                   Foto de la riera Palau, cedida per Paco Vázquez.                  Com és natural el terrassenc coneix a fons la seva ciutat natal. Hi va néixer abans de les terribles inundacions del 1962.       El santsenc entra al Mercat de la Independència per la porta de la Rambla i en surt per la de la plaça de l’Ajuntament. 

       Pel carrer Cremat i altres carrerons arriba a la Torre Palau, una de les icones monumentals de la vila. 

      Avui a la Plaça Vella no hi ha gaire gent. El santsenc recorda un diumenge a la tarda de fa dos anys, que va venir  en motiu del 50è aniversari de l’Honorable Conseller Sr. Josep Rull i la plaça era plena de gom a gom. 

      Entra a la Basílica del Sant Esperit, just quan es disposen a tancar-la. Té el temps just de fer una mirada a la grandiositat de l’interior. 

      Segueix el recorregut per alguns carrers que  ja coneixia, com el de la Font Vella i d’altres que encara no havia trepitjat mai: el de la Palla, el carrer de Sant Pere, el de la Creu Gran... 

      Fins que arriba al pont que mena a les esglésies de Santa Maria... 

        ...i Sant Pere.  

      La Mola, el cim més estimat del Vallès Occidental, és ben visible.       El parc de Vallparadís convida a respirar.  Segurament els Minyons (i les Minyones) de  Terrassa, han alçat algun dels seus extraordinaris castells humans en aquest espai. 

      És hora de tornar a casa. 

      De baixada cap a l’estació dels Ferrocarrils, té temps de pensar en les persones repressaliades, empresonades, exiliades...  L’honorable  Conseller Sr. Lluís Puig, actualment a l’exili, també és fill de Terrassa. 

      Quan marxes d’un lloc que t’agrada sempre penses que hi tornaràs. En el cas de Terrassa, el santsenc pensa que aquest desig l’ha de complir aviat.