divendres, 18 de febrer del 2022

Arrelat a Montserrat

       Les llegendes són llegendes que reflecteixen la realitat. No cal burxar gaire.
    M’aturo a reposar ran de l’atrotinada carretera que puja a Montserrat remuntant el rastre d’antics camins de ferradura.
     Entre les roques que m’ofereixen refugi.
      Abrigades per centenars d'alzinars i algun roure.
  Reblo  corporalment el camí a Montserrat, acceptant reptes i arrelat a la roca, fort, robust t i verd com el Pi de Formentor.
     Les arcades em reben rere les boires.
     Hi ha una porta oberta que va ser creuada per les races de l’antigor que li retien renecs o ritus religiosos.
     Rere la qual hi ha clarors irreals.
     Records i ricards de totes les montserrats que han resseguit aquests mateixos racons.
   Recança d’haver deixat marxar algú sense haver-li recordat més vegades que l’estimaves.
      D’una serra que es rebel·la contra les lleis de la natura.
      A l’espera de flors que em venen a rebre perquè sempre rebroten.
      De tantes renúncies que ens revinclen.
      Al rovell de l'ou del país del tremp, rumb a la llibertat.


Publicat per a 20 comentaris:

dimarts, 4 de gener del 2022

Et volia dir

        Et volia dir que sóc aquí.        Et volia explicar la Vall d’en Bas.        M’entretinc veient el temps passar.        L’hivern és jove.        Demà farà bo?        La Garrotxa es desvetlla.        El Puigsacalm ens vigila.        A la superfície de l’aigua algú em parla.        Digue’m que em sents.       

       Explica’m els teus misteris.        Amb la teva llum.        Passava per aquí.        Amb bona companyia.        Meravellats.        Pels que van passar per aquí abans que nosaltres.        Dius que ha passat un any?


Publicat per a 26 comentaris:

diumenge, 12 de setembre del 2021

A reveure

El dia s’acaba.
Un ocell m’ho anuncia a la finestra.
Fins i tot les roses més boniques algun dia es marceixen.
Resten els records.
La dolçor de molts instants.
Les revoltes perdudes.
Les petites victòries.
Aquest blog farà unes llargues vacances.
Com les que fèiem quan érem infants.
Ha esgotat les 7 vides.
Ha fet bones amistats.
Sempre en bona companyia.
Si la sort ens acompanya...
... seguirem la nostra fita.
Quan calgui tornarem a Urquinaona, perquè "els carrers seran sempre nostres".
I un dia ens retrobarem. 

 

Publicat per a 44 comentaris:

dimecres, 18 d’agost del 2021

Un dia a Broate

      12 d’agost un dels dies que amenaçaven temperatures altes.
      De matí, ran del torrent, la frescor desmenteix, provisionalment, les previsions.
      On és això de Broate? Em van preguntar quan hi vam anar tres sospitosos habituals dels Pirineus.
      Al Pallars Sobirà, al capdamunt de la Vall de Cardós,
      Encara que faci pujada si el camí és florit sembla que no cansi tant.
      Les flors d’alta muntanya són impagables.
      L'aigua també és impagable. A l'alta muntanya i a tot el planeta.
      Cap dels tres no havíem estat mai en aquesta vall.
      El camí és feréstec. Aquí a dalt no hi pugen ni vaques ni eugues. Només els isards i els excursionistes.
      El refugi bivac és a 2222 metres. Fàcil de recordar.
      El sol comença a escalfar i ens recorda que som a l'agost.
      Des del refugi contemplem l'estanyol de la Pleta de Broate.
      I els anomenats "Falsos Encantats".
      La carena de Broate s'allarga cap a Sotllo.... Un altre dia serà.
      Retornem a Boavi, de bracet amb el riu.
      Ara ja sabem on és i com és "això de Broate".
Publicat per a 28 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)