"Han pres el trencall i s’ha obert la
clariana,
i han ordenat als homes descans.
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
i encaixen les mans."
Guillem, Martí, Roger, i Arnau: “Manel”
Com cada any,
a mitjans de gener els tres mags, fan una aturada per descansar, abans de seguir
cadascú pel seu camí, de retorn a l’Orient. Melcior està una mica deprimit i
Gaspar intenta animar-lo. “Ja saps que et passa cada any. Els infants són així,
el que era il·lusió en uns instants es pot tornar desencís”.
“Tinc fred”
es queixa el Rei Negre, “el clima d’occident em matarà!” Els patge ha encès un foc.
“Descanseu senyor”, li diu el cameller que fa segles que el condueix d’una
punta de món a l’altre. “Quines ganes d’arribar a casa, on l’aire és dolç com
els dàtils.” Diu Baltasar asseient-s’hi a prop. “Quan arribi al meu país faré
una migdiada a l’ombra d’una palmera que durarà onze mesos"
“S’acosta
algú” diu el patge. “Ei! qui sou?” Un home panxut arriba ranquejant. Té una
barba blanca encara més llarga que la del rei blanc. ” Ell i en Melcior es
fiten cara a cara. “Ens coneixem, oi?” Riuen tots dos a la vegada... “De sobres
saps que sóc el Pare Noël, i també vaig de retirada”
“No hauries de ser a Lapònia ja?” Pregunta
Gaspar. “M’he tornat més lent de moviments” contesta Sant Nicolau. “L’edat no
perdona i el reuma encara menys.” “Però si tu ets més jove que nosaltres” diu
Baltasar. “El Pare Noël se’l mira. ”Quan es tenen tants anys, no ve d’uns
quants segles”
“Estàs millor al natural que tots aquells imitadors, encara que
siguin més joves que tu, que treballen a les portes dels grans magatzems, tocant
la campaneta.” Diu Melcior. I afegeix: “i allò que no sona”.
Tots quatre
estan cansats. “Porto un disgust que no me l’acabot” diu el vell Noël. L’any
passat, en terres americanes, allà on m’anomenen Santa Claus, li vaig regalar
una pistola de fireta a un nen negre de 12 anys. A falta d’un mes pel Nadal, i
mentre jugava amb ella al carrer, un policia li va disparar i el va matar.
S’han quedat
muts. Cadascú es fa les seves reflexions. El vell Melcior recorda el cas d’una
nena que es desesperà quan li digueren que els reis eren els pares. Havia fet
una carta als reis demanant dues coses. La primera, una nina. La segona, que el
pare deixi de despertar-la de nit, i s’assegui al seu llit, d’amagat de la
mare. Si els reis són els pares, a qui li ha de fer la petició?
Una llàgrima
solca la cara del vell barbut. Li ha deixat una nina a canvi d’un cubell amb
aigua pels camells. I quan marxava ha escoltat que algú obria la porta del
dormitori de la nena.
Gaspar també
plora. Portava un cavallet de cartró a un nen que li va enviar la carta des de
Sant Joan de Déu. L’any passat deixà la sabatilla al peu del llit i ell hi
deixà un trenet elèctric i unes monedes de xocolata. Enguany el llit era buit i
no hi havia sabatilla.
“Potser és
que li han donat l’alta” intervé Baltasar intentant aixecar els ànims dels seus
companys. “Penseu en aquells nens i nenes a qui sí que els hem encertat el
regal... Jo mateix vaig deixar una bicicleta a un nen que feia tres anys que la
demanava, i tu Gaspar, no ens vas dir que havies dut un estoig de colors a un
futur artista? I tu Melcior, no has portat una llibreta artesana de paper
gruixut per pintar i escriure a una noia
per a que hi dibuixi els seus somnis?” I vaixells pirates, i cotxes dirigits, i
vídeo-jocs, mòbils, ordinadors i tablets, i corbates pels pares bons, i
perfums per a adolescents enamorades i màquines d’afaitar a qui li comença
a ombrejar el bigoti, i una guitarra elèctrica al qui vol fer un conjunt a l’institut,
i un pack amb una nit a un hotel amb encant per aquells vells amants, i
novel·les per les dones somniadores, i uns esquís, i un jersei gruixut, i roba
interior, i pantalons de moda, i jaquetes, i...”
“Para. para!” L’interrompen. “Ja
sabem què hem regalat”
“Hauríem de seguir” aconsella
l’expert cameller. “Passades aquestes muntanyes triarem el camí. Tu Nicolau,
cap al nord”, i nosaltres seguirem cap a l’Orient i després ens anirem
separant, cadascú cap al seu país.
L’any que ve tornaran a
carregar les carrosses de regals. Una mica d’esperança per als qui l’han
perduda, companyia pels solitaris, amor pels que no en tenen, teulada per qui
dorm al carrer i carbó per al que s’ha fet milionari amb els estalvis de qui
ara no té sostre.
I un estel per qui no es cansa
de seguir-lo.
