Aquell dia vam finalitzar l’excursió al
refugi. 
Enguany volem seguir més amunt. El Santi ens esperarà al refugi. Volem pujar el Cap de Broate, de 2.734 metres. Aviat guanyem molta alçada i contemplem
l’estanyol de Broate. El refugi només és puntet blanc sobre una roca de la
vall.
Gràcies a l’alçada podem veure, de
lluny, el solitari estany de Broate. El Cap de Broate encara és molt amunt. Els cims sempre són més enlaire del que pensem. Als descansos aprofito per girar-me i
contemplar el Sotllo i la Pica d’Estats. Ha fet una nevada d’estiu. Des de la Vall de Cardós contemplem els cims més alts de la Vall Ferrera. Els aproximo amb el zoom. El Pic Verdaguer i la Pica d'Estats a l'esquerra i el Sotllo a la dreta de l'imatge. A la foto no s’aprecia,
però es distingeix la creu de la Pica. Dalt del cim fem unes fotografies. M’acompanyen
els meus nebots, la Sílvia i l’Enric. A ponent veiem els estanys de Romedo i,
més lluny, el més gran dels Pirineus, el de Certascan. A llevant tornem a admirar la panoràmica
que no cansa: el Guins de l’Ase, que gairebé tapa el Montcalm, la Pica, el
Sotllo, el pic de Canalbona, el de Baborte... Venim de més avall de Boavi, hem pujat més de 1.400 metres de
desnivell. Ara cal baixar-los: “anem amb
compte!” Tornem a travessar el riu. Ens aturem a admirar els gorgs i els
salts d’aigua. L’encant del bosc ens captiva...
...i el Pla de Boavi sembla que ens
convidi: “torneu l’any que ve”.
Una satisfacció conèixer llocs que no coneixies abans,
com l’estany de la Font Viva, gràcies al guiatge de vells amics.
Seguir descobrint noves sensacions i noves amistats.
Caminar per itineraris abans inconeguts.
Seguir essent l’ovella negra.
Des de les muntanyes de la Catalunya Nord, admirar les
crestes d’Andorra.
Veure un estany, de pujada al cim del Coma d’Or, per
primera vegada.
Adonar-se que el cim que volem pujar, és més lluny del
que esperàvem.
Seguir endavant amb el cel ennuvolat.
Gaudir del panorama des del Cim del Coma d’Or (2.825
metres) i gaudir de la visió de l’estany de Lanós i del Pic del Carlit.
Aturar-se una estona, de baixada del Coma d’Or, a
mirar el paisatge i fer-nos una fotografia per no oblidar l’instant.
Reconèixer que hi ha centenars de cims que mai no
pujarem.
Mirar enrere de tant en tant, abans de tornar a seguir
endavant.
Veure l’estany del Coma d’Or per segona vegada en un
dia.
Conèixer, aprendre, descobrir, estimar...
